Els tatuatges em semblem missatges que s'envia un mateix a aquell que serà d'aquí uns anys. Semblen fets per obligar-te a fidelitats impossibles. Com t'has de sentir llegint el nom d'algú gravat a la teva pell vint anys després de no veure'l o rellegir, cada cop que et dutxes, una sentencia filosòfica que ara ja no significa res però que no volies oblidar i que tenia que ser la teva guia. Avui he vist una noia amb un ninot de dibuixos animats tatuat a l'espatlla. Què es deu voler dir?
Aquest cap de setmana hem celebrat els cinquanta anys d'una amiga, dels que érem a la festa potser una bona dotzena els conec des que tenia disset o divuit anys. Fa vertigen pensar com hem canviat. Sort que no portem tatuatges que ens obliguin a res i així amb els anys hem intentat ser més amables, lleugers, frívols, bons i divertits, a valorar més la llibertat que la igualtat. M'ha semblat que tots plegats ens hem tornat més nacionalistes.
Ara que la sequera ja no és tan evident podem respirar una mica més.
Tornem a una certa normailtat, recollir l'aigua de pluja ha deixat gairebé de ser una cosa urgent i ha passat a ser "nomes" una cosa important.
La qüestió és fins quan.
Nomes un comentari: el mercadeig de l'ACA de donar favors a canvi del si al transvassament de l'Ebre és una actitud habitual d'aquesta institució.
Al meu municipi, sense anar més lluny, l'ACA va beneir un circuït de cotxes al costat de la riera d'Arbúcies, en una zona inundable, a canvi de la regularització de tots els pous del municipi. El circuït en qüestió és propietat de l'anterior alcalde i cobra 30.000 euros a l'any de lloguer.
L'alcalde d'ERC que ho ha denunciat ha dit una gran veritat. Però veient el reportatge que n'ha fet TV3, diria que el volien desautoritzar, posant darrera de la seva intervenció dues opinions contraries, una d'elles d'un de CIU, per tal que es veien que fins i tot l'oposició no hi està d'acord. Són velles tàctiques maquiavèliques, però se'ls veu massa el llautó.
Si l'ACA és una institució pública, perquè no té un finançament públic a càrrec dels pressupostos de la Generalitat?
Per què es posa la gestió de l'aigua de Catalunya en mans d'una entitat semi privatitzada que s'ha de buscar la vida per sobreviure?
L'ACA havia de ser un mitjà, però ha arribat un moment que la funció d'automantenir-se ha passat al davant.
L'ACA és avui l'única entitat que creu que a Catalunya encara hi ha sequera.
Per què serà?
Un amic meu em deia un dia referint-se a les dones: "l'amor se'n va, però ella queda". Ho podem aplicar aquí: els consellers passen, però l'ACA sempre queda.

Hi han molta mena d'actes, en els darrers dies no hi ha manera de que deixin d'enviar convidades a fer l'acte. Passem una época molt asexual.

El tresor ocult de l’Àfrica Meridional
Jeroglífics d'uns 6000 anys il·lustren les coves de Namíbia
Twyfelfontein és la vall amb més pintures rupestres


A Catalunya en general, i a Barcelona en concret, la tradició del dibuix periodístic, els ninots, (ja sigui en la forma de caricatura o d'il·lustració decorativa) ve de lluny. Sobre aquest tema us recomano l'article Iconografía e iconología de los dibujos de la prensa barcelonesa (1870-1935) a Cahiers de civilisation espagnole contemporaine.
El text s'ocupa del dibuix periodìstic (a vegades irònic, sovint panfletari, altres vegades sarcàstic) entre el darrer terç del segle XIX i el primer del XX, és a dir, el període delimitat entre les dues experiències republicanes. Aleshores predominaren les revistes satíriques adscrites a aquest moviment polític, malgrat que el catalanisme conservador, enquadrat políticament en la Lliga Regionalista (sobre aquesta formació: 047 Una tesi sobre la Lliga Regionalista i el català i 055 Una tesi sobre la Lliga Regionalista i el català (2)) també tingué les seves publicacions com el Cu-Cut! (fou cèlebre la caricatura d'en Joan Junceda coneguda com "El Banquet de la Victòria" que desencadena l'assalt de militars a les seus de la Veu de Catalunya i de Cu-Cut!, i que també representà el punt d'inflexió en la trajectòria militar i ideològica de Francesc Macià).
(...)

Aquesta és la setmana del FesTOUR Estrella Damm 2008. Però també és la setmana de totes les bandes del web de Tercera Via: un catàleg de més de 200 grups, amb centenars de concerts i hores i hores de música. El web de Tercera Via és un portal de la música en català. Cada dilluns fem un avanç del que s’hi trobarà al llarg d’aquesta setmana, la darrera del mes de maig.
http://www.terceravia.org


Demòcrates: debat a Carolina del Sud i la qüestió racial