Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

dilluns, 8 de setembre del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Maig 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  


Quatre morts

El dia que vaig veure les torres del camp del València començant a créixer em vaig sorprendre. Puja ràpid això! vaig comentar a mon pare. El disseny de l'estadi és preciós i segur que s'hi veuran grans partits però avui han mort quatre obrers alçant aquestes columnes que algun dia veuran entrar-hi milers de persones. No sé què ha passat ni perquè però no hauria d'haver passat. Simplement.

Tatuatges

Els tatuatges em semblem missatges que s'envia un mateix a aquell que serà d'aquí uns anys. Semblen fets per obligar-te a fidelitats impossibles. Com t'has de sentir llegint el nom d'algú gravat a la teva pell vint anys després de no veure'l o rellegir, cada cop que et dutxes, una sentencia filosòfica que ara ja no significa res però que no volies oblidar i que tenia que ser la teva guia. Avui he vist una noia amb un ninot de dibuixos animats tatuat a l'espatlla. Què es deu voler dir?

Aquest cap de setmana hem celebrat els cinquanta anys d'una amiga, dels que érem a la festa potser una bona dotzena els conec des que tenia disset o divuit anys. Fa vertigen pensar com hem canviat. Sort que no portem tatuatges que ens obliguin a res i així amb els anys hem intentat ser més amables, lleugers, frívols, bons i divertits, a valorar més la llibertat que la igualtat. M'ha semblat que tots plegats ens hem tornat més nacionalistes.

Represa

Ara que la sequera ja no és tan evident podem respirar una mica més.

Tornem a una certa normailtat, recollir l'aigua de pluja ha deixat gairebé de ser una cosa urgent i ha passat a ser "nomes" una cosa important.

La qüestió és fins quan.

Nomes un comentari: el mercadeig de l'ACA de donar favors a canvi del si al transvassament de l'Ebre és una actitud habitual d'aquesta institució.

Al meu municipi, sense anar més lluny, l'ACA va beneir un circuït de cotxes al costat de la riera d'Arbúcies, en una zona inundable, a canvi de la regularització de tots els pous del municipi. El circuït en qüestió és propietat de l'anterior alcalde i cobra 30.000 euros a l'any de lloguer.

L'alcalde d'ERC que ho ha denunciat ha dit una gran veritat. Però veient el reportatge que n'ha fet TV3, diria que el volien desautoritzar, posant darrera de la seva intervenció dues opinions contraries, una d'elles d'un de CIU, per tal que es veien que fins i tot l'oposició no hi està d'acord. Són velles tàctiques maquiavèliques, però se'ls veu massa el llautó.

Si l'ACA és una institució pública, perquè no té un finançament públic a càrrec dels pressupostos de la Generalitat?

Per què es posa la gestió de l'aigua de Catalunya en mans d'una entitat semi privatitzada que s'ha de buscar la vida per sobreviure?

L'ACA havia de ser un mitjà, però ha arribat un moment que la funció d'automantenir-se ha passat al davant.

L'ACA és avui l'única entitat que creu que a Catalunya encara hi ha sequera.
Per què serà?

Un amic meu em deia un dia referint-se a les dones: "l'amor se'n va, però ella queda". Ho podem aplicar aquí: els consellers passen, però l'ACA sempre queda.


III Jornades de Literatura Catalana Eivissa

El dimarts dia 27 de maig tendrà lloc l’acte central de les III Jornades de Literatura Catalana que celebra l’Ajuntament d’Eivissa des de l’any 2006. Enguany, les Jornades es desenvolupen al voltant del centenari del naixement de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda.

L'ACTE

Hi han molta mena d'actes, en els darrers dies no hi ha manera de que deixin d'enviar convidades a fer l'acte. Passem una época molt asexual.

NAMÍBIA4

El tresor ocult de l’Àfrica Meridional

Jeroglífics d'uns 6000 anys il·lustren les coves de Namíbia

Twyfelfontein és la vall amb més pintures rupestres

 

Un retall al diari... i una invitació

Mig per casualitat em vaig assabentar que al suplement de cultura de l'Avui del 22 de maig, hi havien inclòs un fragment del meu post que feia referència al volum de poesia completa de Vinyoli dins la col·lecció la butxaca. De fet va ser a través de la Núria Sagués, que em va escriure un correu electrònic on em feia veure que un comentari al fòrum de Relats en Català ho explicava. Molta gent m'ha demanat com és que jo no en sabia res.

