TRIPI

• saltenc
• enllaç permanent
• Política
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:14h

Trimpar i riure

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Quina vergonya!

• j1964f
• enllaç permanent
• Catalunya
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:11h

Avui hi ha hagut reunió sobre finançament...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Ha mort Sebastià Salellas

• titot
• enllaç permanent
• Diari de combat
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 23:08h

En Sebastià Salellas era el meu advocat en el cas encara obert dels Mossos d'Esquadra que ens van detenir i atonyinar per haver fet una xerrada contra la constitució, fa uns anys a Olot.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article

Una reserva a la bahia del "chapapote"

• carmecatala
• enllaç permanent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 22:54h

El senyor Juan Manuel Gómez, patró majó de la Confraria de Liria-Carnota, explica:
És ben curiós que la catàstrofe del "chapapote", va representar un punt d'inflacció per canviar mentalitats, maneres de fer i també els furtius en aquella zona.
Segons explica el senyor Gómez, ha estat la voluntat d'uns quants pescadors de la baia de Carnota, que durant més d'un any van estar lluitant contra el chapapote, que amb el suport de WWF/Adena i biólegs de l'universitat de la Coruña, més la Xunta, han fet possible tirar endavant la primera reserva pesquera del Nord de la Península. Són 21 quilómetres quadrats, on s'han tancat hermèticament dues petites reserves integrals, que serveixen de viver per a la resta. La reserva pesquera O Miñarzos, comença a donar rendiments entre els 150 vaixells artesanals i desenes de pescadors de marisc que hi feinexen.
És que cal que es produeixi la desgràcia per a millorar una situació? O és que tot grinyola? Fssss...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Santi Santamaria i el Periódico

• jaumemarva
• enllaç permanent
• Comunicació
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 22:41h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Dos sindicalistes

• latrappola
• enllaç permanent
• Histo-trappola
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 22:36h

        
Text d'Eugeni D'Ors al Glosari:

ELS DOS SINDICALISTES

-Està bé; camarada; però jo voldria un carnet en català.
-Bah! A tu, que ets internacionalista, que t'importa de les nacions.
-Llavors, doneu-me un carnet en l'idioma internacional.
-Idioma, pròpiament i actualment internacional ne se'n coneix pas avui. Cal, mentre que això no existeixi, prendre l'idioma de l'una o de l'altre nació, perquè no anem pas a estendre els carnets en llatí.
-Ara, doncs, tu mateix véns amb mi. Perquè, nació per nació, jo sempre m'estimaré més una nació inerme; idioma nacional per idioma nacional, jo sempre triaré l'idioma que no tingui soldats darrera.

             24-X-1919

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Molt més que caragols, boira i Lo Cartanyà

• JordiMayoral
• enllaç permanent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 22:17h

L'impulsor del Compromís per Lleida, el Josep Maria Escrivà, té una frase cèlebre: "Lleida és molt més que caragols, boira i Lo Cartanyà". Doncs sí, és molt i molt més que això, ja que les Terres de Lleida també són innovació com la Lleidasfera, fires com la de teatre de Tàrrega, projectes de primera, somnis i futur. I mil coses més. I mil idees, esforços i prismes més.

Potser emergeix amb força soterrada, potser no s'acaba d'apreciar des de segons on es miri, però a Ponent s'està bastint un futur meravellós. I el més bonic, és que encara queda molt per fer, perquè tot és possible.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Ell parlava d'Espanya, nosaltres parlarem de Catalunya a "Economia i Estat" BIC, post 1133.

• smolins9
• enllaç permanent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 22:08h

Inflació i projectes de país

La setmana passada (novembre del 2007) rebíem la mala notícia que la inflació havia augmentat 9 dècimes en situar-se l’Índex de Preus al Consum en el 3,6%, un valor molt llunyà al 2,2% que teníem a finals d’agost. Aquesta és una xifra que trenca totes les previsions i s’allunya molt de l’objectiu plantejat pel Banc Central Europeu, del 2% per a la Zona Euro i del 2,8% previst, per la Comissió Europea, .
L’encariment dels preus és un fet que cada dia constatem tots els ciutadans, ja que addicionalment al cost de l’energia comprovem com el preu dels aliments s’ha incrementat significativament. En els últims dos anys, el preu del blat s’ha doblat, el de la soja i el blat de moro s’ha incrementat gairebé un 60% i un 45%, respectivament, increments que no es poden desvincular de l’ús dels biocombustibles i de l’objectiu dels EUA, que vol assolir per al 2017 que el 15% de la gasolina consumida sigui verda; o el de la Comissió Europea que ha proposat el 10% per al 2020.

