UNIFAMILIAR ENFRONT DE LA SERRA CALDERONA

• josepblesa
• enllaç permanent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:58h

Algunes instantànies del procés constructiu ja vos les vaig anar desant ací i aquí i moltes més hem anat recollint de tot el procés de construcció. Quan arribes a la fi de la mateixa, un hom, es demana què volia ser a l'inici. Què no hi és i què ha romangut. On s'havem equivocat i què hem trobat inexperadament i és producte de l'atzar.

En aquest vídeo que us presentem apareix el procés d'deació i d'assamblatge de les funcions/espai i la barreja del treball/espai i l'esplai-obert. Gent que hi viu i treballa i de gent que hi va, sols, a treballar i a fruir-hi de l'entorn natural amb els companys, de manera contemporània. A i en casa. Gent jove i molt preparada, amb criteris propis i actuals.

Zones públiques i zones privades que sols poden ser franqueades a voluntat dels propietaris, tot i que l'entorn visual en propicia la trobada espontània.

No és un edifici intel·ligent, tot i que és un pèl llestet. A l'espera resten les plaques fotovoltàïques, i amaga la recollida d'aigues, la depuradora per a la piscina que les acull sota el jardí en el cicle de l'aigua permanentment.

El joc dels buits i massissos: és oberta al nord, per les vistes; i a l'est (pels bons vents) i s'amaga del migjorn per la radiació solar i del vent aponentat. No és un joc atzarós amb els massissos, ans el contrari, estudiat en funció de la penetració solar. No s'aprecia molt bé, però gairebé la terrassa volada del terra de la planta primera ve a ser la quasibé la meitat que l'ample de la casa; ço és, molt de voladís per a produir ombres per a conformar-hi un estar obert; tot i que, a l'exterior, encara ens cal plantar-hi carrasques, salzes, oliveres, etc.

Subliminarment s'amaguen sengles homenatges llombards: al racionalista Giuseppe Terragni en la seua obra per l'escola bressol dedicada al futurista llombard, Antonio Sant'Elia.   

Hem introduït, d'acompanyament, la música de Saint Germain, Pont des Arts.

El vostre parer i crítiques (destroit o no) ens són força importants per a millorar: si us plau.... promet de respondre i generar l'intercanvi que per manca de temps en d'altres ocasions no s'ha esdevingut. Gràcies. 

PS: d'entrada es detecta una pèrdua de qualitat visual en alleugerir-lo per a pujar-lo descarregat al You Tube, una mena d'esvaniment dels contorns, que a l'hora de confeccionar-lo, és ben definit i nítid, i que no sé si al vostre ordinador és més evident. O no ? 

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

Bon vi i llengua nova!

• jpinyol
• enllaç permanent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:56h

Dissabte al migdia d’un maig que gairebé cada dia regala un raig. Em trobo al mig d’un petit comerç de queviures del meu poble. D’aquells en què encara tens el gust i l’honor de sentir-te client, perquè et tracten de tu, fins i tot pel nom, i no et sents una formiga que arrossega un carro de metall entre piràmides de pots de conserva i enmig d’un univers cada vegada més fred i globalitzat. Miro de triar un bon vi i veient-ne tants i de tan bons m’adono que és un luxe viure en una terra plena de vinyes. Sí perquè sé de bona tinta que la Baixa Anoia i l’Alt Penedès s’estimen des de fa segles, a l’ombra de ceps entranyables. I perquè tinc el privilegi de viure a tocar d’un Penedès els fruits del raïm del qual no tenen res a envejar als de la Rioja, del Segre o del Priorat. Amb una alegria ben nostrada, doncs, trio un Penedès, per allò de jugar a favor dels de casa, avui que amb la meva parella soparem en una altra casa. Amb l’ampolla a les mans, l’oïda em demana pas...

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

EA 955. «En un referèndum per la independència de Catalunya, vostè què votaria: sí o no?»

• empordaaccio
• enllaç permanent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:48h

"Cada vegada sectors més majoritaris de la societat catalana tenen més clar que l'actual marc constitucional i estatutari espanyol no serveix per resoldre les problemàtiques que afecten els ciutadans, que cal anar més enllà"

"Cal fer foc nou i fer-nos una pregunta molt senzilla: si les dades demostren que una majoria de catalans aposten per la independència, per què no prioritzem tots aquest objectiu polític en lloc d'apostar per la repetició del tripartit o per l'anomenada sociovergència?"