093 Don Clodoaldo

A Catalunya en general, i a Barcelona en concret, la tradició del dibuix periodístic, els ninots, (ja sigui en la forma de caricatura o d'il·lustració decorativa) ve de lluny. Sobre aquest tema us recomano l'article Iconografía e iconología de los dibujos de la prensa barcelonesa (1870-1935) a Cahiers de civilisation espagnole contemporaine.

El text s'ocupa del dibuix periodìstic (a vegades irònic, sovint panfletari, altres vegades sarcàstic) entre el darrer terç del segle XIX i el primer del XX, és a dir, el període delimitat entre les dues experiències republicanes. Aleshores predominaren les revistes satíriques adscrites a aquest moviment polític, malgrat que el catalanisme conservador, enquadrat políticament en la Lliga Regionalista (sobre aquesta formació: 047 Una tesi sobre la Lliga Regionalista i el català i 055 Una tesi sobre la Lliga Regionalista i el català (2)) també tingué les seves publicacions com el Cu-Cut! (fou cèlebre la caricatura d'en Joan Junceda coneguda com "El Banquet de la Victòria" que desencadena l'assalt de militars a les seus de la Veu de Catalunya i de Cu-Cut!, i que també representà el punt d'inflexió en la trajectòria militar i ideològica de Francesc Macià).

(...)

AQUESTA STEMANA...a www.terceravia.org

Aquesta és la setmana del FesTOUR Estrella Damm 2008. Però també és la setmana de totes les bandes del web de Tercera Via: un catàleg de més de 200 grups, amb centenars de concerts i hores i hores de música. El web de Tercera Via és un portal de la música en català. Cada dilluns fem un avanç del que s’hi trobarà al llarg d’aquesta setmana, la darrera del mes de maig.
http://www.terceravia.org

Els oficis desapareguts

El músic sense solfa, el músic popular, el músic de ball, és una figura que ara se'ns fa estranya, en aquest món nostre tan modern. Fins no fa massa, però, pobles i camins acollien l'estela alegre d'aquests portadors de joia, talment un vent màgic que passava, obrint les flors dels balcons i engalanant amb perfum els carrers de les viles.

El músic i l'instrument, l'instrument i el músic. Mai no s'ha vist simbiosi tan perfecta. L'eina brandada, que bé podia ser un violí, un flabiol o un acordió, poques vegades tenia un germà o germana amb qui compartir el poeta, i el trobador, petit orfe de companys, creixia i creixia a les places: dos acords o arpegis aturaven la cridòria, i les primeres gotes de música estiraven les galtes i excitaven els peus.

Peret Blanc, Fonso de Lliurona, Josep Roviretes; que és dir violí, acordió i flabiol. Trescaires vers pobles que encara tenien nom, cases que tenien llinatge, llars que tenien foc. L'instrument a l'esquena, la música als llavis i la mirada fixa en antics i perduts viaranys. Garrotxa, Ripollès, Rocacorba, Empordà, Collsacabra...

No s'ha vist mai tanta música. D'ofici, músic, que vol dir ser aprenent, vol dir ser artesà, potser arribar a ser mestre. Heretant compassos, trencapassos... i també calbots; i el do de transmutar la fusta vella d'un grall en un màgic instrument misteriós.

El músic sense solfa, el músic popular, el músic de ball. A vegades em pregunto si encara, sense ells, sabem què és, de veritat, un instrument musical.

Imatge: Acordionista occità de l'Avairon, en una postal sense datar. La imatge l'he treta del llibre Les métiers disparus, de Régis Granier.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Ricard Garcia

Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

...i encara més

Miquel López Crespí

Literatura catalana moderna - Illes

Miquel López Crespí

11 Setembre: Per una República Catalana

Oriol Vidal-Aparicio

ELECCIONS PRESIDENCIALS ALS ESTATS UNITS

Oriol Vidal-Aparicio

Demòcrates: debat a Carolina del Sud i la qüestió racial

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA