Blocs

MÉSVilaWeb


Menú principal

dimecres, 3 de desembre del 2008



Cercador per data

Cercador per data

« Maig 2008 »
dl dt dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031  


TRIPI

Trimpar i riure

Quina vergonya!

Avui hi ha hagut reunió sobre finançament...

Ha mort Sebastià Salellas

En Sebastià Salellas era el meu advocat en el cas encara obert dels Mossos d'Esquadra que ens van detenir i atonyinar per haver fet una xerrada contra la constitució, fa uns anys a Olot.

Una reserva a la bahia del "chapapote"



El senyor Juan Manuel Gómez, patró majó de la Confraria de Liria-Carnota, explica:
És ben curiós que la catàstrofe del "chapapote", va representar un punt d'inflacció per canviar mentalitats, maneres de fer i també els furtius en aquella zona.
Segons explica el senyor Gómez, ha estat la voluntat d'uns quants pescadors de la baia de Carnota, que durant més d'un any van estar lluitant contra el chapapote, que amb el suport de WWF/Adena i biólegs de l'universitat de la Coruña, més la Xunta, han fet possible tirar endavant la primera reserva pesquera del Nord de la Península. Són 21 quilómetres quadrats, on s'han tancat hermèticament dues petites reserves integrals, que serveixen de viver per a la resta. La reserva pesquera O Miñarzos, comença a donar rendiments entre els 150 vaixells artesanals i desenes de pescadors de marisc que hi feinexen.
És que cal que es produeixi la desgràcia per a millorar una situació? O és que tot grinyola? Fssss...

Santi Santamaria i el Periódico


Ja fa anys, quan Santi Santamaria va rebre per primer cop les tres estrelles Michelin, el van anar a entrevistar d'un dels diaris més prestigiosos del món anglosaxó. Pel que sembla en aquesta entrevista va explicar-los que ell formava part de la Catalan Cooking, i no de la Spanish Cooking, i això als espanyols no els va agradar. Em diuen gent informada que des de llavors revistes, teles i diaris han potenciat sospitosament el Ferran Adrià per intentar fer ombra al cuiner de Sant Celoni i desacreditar-lo.

No sé què hi ha de cert en tot això, però en qualsevol cas l'edició d'El Periòdico d'avui és com a mínim poc professional, per no parlar ja d'escandalosa: el patufet barceloní ha dedicat la portada sencera, de la pàgina dos a la cinc i l'editorial a criticar i desacreditar el xef d'el Racó de can Faves, com si al món no hagués passat res.

I us preguntareu: quina una n'ha fet aquest senyor per meréixer aquest privilegi: doncs simplement ha gosat qüestionar en públic l'ús i abús d'additius i demés productes químics que -al seu parer- fa el seu col·lega. I és evident que aquesta picabaralla és infinitament més important que la sequera, el preu del petroli, el finançament, els abusos dels cascos blaus o la moció de censura al Laporta.

Tot un exemple de bon periodisme! No hi dediqueu més temps i gaudiu d'aquesta perla del youtube:


el rock de la paella - tio fredo

Dos sindicalistes

        
Text d'Eugeni D'Ors al Glosari:

ELS DOS SINDICALISTES

-Està bé; camarada; però jo voldria un carnet en català.
-Bah! A tu, que ets internacionalista, que t'importa de les nacions.
-Llavors, doneu-me un carnet en l'idioma internacional.
-Idioma, pròpiament i actualment internacional ne se'n coneix pas avui. Cal, mentre que això no existeixi, prendre l'idioma de l'una o de l'altre nació, perquè no anem pas a estendre els carnets en llatí.
-Ara, doncs, tu mateix véns amb mi. Perquè, nació per nació, jo sempre m'estimaré més una nació inerme; idioma nacional per idioma nacional, jo sempre triaré l'idioma que no tingui soldats darrera.

             24-X-1919

Molt més que caragols, boira i Lo Cartanyà

L'impulsor del Compromís per Lleida, el Josep Maria Escrivà, té una frase cèlebre: "Lleida és molt més que caragols, boira i Lo Cartanyà". Doncs sí, és molt i molt més que això, ja que les Terres de Lleida també són innovació com la Lleidasfera, fires com la de teatre de Tàrrega, projectes de primera, somnis i futur. I mil coses més. I mil idees, esforços i prismes més.

Potser emergeix amb força soterrada, potser no s'acaba d'apreciar des de segons on es miri, però a Ponent s'està bastint un futur meravellós. I el més bonic, és que encara queda molt per fer, perquè tot és possible.

Ell parlava d'Espanya, nosaltres parlarem de Catalunya a "Economia i Estat" BIC, post 1133.

Inflació i projectes de país

La setmana passada (novembre del 2007) rebíem la mala notícia que la inflació havia augmentat 9 dècimes en situar-se l’Índex de Preus al Consum en el 3,6%, un valor molt llunyà al 2,2% que teníem a finals d’agost. Aquesta és una xifra que trenca totes les previsions i s’allunya molt de l’objectiu plantejat pel Banc Central Europeu, del 2% per a la Zona Euro i del 2,8% previst, per la Comissió Europea, .
L’encariment dels preus és un fet que cada dia constatem tots els ciutadans, ja que addicionalment al cost de l’energia comprovem com el preu dels aliments s’ha incrementat significativament. En els últims dos anys, el preu del blat s’ha doblat, el de la soja i el blat de moro s’ha incrementat gairebé un 60% i un 45%, respectivament, increments que no es poden desvincular de l’ús dels biocombustibles i de l’objectiu dels EUA, que vol assolir per al 2017 que el 15% de la gasolina consumida sigui verda; o el de la Comissió Europea que ha proposat el 10% per al 2020.

