
Ja hem tornat de l'acampada plens d'experiències emocionants. Les Guilleries ens han mostrat la seva natura amb milers de flors, maduixes boscanes i amb uns núvols que han passat de llarg.

Víctor Alexandre ha presentat el seu llibre Nosaltres, els catalans a Tarragona. Es tracta d'un recull de setze entrevistes a altres tants catalans nascuts fora de la nostra nació, però que s'hi han integrat perfectament. N'hi ha dels cinc continents, inclosos els inevitables Mathew Tree i Asha Miró. En el procés d'integració dels immigrants és fonamental l'ús de la llengua catalana per part de tots plegats, i d'això n'ha parlat Alexandre a l'acte d'avui.
Per exemple quan ha comentat l'habitual actitud dels catalanoparlants d'origen d'adreçar-se en castellà als immigrants, fins i tot quan aquests els parlen en català. Frase contundent d'Alexandre: "(els immigrants) han après català malgrat els catalans, no gràcies a ells". Just el contrari del que passaria si, per exemple, volguéssim aprendre anglès i anéssim un mes a Londres a practicar: allí sí que aprendríem ràpidament la llengua de Shakespeare perquè tindríem oportunitat les 24 hores del dia per fer-ho.
Dues anècdotes viscudes per dos dels entrevistats al llibre. Una, la d'una professora d'universitat mexicana que dóna les classes en català. Altres professors catalanoparlants se li adrecen en castellà "porque contigo no me sale". L'altra anècdota està protagonitzada per un iraquià català que quan un taxista li va atzibar "hábleme en cristiano", ell va continuar la conversa tranquil·lament en arameu (parlat a l'Irak). L'arameu, llengua parlada per Jesús, és la llengua cristiana per excel·lència...
Lamentablement, els taxistes no saben arameu. I alguns tampoc saben català ni tenen educació...

No puc negar que m’ha sorprès la mort prematura, quan encara tenia moltes coses a fer i a dir, del gran advocat del que en dèiem causes perdudes (...)
Avui han començat les primeres reunions bilaterals per el finançament. I ja ens han dit el que pensen de nosaltres enviant-hi els conserges del Ministeri. D'aquesta manera negociàrem de tu a tu...
Quan estudiava Dret i la carrera encara no m'havia desencisat, vaig anar a una xerrada en què hi intervenia en Sebastià Salellas. Era un col·loqui sobre el llibre de David Bassa 'Operació Garzón' i, a banda del periodista, hi havia en Salellas, com a advocat dels independentistes detinguts i torturats durant el 92. Salellas va aconseguir portar el cas fins a Estrasburg i el Tribunal Europeu de Drets Humans va acabar condemnant l'estat espanyol. Aquell dia, en aquella xerrada, escoltant Sebastià Salellas, vaig pensar "jo de gran vull ser com ell".
Aquest video conté fotografíes d'una duresa que pot impactar; molt dures; però cal veure'l. És la veritat, la que la junta ens amaga i el genocida General Than Shwe, absolutament insensible als sentiments de bondat i humanitat, no vol que la resta del món les vegi. Però no compta en que la majoria del seu poble continúa lluitant i ajudant a la gent, com pot, i els agoserats que creuen la frontera clandestinament, poden fer les fotografíes personalment, o recollir-les i sortir novament del país per poder ensenyar-les.
A meitats del mes de maig, la Policia Nacional espanyola i els Mossos d´Esquadra van detenir un nombre indeterminat de persones a diferents punts de Vilafranca del Penedès. No eren, però, les primeres batudes que es feien: durant la campanya electoral es van detenir vint persones i, al mes d´abril, una vintena més. Totes elles eren migrants. Arran d´aquests fets, s´ha constituït a Vilafranca la plataforma Cap persona és il·legal.
| Ja fa temps que vaig veure el Homer Simpson fet "realitat". En aquest bloc, es dediquen a agafar personatges de dibuixos animats i convertir-los en persones de carn i òssos gràcies a la seva habilitat i al poder que ens dóna el Photoshop. Utilitzant retalls de fotografies de persones reals creen unes imatges impresionants... L'últim a patir la transformació pinocciana ha estat Stewie (de "Padre de Familia"). A mi el que trobo més impresionant és la novia del Roger Rabbit (també és el personatge que més s'assembla a una persona real). Són imatges que impacten, i a més, ens l'es ensenya a un tamany prou gran com per apreciar-ne els detalls... fantàstics... |
| Anar a Pixeloo |
| index d'autors |

EL DIARI DE JOHN STUART MILL (Els Rastres del Sentit)