
El cost aproximat, tirant a curt, del mur de la Residència per a la Gent Gran ens costarà 600.000 €. Que podríem fer amb aquests diners?.

El 3 de Maig participem, en la part musical, en un espectacle gegantí que han preparat els Gog i Magog per encàrrec de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya per tal de commemorar l'aniversari del naixement del Treball i la Cultura –els gegants de Catalunya, com si diguessim–, La cosa promet, francament i després ho acabem amb un ball de fi de festa a la plaça de Miravet.
Per cert…

Passeigs de solituds i altres estances. Les llengües de les algues em parlen de vosaltres, ajocades a la platja, fosques i elàstiques. No diuen els noms, només les ombres i les pors, les derrotes i la seda esquinçada.
Els grills entre les pedres també diuen oracles que cal escoltar, ulls closos, i acceptar. Multipliquen l'alè de la nit irada, com tamborins de fira.
Fa una olor penetrant de condemnat, de perdedor que camina vers l'obscura casa, on ningú no l'espera, una olor àcida. Hi ha masses solitaris que no tenen ni ca.
Em decanto dels pensaments que m'aneguen, com la mar es decanta de la platja, a la marea baixa, per por de no ferir-la, per deixar-li repòs.
Sento aquesta tristor que me ve, com el vent, de cop , enfilada a la humida carícia de l'aire. Estic cansada. Se'n ha anat la llum que fa néixer les coses i ha caigut la nit amb densitat de sòlid.

No deixo d’observar, d’escrutar la senyora Joana, ma mare. Talment un entomòleg. Hi ha dues imatges, ben gràfiques, que m’assalten i que em serveixen per descriure’n, en una instantània, el seu estat (...)
Flags in the wind, we shall win.
Shoutings in a cloudless night, we shall win tonight.
We'll conquer Old Trafford and we'll fly to Moscou,
nobody can stop my love, Barça, for you.
You'll never lose, you'll never walk alone,
we can win once and ever more.
Cries of gaiety in this starry night,
Cries of encouragement for our players all the time,
We are wearing blue, we are wearing wine,
we know the language of the stars.
We shall win and never stop shouting,
we're proud of our past, and present and more.
we'll remember Manchester...forever,
and the field of the victory, Old Trafford.

Avui toca entrada de cultura. Subcultura (o infracultura) per alguns. Potser el meu ucrònic amic que llegeix, comenta i escriu poesia, i altres excelses vessants de la literatura fotrà el crit al cel (encara que ell és capaç de compaginar la lectura de la Divina Comèdia amb el visionat de Les excursionistes calentes -segurament per això la sàvia naturalesa ens ha dotat de dos ulls i dues mans). Digueu-me friqui.
El títol és la transposició del nom d'una pel·lícula que vaig veure fa uns anys gairebé per casualitat: Fantasmes de Mart (Ghosts of Mars), de John Carpenter. Deliciosa sèrie B d'un director que sap fer les coses bé; especialitzat (i sense pretensions) en els gèneres fantàstic, de terror i de la ciència ficció: Fantasmes pertany a aquest darrer gènere i té el seu punt gore.
A Fantasmes els humans estan en plena colonització marciana (crec recordar que ja han enllestit el procés de terraformació) i cap enllà s'han endut les xacres d'aquí. Els marcians ja fa temps que crien malves (em sembla que els invasors terrícoles ignoren la seva passada existència). De sobte una matança. La hi encolomen a un delinqüent comú, ell nega ser-ne el responsable (antes partío que doblao). Avança el metratge i es descobreix el pastís: els humans de certes zona pateixen unes curioses transformacions. Es tornen hiperviolents, s'autolesionen fent-se talls, s'escarifiquen el rostre i els membres, es col·loquen pírcings a l'engròs sense cap control higienicosanitari (passant de la Geli) i s'ajunten en hordes que es dediquen a la cacera i a la massacre d'humans no transformats.
(...)


El Franki de Terrassa ha estat detingut acusat de desordres i atemptat a l'autoritat, tot i que l'acusció de trencar una bandera espanyola és el que molts pensem que hi ha darrere. No està sol. A fora de la Model i arreu del país, no mos faran creure!!!
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2835814
http://www.kaosenlared.info/noticia/terrassa-franki-ha-sido-detenido-esta-noche-ha-ingresado-prision-model
http://www.llibertat.cat/content/view/2716/1/

Aquests dies els tibetans estan aconseguint cridar l'atenció, amb els saraus que s'organitzen al voltant de la torxa olímpica. Ben fet que fan. Llàstima que no es parli dels altres draps bruts de la Xina: el Sudan i Birmània.