El 17 de juliol Gara
denunciava que la policia espanyola havia intervingut un telèfon de la seva seu
a Pamplona. Gara va explicar que després de fer el trasllat d'un
telèfon, Telefónica li va enviar una carta per preguntar a quin dels dos
domicilis que estaven associats a aquell número hi havia d'enviar la factura.
Segons el diari basc, un d'aquests dos domicilis correspon a la seu de la
prefectura superior de la policia espanyola a Pamplona. Segons aquesta versió,
doncs, es tractaria d'unes presumptes escoltes il·legals fetes per la policia
espanyola.
Tinc la sensació, que
la major part de la nostra població preferiria viure en una dictadura, no ens
enganyem vam tenir un pseudodemocràcia per tal que els espanyols poguessin
ingressar a
I de pas els nostres
conciutadans catalans els importa un rave l’exercici democràtic, majoritàriament
es clar, de fet aquesta notícia ho diu tot, com moltes altres, és gravíssima i
com sempre la premsa de l’establishment català calla o minimitza la notícia de
manera covarda, còmplice i miserable.
Un petit homenatge a Euskal
Herria, (segueix)

Faig aquesta anotació arran d’una notícia que he llegit a l’AVUI sobre la presència del mariscal Josip Tito al Priorat. No he llegit les memòries de qui va ser president de la despareguda Iugoslàvia comunista, per tant desconec si va fer esment de les poblacions per on va passar durant la guerra d’Espanya.
A la població on visc, Roglà i Corberà, també
afirmen que Josip Tito va ser hoste seu. Faig esment ací dels records de Rafel
Blanquer, el Xato, barber i home de bona memòria, amb qui vaig fer conversa en diverses
ocasions. Conec l’afer Tito per altres testimonis, però és ell qui em va donar
informació més precisa.
Em va contar Rafel Blanquer que quan Tito va
passar per Roglà ell devia tenir uns deu anys. Òbviament no sabien qui era el
personatge; conegueren la seua identitat dies després que va haver marxat del
poble per la fotografia d’un periòdic.
Solia anar pel bar de Francisquet, al cantó
de baix de la plaça de Corberà, avui de
Tanmateix, a qui més recordava el Xato era al
seu xofer, de nom Alexander. Als seus ulls, que eren els d'uns xiquets, era un home
guaixat de cos i de caràcter amable, si més no amb la xicalla. És així, poc més
o menys, com m’ho va contar Rafel: «Alexander anava sempre d’uniforme i
mosatros sempre revolàvem per la seua redor perquè mos feia goig una ullera de
llarga vista que tenia. Solia deixar-mos-la i veem el campanar de
Si algú de Roglà, o del rogle, coneix més
informació sobre l’estada de Tito a

Una de les obligacions que recullen els Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia Termcat és la difusió periòdica dels treballs de normalització formal aprovats pel seu Consell Supervisor (treballs que tenen un caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'IEC).
D'altra banda, la normativa que "regula l'ús de les llengües oficials per l'Administració de la Generalitat de Catalunya estableix que en l'ús del català l'Administració de la Generalitat ha d'emprar els termes normalitzats pel Termcat per designar en aquesta llengua els conceptes a què es refereixen".
És per això que periòdicament el DOGC publica relacions de termes normalitzats, llurs definicions i l'equivalència en d'altres llengües; el darrer lliurament fou en el DOGC núm. 5181, de 16 de juliol d'enguany:

Ja fa temps que el País Valencià és només una virtualitat al cap d'alguns, pocs, milers de persones a qui caldria fer un monument. De fet potser mai ha estat altra cosa. La realitat, la dura realitat, és que les persones que viuen a les províncies espanyoles de Castelló, València i Alacant estan encantats de la vida de ser del "levante español". Cada vegada més i amb més entusiasme. I per tant millor ser una comunitat espanyola - comunidad española, la Comunitat Valenciana - Comunidad Valenciana, que no pas un País, ni que sigui un païset. Les autonomies espanyoles divideixen i separen. Amb èxit. És llei de vida. A més demogràficament el País Valencià cada vegada és més el levante español "per a ofrenar noves glòries a Espanya". Encertada, doncs, la decissió de la branca local del PSOE de liquidar les sigles PV de la marca regional. De fet ja les tenien amagades de fa temps. I que ningú s'ofengui, si us plau.
(foto: fira de juliol a València)

No vàrem poder resistir la temptació de veure com anava això de remar a un cap de cantó, dempeus, amb l'aparença de desequilibrar la barca, però realment fent circular aquell peix negre i esvelt, amb la destresa d'un amfibi amb un rem sol.
Segons ens van dir, les gòndoles són una embarcació pensada per a navegar suaument pels canals, com animals tranquils, per passar pels canalettos estrets i els ponts petits, i alhora una obra d'art, úniques al món.
Així que érem sis i vam llogar una gòndola que es va endinsar pels canals, voltant voltant i retornant a la Giudecca i a la Plaça. Una hora distesa passant sota els ponts i veient els colors tintats i destintats de cases i palaus, els reflexes de l'aigua tan reals com les cases mateixes, aquella sentor de salnitre i de fusta banyada, aquells miratges. El gondoler anava explicant el què veiem des de la gòndola, repetint el seu traç sobre l'aigua mil vegades. No necessitava explicació, però la seva veu afegia una remor hipnòtica al passeig.
A mi em va venir bé, doncs vaig sortir trasbalsada del Palau Ducal. Ja veureu per què...

Avui s'ha tornat a posar en servei el metro de Palma, una vegada solucionats els defectes de construcció que van ocasionar-ne el seu tancament provisional. Poques vegades trobaríem un cúmul de despropòsits com aquest. La conjunció d'una urgència electoral amb la tradicional potineria en l'execució de les obres públiques (quatre palatades i tira que te vas), orquestrat tot plegat per un govern del PP, han donat com a resultat la privació d'un servei públic bàsic durant una bona colla de mesos i una respectable quantitat de milions d'euros enterrats.
Com per tornar-los a votar (qui encara ho faci).

Característiques tècniques. Emès per La Poste el 30 de juny de 2008. Valor unitari: 0,55 €. Format 26 x 40 mm. Tècnica d'impressió en heliografia. Autor: Pierre-André Cousin. Referència 1108913.
Comentari. Segon segell que presento de la sèrie que La Poste ha dedicat al circ. El domador és una figura clau en els circs tradicionals. Malauradament i per diverses circumstàncies ha caigut en desgràcia en el circ actual. Ara és políticament incorrecte portar feres al circ.
El segell presenta una imatge ferotge del combat estètic que menen l'animal i el domador.

Els valencians no mereixem ni aquest govern ni aquesta oposició.