Consuetudinàrium

A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

Els Gegants de Reus no paren de voltar

• bona
• enllaç permanent
• oo Fabulàrium
• dissabte, 28 de juny de 2008 | 19:19h

Visites als amics i
cercaviles diverses

Com és costum dels Gegants de Reus, els dies abans de la festa major i especialment la vigília, surten al carrer a voltar en cercavila. Acostumen a visitar llocs amics de tota la vila i son rebuts amb els braços oberts. És una satisfacció poder saludar els nostres estimats geganters i geganteres i els magnífics músics que fan ballar els gegants de la nostra ciutat de Reus.

Jo treballo en una empresa reusenca que la veritat, és que som de por. Avui de treballar, com si diguéssim, res de res. Els gegants han vingut a esmorzar amb naltros com cada any i ha estat una petita festa per a grans i petits. No ha faltat la teca i la ballaruca, i hem passat una estona molt divertida.

Enguany com a sorpresa ha vingut també la Mulassa de Reus, que per primer cop ens ha visitat i ha pogut ballar per a tots. Segons ens ha informat el cap de colla dels geganters, el Sr. Eduard Ortiz, la parella de gegants Japonesos estava sent reparada i adequada per a la sortida de completes, per aquest motiu ha sortit la Mulassa que no acostuma a voltar tant com els gegants Vitxet i Vitxeta, i la parella de Negres que han vingut aquest matí a visitar-nos.

Generosament els geganters ens deixen fer ballar els gegants al ritme de les gralles i el timbal. Avui tothom que s'ha vist en pic de posar-se a sota les faldilles ha tingut la seva oportunitat. Jo encara recordo fa una colla d'anys, fent ballar per primera vegada l'emblemàtica Vitxeta al mig del carrer. Vaig sortir de sota la geganta amb els ulls molls i les cames que em tremolaven de l'emoció i especial satisfacció de donar vida a un dels elements més estimat pels reusencs.

Hi ha hagut oportunitat de fer bones fotos que ens recordaran una jornada memorable viscuda amb tota la meva família laboral.

Visca els Geganters de Reus !!!! - Visca la Festa Major de Reus !!!!

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Pots núm. 815


 • SANT PERE - 2008
 • FESTA MAJOR DE REUS

 ← Demà és la diada de Sant Pere.
 ← Cliqueu per consultar tot el programa.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

La Tronada de Reus

• bona
• enllaç permanent
• oo Carretillàrium
• dissabte, 28 de juny de 2008 | 14:27h

Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus.
Instants de la festa - L'esclat festiu a Reus, 28/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts, amb
finalitats educatives, culturals o informatives. www.etnocat.org  

El costum d'aviar coets, tirar petards i altres tipus de focs d'artifici amb motiu de les celebracions festives està força extès a Catalunya i en altres països de l'àrea mediterrània.

Aquestes activitats no han estat limitades a les festes populars, sinó que des que es va inventar la pólvora i a partir de la seva difusió a finals de l'edat mitjana fou un costum força normal que en els actes de tipus oficial l'artilleria disparés unes canonades de salutació o de benvinguda com a inici dels actes protocolaris. Aquest costum a poc a poc s'anà incorporant a d'altres activitats de caire més popular: per exemple, s'usà en festes religioses i civils. A Tarragona, concretament, es tenen referències que ja al 1423 s'utilitzava material pirotècnic en algunes danses i entremesos. Sabent això, no és d'estranyar que també a Reus s'incorporés el costum de fer explotar morters amb pólvora a dins amb motiu d'alguna festa important.

            
                    Tronada 24/06/08. Mercès al Jordi Pinyol, àlies "El Dimoniet".

Les referències més antigues que es tenen sobre aquesta activitat, a Reus, són de la segona meitat del segle XVII. Tot i que hi ha dades anteriors sobre l'ús de la pólvora amb finalitats festives, ben freqüents a la primera meitat del segle XVII, la primera notícia explícita de la Tronada és del 1677. Aquest any ja es parla de comprar "pòlvora per als tirs de mascles". També l'any 1683, en què per motiu de les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia es va fer petar una tronada. I el 1699, per exemple, consta que el gremi de blanquers paga per la pólvora "per haver de tirar los masclas i trons". A partir d'aquesta època trobem ben documentada la tronada, per Corpus i la festa major, fins als nostres dies.

  

De tronades se'n tiraven durant tot l'any i en tot tipus de celebracions. Trobem tronades pel Corpus i la Festa Major, i també a les festes de barri o el Carnaval. I també en les solemnitats religioses -com les festes en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia- cíviques o polítiques. (segueix...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

La Bandera de la Ciutat de Reus

• bona
• enllaç permanent
• oo Ganxetàrium
• dissabte, 28 de juny de 2008 | 05:04h

Un dels nostres símbols.
L'emblema de la ciutat,
que ens representa a tots.

L'antiga bandera de Reus, utilitzada després del 1774 era vermella, un granat mes aviat fosc, amb l'escut de la ciutat al mig. Un aspecte semblant a la que llueix al llum la nostra Mulassa.

L'escut era molt mes complex que els utilitzats després de la guerra civil, i no es coneix quants models d'escut es van emprar sobre la bandera, ja que encara que l'escut anava variant lleugerament al llarg dels anys no es varen confeccionar moltes banderes. Sembla que només una es conserva al Museu de Reus.

Cap el 1941 es va aprovar un nou escut dissenyat un any abans per Salvador Vilaseca i cap al 1943 la bandera va ser canviada, potser perquè el vermell podia associar-se amb els derrotats a la guerra, i el fons va esdevenir blanc amb la rosa tal com va quedar al nou escut, bastant semblant a la rosa de 1899 a 1941 als escuts. Després d'aquestes dates les banderes es van fabricar abundosament, inclòs amb formats no habituals. Sembla que ja el 1941 va fabricar-se una gran bandera de gala o domàs, amb l'escut complert dissenyat el 1940 y serrell que voleiava en vertical, i que no va desaparèixer fins a finals de segle. 

                  

Un altra variant eren les banderes de corneti que es penjaven verticalment als fanals de la plaça del Mercadal, que tenien la rosa al mig. El model normal era rectangular (no sempre ben bé la proporció era 2:3) amb la rosa i encara que havia de ser horitzontal, es penjava verticalment. La rosa a la bandera (i abans l'escut, encara que menys) va anar evolucionant al llarg dels anys, des del primer model de 1943, passant al model heràldic mes modern que devia començar amb els primers ajuntaments democràtics, fins al que s'utilitza actualment reproducció de la rosa de l'escut dissenyada per Armand de Fluvià, no oficial però que l'Ajuntament fa servir a tots els actes.

La Bandera de la Ciutat de Reus, precedeix les autoritats en la processó i altres seguicis protocolaris. La podem veure portada amb honors al davant dels Macers i els representants consistorials. I per afegir una mica de polèmica, cal recordar que la rosa de l'escut de Reus, sempre té una punta mirant cap al terra. No cap el costat, ni cap a dalt. D'acord ?

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.
Post núm. 813


 • SANT PERE - 2008
 • FESTA MAJOR DE REUS

 ← Demà és la diada de Sant Pere.
 ← Cliqueu per consultar tot el programa.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article