(Carles Bonaventura, PRC)


http://multidi.cat/0000028000/0000028102.pdf

(Segueix a la resta del post ...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

096 Dos països amb cara i ulls

• jvives
• enllaç permanent
• 40. Política
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:44h

De la mateixa manera que desconec la seva obra literària, també desconec la ideologia política de l’escriptora Judit Pujadó. A vegades llegeixo les seves columnes al gratuït Metro. M’agrada força com escriu.

El passat dia 15 va publicar un article, Arran de l’aigua, inspirat en les escaramusses territorials pels recursos hídrics (un episodi cassolà a 057 La guerra de l'aigua: la batalla de Sant Cugat, amb un decret per entremig i una ferma oposició a les captacions puntuals), hi feia una reflexió interessant: “Primera constatació: això d’Espanya és molt cansat, esgotador. No sé, a hores d’ara, quin sentit té seguir desgastant-se mútuament. A efectes pràctics comporta un xuclador d’energies per a totes dues bandes que podríem fer servir per construir dos països amb cara i ulls, ben fets, sense rancúnies ni enveges estúpides. A hores d’ara la unitat ens surt molt cara i cansa, esgota”. A continuació canviava de tema i criticava (són - absolutament - criticables), raonadament, els polítics (espanyols i catalans) que patim, sembla ser que sense possibilitat immediata de recanvi.

(...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Malalties, pecats i ètica

• antonicasals
• enllaç permanent
• Coses meves
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:42h

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

AD NAUSEAM

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:42h

Jo ja només parl llatí les hores mortes. Ara, l’altre dia vaig anar a un condol i vaig aprofitar. Em mir aquesta mà dreta que escriu amb una ploma vella de l’escola rural de Son Cotoneret de Terramar, una mà que designa aquestes coses que tu no vols veure i que són el meu fondal: els reialmes que ens ignoren, la carrera cap a l’abisme, el darrer acte de la respiració, la desesperació de la intel·ligència, la solitud de tota criatura, els membres pensants que arrosseg, la foscúria de l’engany, l’ombra que no dura gens… Hi havia un genteguer a l’esglesieta de Sant Roc per donar l’adéu darrer a madò Bet, la tia Bet de can Vetlaquí, l’única amiga coral de mumare, que m’havia ensenyat el nom de les plantes i dels ocells, de les estacions i dels niguls, els noms de la vida. Feia fredor i plovisquejava. Ella m’havia afeccionat de petitó a aquella llengua mare de totes les llengües romàniques, romanes, romanceres i ben romanents. Per això no em va estranyar gens que el funeral semblàs anacrònic, amb aquell llatí camperol del rector vell, el pare Julià Barresc, que pronunciava les frases amb l’entonació esmolada dels al·lots polissons de poble que han anat a agafar nius, caçar crancs o robar albercocs amb la innocència escrita en la fesomia. Com pot ser que amb una mirada et creuassis tan a fons dins el meu esser? Nomies Felícia Samplirés i et dedicaves a fer de samaritana bona dels immigrants en una ong de Palma. Ens refugíarem de l’aigua de clauet en una taverna, Kalípolis, que hi havia devora l’estació, estibada de romanesos i russos amb alguns indígenes d’Acrollam, que es miraven la feta com si contemplassin l’enfonsament de tota una civilització. Vares ser tu que digueres alguna cosa així en aquella taula amb dues birres, entremig d’un fumer i d’una música que recordava Young Marble Giants a Colossal Youth. Coneixies el romanès i em traduïes algunes expressions d’aquells homes, en el bar eres l’única dona, que parlaven de malifetes de feina i d’altes misèries que en la teva boca sonaven molt literàries i eren d’una vulgaritat domèstica i crua. No podia entendre com vivies amb Abderramah, un sahrauí sense papers. T’havies compadit d’ell perquè els seus pares foren assassinats pels marroquins? O era el chic ètnic que et seduïa? T’enfadares molt quan vaig dir aquesta bestiesa i et posares en situació d’atac. Has tudat la teva vida, Jordi Salier? Has fet malbé el teu temps, Jordi Salier? Ets així, o són els whiskies que et fan desvariejar? Sabia que et desitjava com es desitgen les coses impossibles, la cacera de les albes, l’exploració dels espais abissals o l’idioma terminal de les tristeses. M’hauria amorrat a la teva cintura amb la flexibilitat d’un atleta, t’hauria mossegat a besades les anques, envestiria, caníbal, el milfulles entrecamer dins jardins de replecs sinuosos amb tota la perversitat d’un faune. I només sabia mirar-te, Felícia, com un col·legial —aquell que va estudiar clàssiques a Barcelona, es va dedicar als negocis de vi del seu pare, es va casar amb una dona rica, es va divorciar als tres anys i acabà fent costura de repàs a estudiants que no aprovaven el llatí universitari—, un col·legial eixorc de tendresa. Dins aquella situació em varen venir al cap unes frases de les Geòrgiques que havia traduït de fresc i em sabia de cor: «Vet aquí com, malgrat el capteny dubtós del cel, podem conèixer per endavant les estacions, el dia de la sega i el temps de la sembra; quan convé batre amb els rems l’ona marmòria del mar pèrfid, d’avarar les flotes equipades o de tombar, al seu temps, el pi dins els boscos.»
(...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

