
Aigua, aigua, aigua...!
Abans d'ahir a la tarda anava voltant per la comarca del Baix Camp i estava content perquè plovia una mica. Per la banda de L'Arbocet, Vilanova d'Escornalbou i Riudecanyes semblava que s'hi volia posar de veritat. Al final res de res, va afluixar de seguida i aviat va sortir el sol.
Una iaia va passar amb el seu net cap a casa amb el paraigua obert per si de cas. La velleta va cridar l'atenció del marrec que duia agafat de la ma i li va assenyalar el cel: -Mira Oriol ha sortit l'Arco iris de sant Martí. I la iaia es va quedar tant panxa.
Realment el problema d'abastament d'aigua potable pel consum humà i sobretot per a la nostra malmesa pagesia, que al final no podran ni regar, comença a ser preocupant. Molts camps de golfs i jardinets poca soltes amb gespa anglesa per tot arreu i malbaratament d'aigua en punyetes diverses i canonades obsoletes. Només faltaria que haguéssim de robar l'aigua.
Hi ha tecnologia suficient per a fer aigua dolça a partir de la de mar, amb una dessaladora. El desastre de pispar aigua dels rius deficitaris com ara és va fer del Ebre, no es pot repetir mai més. Cada territori ha de solucionar els seus problemes sense perjudicar els que sempre reben de totes bandes.
En fi que el tema aigua, serà el principal problema del nostre segle i segurament dels que vindran. Una reducció dràstica de la població mundial, fins el 10 % de l'actual, pot ser una aproximació cap a les possibilitats de sobreviure en aquest infern desertitzat que esdevindrà mica a mica el nostre planeta. Sort que naltros no ho veurem.
Aquí a sota podeu llegir el comunicat de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) on es posicionen sobre el transvasament (o com diu el govern de la Generalitat, la transferència) que vol fer el tripartit del Segre.
COMUNICAT DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L'EBRE
El govern català està aprofitant l’actual situació de sequera per impulsar els transvasaments i les interconnexions de xarxes que fins fa poc assegurava que amb la “nova” gestió de l’aigua mai es farien.
Ens ha sorprès que a tres setmanes de la finalització de la campanya electoral, on tots els partits catalans, menys el PP, s’han passejat per les Terres de l’Ebre anunciant que si guanyaven les eleccions enterrarien definitivament els transvasaments, el govern català es presenti el transvasament del Segre a l’àrea metropolitana de Barcelona .
Això, juntament amb la interconnexió de xarxes, la prolongació del mini-transvasament de Tarragona i els canals Segarra-Garrigues i el Xerta-Castelló són obres ja previstes i/o proposades pels anteriors governs de CiU i PP i àmpliament rebutjades per la societat ebrenca , ja que de fer-se suposaria la liquidació del Riu i acceleraria la desaparició del Delta de l’Ebre.
Per tant, l’actual govern està executant, i amb prepotència, el que quan estava a l’oposició “s’oposava fèrriament”. Tristament, es confirma l’acudit tòpic sobre l’ètica de determinades formes de fer política.
El transvasament del Segre afecta greument a la qüal.litat i la quantitat de les aigües necessàries per a mantenir el bon estat del tram final de l’Ebre i el Delta, profunditza el desequilibri territorial i no te cap utilitat ni eficàcia real per a pal·liar la situació actual.
El govern català no està gestionant la sequera amb honestedat: el mateix dia que anuncia el transvasament del Segre/Ebre, aprova el desenvolupament de nous regadius. Això, és una gran contradicció que fa molt poc creïble la “bona “ intenció del nostre govern al qual declarem transvasista.
Per tant la Plataforma en Defensa de l’Ebre denunciem que aquesta política de transvasaments, canals i interconnexions de xarxes no te res que veure amb l’actual sequera i suposa una confrontació amb la gent de les Terres de l’Ebre que estimem i defensem la necessitat de mantenir uns rius vius i nets lluny de les especulacions i mercantilismes a les quals s’ha plegat l’actual govern.
Demanem a la població de Catalunya l’ajut necessari per a evitar, una vegada mes, que per afavorir grans interessos financers i polítics es sacrifiqui una part del territori, que encara que estigui menys desenvolupada, també forma part d’aquest gran país que s’anomena Catalunya.
I a la gent de l’Ebre li diem que ara és
l’hora d’aturar la segona onada transvasista.
Lo Riu és Vida. No als transvasaments.
Visca les Terres de l’Ebre !
26 de març 2008.