Consuetudinàrium

A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

Xapes Consueta per la Festa Major de Reus

• bona
• enllaç permanent
• oo Etceterogràrium
• divendres, 27 de juny de 2008 | 21:53h

Fer unes xapetes,
no ve mai malament

L'any passat per Sant Pere vaig fer una colla de samarretes consuetes. Vaig repartir-les entre parents, coneguts, amics i autoritats diverses. Va ser una tirada curta per promoure i donar a conèixer una mica el bloc Consueta. El 2007 va ser la primera festa major, viscuda personalment amb l'identitat de Lo Consueta de Reus. Ara sembla tot molt lluny però, fa dos dies que estem en marxa, tot i els èxits i la popularitat esdevinguda favorablement. Això és cosa que cal agrair a tots els seguidors i còmplices del moviment Consueta.

Un altre article que vaig treure al carrer, van ser les xapes consuetes. Una xapa amb el domini www.consueta.cat i una imatge del nostre campanar de Reus. Com que sou molts els que seguiu demanant les famoses xapetes, enguany he fet una nova tirada per tots valtros.

Per una banda tenim la Xapa del Campanar, que albira la sortida del sol i repica anunciant la nostra festa major, la cercavila dels gegants i l'esclat de la festa al Mercadal, amb la Tronada i tots els elements, bestiari, entremesos, balls... El Campanar saluda la festa que enceta la diada de Sant Pere, amb els reflexes de la llum del sol.

El final del dia de festa major, la nit es fa mestressa del Mercadal. El foc i les espurnes dels diables envaeixen l'espai central de la plaça reusenca. Son els darrers batecs d'un dia intens de festa. La Xapa del Foc, representa la màgia de la festa nocturna. Reprodueix una maça dentada característica dels diables reusencs, amb una carretilla a punt de cremar. Veiem la C de Consueta. Una C de Ciutat, de Comarca, del Camp. Una C de Cercavila, de Carretilla, de Correfoc. Una C de Cultura, de Costumari, de Catalunya. És una C de Consueta, per lluir a tot arreu.

Ja sabeu que la creació dels materials promocionals Consueta, corren a càrrec de l'ACID FACTORY de Reus. Aquests darrers anys han tret al carrer diferents xapes reusenques amb força acceptació. Si per aquesta festa major ens veiem pel carrer, no dubteu a demanar la Xapa Consueta. És per a tots valtros, que han estat fetes i les penso escampar fins que s'acabin del tot.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 812


 • SANT PERE - 2008
 • FESTA MAJOR DE REUS

 ← Falten 2 dies per la diada de Sant Pere.
 ← Cliqueu per consultar tot el programa.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Dia de l'Orgull Gai en plena Festa Major

• bona
• enllaç permanent
• oo Solidàrium
• divendres, 27 de juny de 2008 | 17:15h

Molta ploma de tots els colors i moltíssima festa a Reus.



Molta festa de tots els color i moltíssima ploma a Reus.

-  DIA 28 DE JUNY - DIA INTERNACIONAL DE L'ORGULL GAI  -

Demà 28 de juny, dia de l'orgull, és molt més que una celebració de caire festiu i de color rosa, és també una data per al recordatori d'una historia plena d'episodis d'incomprensió, persecució, turment, maltractament, odi i sang, a la qual es van veure sotmeses persones gais i lesbianes d'arreu del món.

Si fem memòria de l'època més sagnant de la Inquisició, en què es van dur a terme crims brutals en mans dels que deien ser representants d'un déu misericordiós, i ens situem més propers a la Segona Guerra Mundial, podem contar milers d'homes i dones homosexuals exterminats a les fogueres i també als camps de concentració.

Més proper encara queda el record d'altres que van viure el franquisme a Espanya. Considerats un perill social, se'ls va tancar a presons i se'ls va sotmetre a tortures inhumanes pel sol fet de la seva diferència. Fets foscos com ara aquests mai no haurien de pretendre's justificar.

És, per tant, el dia 28 de juny, un dia per al record, un dia per homenatjar totes aquelles vides martiritzades, un dia per reivindicar que, en molts llocs del món, encara es persegueix, empresona, tortura i mata els gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals.

 • SANT PERE - 2008
 • FESTA MAJOR DE REUS

 ← Falten 2 dies per la diada de Sant Pere.
 ← Cliqueu per consultar tot el programa

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Els Macers de la Ciutat de Reus

• bona
• enllaç permanent
• oo Ganxetàrium
• divendres, 27 de juny de 2008 | 13:35h

Imperial i atenta ciutat

La Guerra de Successió tenia lloc en els primers anys de segle XVIII. Les lluites entre el digne successor Carles d'Àustria, i el pretendent francès Felip d'Anjou, tenien Europa en tensió i lluita. El 3 de juliol de 1706 l’arxiduc Carles passa per Reus, on és rebut apoteòsicament, i la vila de Reus rep el títol de ciutat.