EL SALVADOR

• ssem4grup22
• enllaç permanent
• Marc Pucurull
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:41h

DIVERSAS AUTORIDADES INVESTIGAN AL FMNL POR UNA SUPUESTA RELACIÓN CON LAS FARC

-El máximo dirigente del partido niega cualquier conexión.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Sebastià Salelles

• rosadefoc
• enllaç permanent
• Fets i gent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:36h

M'ha entristit la notícia de la mort de l'advocat Sebastià Salelles. Era d'aquestes persones que em feia sentir que la militància de l'esquerra independentista, així com la de diversos moviments socials, no estem tan sols. Som gent en general força jove, i que rebem per totes bandes. I una d'aquestes bandes que és molt important és la judicial. Tenir una persona com en Sebastià Salelles al nostre costat, canvia força el panorama!

Com que no estic gaire inspirada reprodueixo la nota de condol d'Endavant (OSAN) que expressa força bé el meu sentiment.


"Avui, 28 de maig de 2008, ens ha deixat en Sebastià Salelles, advocat de les causes de la justícia i la llibertat, defensor dels drets nacionals del seu país, i dels treballadors i pobles d'arreu.
Des d'Endavant, i des del conjunt de les persones i organitzacions d'esquerres i independentistes dels Països Catalans, tindrem sempre present el record d'aquest lluitador infatigable, que no va dubtar en dedicar molts dels seus anys a defensar davant dels tribunals espanyols a militants independentistes, lluitadors anticapitalistes i immigrants, a totes les persones que patien i lluitaven contra un Estat capitalista i opressor.
Avui ens ha deixat en Sebastià Salelles, però el seu record estarà present entre tots i totes les que el van conèixer, i continuarà visquent en els anhels de totes les persones que han lluitat, lluiten i lluitaran.

Endavant, organització Socialista d'Alliberament Nacional
Països Catalans, 28 de maig de 2008."

• Comentaris: 6
• Vull llegir la resta de l'article

Torna, torna Serrallonga

• moisesmarti
• enllaç permanent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:33h

La negociació del finançament

Res de nou se’ns pixaran a sobre, al PSOE català ja li va bé, al cap i a la fi Catalunya els importa un rave, els de CiU diran que plou, i ERC dirà que és culpa de CiU, i ICV no dirà res, és igual tampoc serveixen per a res aquets.

Aquesta història és cíclica es repeteix una i altra vegada, ara els partits catalans van junts, ja és prou curiós que dels quatre que van junts, un el PSOE català és el bocamoll que ho deu xerrar tot a l’altra banda, ja li podrien dir que se’n anés directament a l’altra banda com va fer amb l’estatut i ens estalviaríem aquest espectacle repugnant i hipòcrita, CiU esperarà que ERC es posi d’esquena i punyalada, i ERC li fotrà tota la culpa mentre el seu company de govern des de l’altra banda es petarà el cul de riure, i els menjaflors (ICV) diran que estan d’acord en tot, no fos que es quedessin sense menjadora. (segueix)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Sí, Ministro

• santboi
• enllaç permanent
• Societat
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:25h

Aquest mes de maig va visitar oficialment Catalunya el Secretario de Estado y Presupuestos, Carlos Ocaña. Un excel.lent article del diari El Punt, publicat el dia 15 de maig, anava acompanyat d'una magnífica fotografia de l'agència EFE. No podia ser més oportú el gran retrat fet al Secretario de Estado. Per a aquells que van, i vam, seguir amb delit la sèrie britànnica "Sí, ministre" i "Sí, primer ministre" vam descobrir el nostre "Sir Humphrey Appleby". Clavats, gairebé, vaja!

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article