Hi ha gèneres extremadament impermeables a l'ús de la llengua catalana, i un d'aquests és l'electrònica. Per què passa això? Per què la llengua s'ha desenvolupat amb relativa normalitat en el rock, l'ska o el punk i en canvi els diferents rams de l'electrònica en català sovint es veuen reduïts a les entranyables quatre parets del Fona? Cadascú deu tenir la seva teoria al respecte. Jo penso que és degut a que hi ha una percepció general que el català és un idioma poc modern, caduc, sense res nou a aportar, només per al consum propi dels indígenes de per aquí. I per tant, els artistes que practiquen això de les "músiques avançades", facin o no música cantada, s'adscriuen directament a les escenes que tenen per referent Espanya o, el que és el mateix, aquesta Barcelona desclassada i pretesament cosmopolita que de tant anacional que vol ser acaba sent espanyola. Per això és tan imprescindible que apareguin artistes com Guillamino, que ara presenta el seu tercer disc en solitari: Les minves de gener (BankRobber, 2008). En voleu saber una mica més?