El 13 de juny de 1712 la reina governadora expedí des de Barcelona la corresponent ordre imperial, que concedia de “portar dos macers vestits de vermell amb maces de plata alçades”. Aquesta notificació es fa en reunió del Consell del 19 de juny de 1712, en l’acta de la qual, entre altres coses, es llegeix: “Seguidament fonch feta relació extensa per dit illustre senyor jurat, manifestant a l’illustre concell haverse signat Sa Magestat, Déu la guarda, en atenció al real decret de 1706 per lo qual queda esta universitat libre de allotjaments, gosen les ciutats y, en remuneració dels grans serveis, de moviment propi y, expontàniament, ampliar la referida gràcia, condecorant esta universitat ab lo títol de Imperial Atenta Ciutat, ab la concesió de aportar massas per sos vergues en los actes públics y la de posar per armas una àguila amb les alas exteses dins un camp dorat que mantinga dins son pit la Rosa, antic blasó de la vila, y als costats dos lleons sostenint l’Escut…” 

              

Així doncs, l’escut fou revestit de nous ornaments i la vila passa a ser “Ciutat Imperial i molt Atenta”, amb els privilegis que això comportava. D’aquestes modificacions a l’escut en resten segells al Museu Municipal. A les maces de plata que es varen construir, al capdamunt hi apareix un esmalt amb l’àliga amb les ales esteses i l’escut de Reus acolorit al pit.

Aquesta àliga, també dóna nom al bàndol austriacista (primer es van dir carrasclets, del nom del patriota, Pere Joan Barceló àlies Carrasclet), però després van anomenar-se aligots; als filipistes o borbònics se’ls deia botiflers. No cal entrar ara en més detalls sobre la desfeta catalana i la pèrdua de les llibertats. El títol de ciutat queda arraconat fins a mitjans del segle XIX. La reina Isabel II, filla de Ferran VII, recupera el nostre títol de ciutat atorgant-nos el de "Ciutat Esforçada". Podríem treure a la llum, molta més informació, però avui és la nostra Festa Major Petita, i no vull atabalar-vos més.

Els dos macers surten davant de les autoritats consistorials a les processons de la festa. Son símbols de la nostra ciutat, com ara la bandera que també és portada en els seguicis, encapçalant la representació municipal.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 810


 • SANT PERE - 2008
 • FESTA MAJOR DE REUS

 ← Falten 2 dies per la diada de Sant Pere.
 ← Cliqueu per consultar tot el programa.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

La Festa Major Petita de Reus

• bona
• enllaç permanent
• oo Tradicionàrium
• divendres, 27 de juny de 2008 | 05:02h

Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus.
Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 27/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb
finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org  

Els més petits han estat sempre una part important i necessària a la festa. La capacitat d'alguns elements festius de reunir el públic al seu entorn i d'esdevenir referents d'identitat per al conjunt de la població no s'explica sense tenir en compte l'atracció que exerceixen sobre la canalla.

Però, a més, alguns grups festius han comptat de sempre amb la presència d'infants. L'exemple més evident són els castells, on tothom, en funció de la seva alçada, pes, força i habilitat, té un lloc en la pinya o en la construcció: xiquets i xiquetes ocupen el pom de dalt.

              

Segurament, per la mateixa raó -les construccions humanes- trobem documentats històricament els balls de valencians de grans, mitjans i petits. Un altra grup que hauria comptat amb membres infantils seria el ball de diables. Ho demostren les indumentàries del segle XIX que s'han conservat. També ha estat comuna arreu la presència de colles de bastoners infantils a les festes.

Allò que és nou, en la celebració actual de la festa, és diferenciar l'espai d'actuació de la canalla -amb la creació d'un seguici infantil- i la reproducció a escala menor d'elements del bestiari . Si en el passat havien existit dues mulasses, la gran i la petita, sembla que la seva mida tenia poc a veure amb l'edat dels seus portadors.

                   

La colla gegantera, per assegurar la participació dels més petits, va impulsar el 1998 la creció d'una parella de gegantets -el mot gegantó s'aplica generalment als gegants de mig cos, que deixen a la vista les cames dels portadors- que representen una parella de joves reusencs, el fadrí i la fadrina, amb indumentària del segle XVI. Van ser fets per l'escultor Ramon Ferran. (segueix...)

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article