En definitiva, una alta inflació que ha causat poc interès per part de persones amb altes responsabilitats, i que comporta, no sols que perdem capacitat adquisitiva tots i cadascun de nosaltres, sinó també la pèrdua de la competitivitat de les nostres empreses i del valor dels nostres estalvis.

Una mala notícia que ens arriba després d’un llarg període fortament expansiu de 14 anys, on l’economia en la qual estem inmersos ha variat substancialment convertint-se en l’octava economia mundial amb un PIB lleugerament superior al bilió d’euros, i quan les tendències dels indicadors macroeconòmics evidencien que aquesta economia s’està desaccelerant.
Aquest important període de creixement no ha estat exempt del fet de gaudir d’un baixos tipus d’interès, que han incentivat el consum i la inversió de les importants ajudes rebudes dels fons europeus, del significatiu dinamisme de la construcció i d’un model productiu amb una forta presència de llocs de treballs amb salaris baixos respecte dels països de la Unió amb els quals es competeix.
Però l'increment del tipus d’interès, el fre de la construcció i la seva repercussió sobre l’ocupació directa i indirecta, el preu del barril del petroli rondant els 90 dòlars, són aspectes que reforcen la previsible desacceleració.

Quan els cicles expansius canvien de tendència i les dificultats s’agreugen, cal mirar les potencialitats, tot reconeixent que ara tenim la generació més ben formada que hem tingut mai, que tenim excel·lents centres de recerca, que el grau d’internacionalització empresarial és elevat, que una part important de la indústria s’ha adaptat als nous paradigmes de la globalització, i que la solvència del creixement econòmic hauria de permetre afrontar els ajustos sense el fantasma de la recessió, abordant el requerit canvi de model econòmic, que vol dir, facilitar que la indústria esdevingui motor de generació de valor, especialment en aquells sectors d’alt valor afegit, apostar per la incorporació tecnològica avançada i el seu ús eficient, potenciar el creixement en R+D+I i el traspàs dels resultats a l’empresa, i facilitar els hàbits propis d’una societat emprenedora i innovadora.

Caldria doncs constatar que no hi ha motiu pel pessimisme, i que sols és requerit canalitzar les forces en la direcció correcta, convençuts que si el passat ens separa, el futur ens aplega. Ara bé, per fer-ho són necessaris projectes de país, aquells que ens engresquen i il·lusionen, aquells que no estan subjectes a cicles electorals, aquells que requereixen lideratge, valentia i voluntat d’assumir risc per part dels governants; i d’aquests projectes anem escassos. Cal doncs posar-nos a treballar, sabem que sols de la nostra iniciativa i exigència critica, i alhora constructiva, és d'on podran sorgir.

Article d'Antoni Garrell i Guiu, publicat a e-notícies el dilluns, 12 de novembre del 2007.

---------------------

Veniu, el dia 4 de juny, a l'ACTE DE CATALUNYA ACCIÓ:

ESTAT, PROSPERITAT I BENESTAR (Detalls al post anterior núm. 1132)


------------------------------


Sense Estat Propi tenim el futur i el present segrestats. BIC 55.743 visites.

Preocupació

Foto: reunió de crisi dels Masclets

Segons fonts d'informació solvents, els membres de l'equip de hoquei dels Masclets han convocat una reunió urgent en saber que ja disposem de la nova cadira elèctrica, de competició, i que guiarà un servidor com a crack de l'equip (segons el míster). Tot serà que el crac no el faça jo en estampar-me contra alguna paret.
A més, els Masclets no podran aliniar un dels seus millors jugadors, Juanma, que va pel camp com un gambo. Martí (el míster) està convençut que guanyarem la copa de la Generalitat.
Diuen que ens donaran medalles i tot. Mentre no ens facen pujar al podi...

presentació del llibre 'Des de l'illa'

divendres 30 de maig a les 20.30 h a l'Ajuntament d'Eivissa, presentació del llibre Des de l'illa de l'Editorial Mediterrània Eivissa. Poemes de Nora Albert i quadres de Carles Guasch. Acompanyant la presentació també s'inaugura l'exposició amb els quadres i poemes inclosos a l'obra.....expo a les parets del Claustre.

Paginador



Accés de l'autor

Formulari d'accés de l'autor



Cercador per paraules

Cercador per paraules

Blocs recomanats

Jordi Muñoz

tardor a l'euromed

Jordi Muñoz

Presó

Biel Mesquida

Plagueta de Bord

Biel Mesquida

UN PASSEIG PELS BOULEVARDS ARDENTS

El bloc de Jordi Castells i Guasch

El bloc de Jordi Castells i Guasch

El bloc de Jordi Castells i Guasch

Amb els ulls tancats

Els blocs per llistat alfabètic

Amb aquest cerca pots accedir als blocs mitjançant la lletra inicial. Si ho vols, pots veure el llistat de tots els blocs clicant a '[Tots]'.




CC

RSS

OJD

IQUA