
El senyor Juan Manuel Gómez, patró majó de la Confraria de Liria-Carnota, explica:
És ben curiós que la catàstrofe del "chapapote", va representar un punt d'inflacció per canviar mentalitats, maneres de fer i també els furtius en aquella zona.
Segons explica el senyor Gómez, ha estat la voluntat d'uns quants pescadors de la baia de Carnota, que durant més d'un any van estar lluitant contra el chapapote, que amb el suport de WWF/Adena i biólegs de l'universitat de la Coruña, més la Xunta, han fet possible tirar endavant la primera reserva pesquera del Nord de la Península. Són 21 quilómetres quadrats, on s'han tancat hermèticament dues petites reserves integrals, que serveixen de viver per a la resta. La reserva pesquera O Miñarzos, comença a donar rendiments entre els 150 vaixells artesanals i desenes de pescadors de marisc que hi feinexen.
És que cal que es produeixi la desgràcia per a millorar una situació? O és que tot grinyola? Fssss...

Ja fa anys, quan
Santi Santamaria va rebre per primer cop les tres estrelles Michelin, el van anar a entrevistar d'un dels diaris més prestigiosos del món anglosaxó. Pel que sembla en aquesta entrevista va explicar-los que ell formava part de la
Catalan Cooking, i no de la
Spanish Cooking, i això als espanyols no els va agradar. Em diuen gent informada que des de llavors revistes, teles i diaris han potenciat sospitosament el
Ferran Adrià per intentar fer ombra al cuiner de Sant Celoni i desacreditar-lo.
No sé què hi ha de cert en tot això, però en qualsevol cas l'edició d'
El Periòdico d'avui és com a mínim poc professional, per no parlar ja d'escandalosa: el patufet barceloní ha dedicat la portada sencera, de la pàgina dos a la cinc i l'editorial a criticar i desacreditar el xef d'
el Racó de can Faves, com si al món no hagués passat res.
I us preguntareu: quina una n'ha fet aquest senyor per meréixer aquest privilegi: doncs simplement ha gosat qüestionar en públic l'ús i abús d'additius i demés productes químics que -al seu parer- fa el seu col·lega. I és evident que
aquesta picabaralla és infinitament més important que la sequera, el preu del petroli, el finançament, els abusos dels cascos blaus o la moció de censura al Laporta.
Tot un exemple de bon periodisme! No hi dediqueu més temps i gaudiu d'aquesta perla del
youtube:

Inflació i projectes de país
La setmana passada (novembre del 2007) rebíem la mala notícia que la inflació havia
augmentat 9 dècimes en situar-se l’Índex de Preus al Consum en el
3,6%, un valor molt llunyà al 2,2% que teníem a finals d’agost. Aquesta
és una xifra que trenca totes les previsions i s’allunya molt de
l’objectiu plantejat pel Banc Central Europeu, del 2% per a la Zona
Euro i del 2,8% previst, per la Comissió Europea, .
L’encariment dels preus és un fet que cada dia constatem tots els
ciutadans, ja que addicionalment al cost de l’energia comprovem com el
preu dels aliments s’ha incrementat significativament. En els últims
dos anys, el preu del blat s’ha doblat, el de la soja i el blat de moro
s’ha incrementat gairebé un 60% i un 45%, respectivament, increments
que no es poden desvincular de l’ús dels biocombustibles i de
l’objectiu dels EUA, que vol assolir per al 2017 que el 15% de la
gasolina consumida sigui verda; o el de la Comissió Europea que ha
proposat el 10% per al 2020.
En definitiva, una alta inflació que ha causat poc interès per part de
persones amb altes responsabilitats, i que comporta, no sols que perdem
capacitat adquisitiva tots i cadascun de nosaltres, sinó també la
pèrdua de la competitivitat de les nostres empreses i del valor dels
nostres estalvis.
Una mala notícia que ens arriba després d’un llarg període fortament
expansiu de 14 anys, on l’economia en la qual estem inmersos ha variat substancialment
convertint-se en l’octava economia mundial amb un PIB lleugerament
superior al bilió d’euros, i quan les tendències dels indicadors
macroeconòmics evidencien que aquesta economia s’està
desaccelerant.
Aquest important període de creixement no ha estat exempt del fet de
gaudir d’un baixos tipus d’interès, que han incentivat el consum i la
inversió de les importants ajudes rebudes dels fons europeus, del
significatiu dinamisme de la construcció i d’un model productiu amb una
forta presència de llocs de treballs amb salaris baixos respecte dels
països de la Unió amb els quals es competeix.
Però l'increment del tipus d’interès, el fre de la construcció i la
seva repercussió sobre l’ocupació directa i indirecta, el preu del
barril del petroli rondant els 90 dòlars, són aspectes que reforcen la
previsible desacceleració.
Quan els cicles expansius canvien de tendència i les dificultats
s’agreugen, cal mirar les potencialitats, tot reconeixent que ara tenim
la generació més ben formada que hem tingut mai, que tenim excel·lents
centres de recerca, que el grau d’internacionalització empresarial és
elevat, que una part important de la indústria s’ha adaptat als nous
paradigmes de la globalització, i que la solvència del creixement
econòmic hauria de permetre afrontar els ajustos sense el
fantasma de la recessió, abordant el requerit canvi de model econòmic,
que vol dir, facilitar que la indústria esdevingui motor de generació
de valor, especialment en aquells sectors d’alt valor afegit, apostar
per la incorporació tecnològica avançada i el seu ús eficient,
potenciar el creixement en R+D+I i el traspàs dels resultats a
l’empresa, i facilitar els hàbits propis d’una societat emprenedora i
innovadora.
Caldria doncs constatar que no hi ha motiu pel pessimisme, i
que sols
és requerit canalitzar les forces en la direcció correcta, convençuts
que si el passat ens separa, el futur ens aplega.
Ara bé, per fer-ho
són necessaris projectes de país, aquells que ens engresquen i
il·lusionen, aquells que no estan subjectes a cicles electorals,
aquells que requereixen lideratge, valentia i voluntat d’assumir risc
per part dels governants; i d’aquests projectes anem escassos.
Cal
doncs posar-nos a treballar, sabem que sols de la nostra iniciativa i
exigència critica, i alhora constructiva, és d'on podran sorgir.Article d
'Antoni Garrell i Guiu, publicat a e-notícies el dilluns, 12 de novembre del 2007.
---------------------
Veniu, el dia 4 de juny, a l'ACTE DE CATALUNYA ACCIÓ:
ESTAT, PROSPERITAT I BENESTAR (Detalls al post anterior núm. 1132)
------------------------------
Sense Estat Propi tenim el futur i el present segrestats. BIC 55.743 visites.