En definitiva, una alta inflació que ha causat poc interès per part de persones amb altes responsabilitats, i que comporta, no sols que perdem capacitat adquisitiva tots i cadascun de nosaltres, sinó també la pèrdua de la competitivitat de les nostres empreses i del valor dels nostres estalvis.

Una mala notícia que ens arriba després d’un llarg període fortament expansiu de 14 anys, on l’economia en la qual estem inmersos ha variat substancialment convertint-se en l’octava economia mundial amb un PIB lleugerament superior al bilió d’euros, i quan les tendències dels indicadors macroeconòmics evidencien que aquesta economia s’està desaccelerant.
Aquest important període de creixement no ha estat exempt del fet de gaudir d’un baixos tipus d’interès, que han incentivat el consum i la inversió de les importants ajudes rebudes dels fons europeus, del significatiu dinamisme de la construcció i d’un model productiu amb una forta presència de llocs de treballs amb salaris baixos respecte dels països de la Unió amb els quals es competeix.
Però l'increment del tipus d’interès, el fre de la construcció i la seva repercussió sobre l’ocupació directa i indirecta, el preu del barril del petroli rondant els 90 dòlars, són aspectes que reforcen la previsible desacceleració.

Quan els cicles expansius canvien de tendència i les dificultats s’agreugen, cal mirar les potencialitats, tot reconeixent que ara tenim la generació més ben formada que hem tingut mai, que tenim excel·lents centres de recerca, que el grau d’internacionalització empresarial és elevat, que una part important de la indústria s’ha adaptat als nous paradigmes de la globalització, i que la solvència del creixement econòmic hauria de permetre afrontar els ajustos sense el fantasma de la recessió, abordant el requerit canvi de model econòmic, que vol dir, facilitar que la indústria esdevingui motor de generació de valor, especialment en aquells sectors d’alt valor afegit, apostar per la incorporació tecnològica avançada i el seu ús eficient, potenciar el creixement en R+D+I i el traspàs dels resultats a l’empresa, i facilitar els hàbits propis d’una societat emprenedora i innovadora.

Caldria doncs constatar que no hi ha motiu pel pessimisme, i que sols és requerit canalitzar les forces en la direcció correcta, convençuts que si el passat ens separa, el futur ens aplega. Ara bé, per fer-ho són necessaris projectes de país, aquells que ens engresquen i il·lusionen, aquells que no estan subjectes a cicles electorals, aquells que requereixen lideratge, valentia i voluntat d’assumir risc per part dels governants; i d’aquests projectes anem escassos. Cal doncs posar-nos a treballar, sabem que sols de la nostra iniciativa i exigència critica, i alhora constructiva, és d'on podran sorgir.

Article d'Antoni Garrell i Guiu, publicat a e-notícies el dilluns, 12 de novembre del 2007.

---------------------

Veniu, el dia 4 de juny, a l'ACTE DE CATALUNYA ACCIÓ:

ESTAT, PROSPERITAT I BENESTAR (Detalls al post anterior núm. 1132)


------------------------------


Sense Estat Propi tenim el futur i el present segrestats. BIC 55.743 visites.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Preocupació

• albinyana
• enllaç permanent
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 22:06h

_{Foto: reunió de crisi dels Masclets}

Segons fonts d'informació solvents, els membres de l'equip de hoquei dels Masclets han convocat una reunió urgent en saber que ja disposem de la nova cadira elèctrica, de competició, i que guiarà un servidor com a crack de l'equip (segons el míster). Tot serà que el crac no el faça jo en estampar-me contra alguna paret.
A més, els Masclets no podran aliniar un dels seus millors jugadors, Juanma, que va pel camp com un gambo. Martí (el míster) està convençut que guanyarem la copa de la Generalitat.
Diuen que ens donaran medalles i tot. Mentre no ens facen pujar al podi...

• Comentaris: 4
• Vull llegir la resta de l'article

presentació del llibre 'Des de l'illa'

• gou
• enllaç permanent
• cultura
• dimecres, 28 de maig de 2008 | 22:05h

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article