EL BIC del Berguedà , treballa per la Independència de Catalunya i pel proper Estat Català . El nostre referent nacional és www.catalunyaaccio.org, però les opinions expressades en aquest blog són exclusives de la gent del BIC.
Cercador per data
La resposta catalana per excel·lència! (BIC, post 1200, 3a època)
Catalunya Acció és una organització política que treballa per
l'assoliment d'un estat propi dels catalans. Totes les energies i la
intel·ligència d'aquesta organització s'apliquen exclusivament a
aquesta finalitat. Fes-te de Catalunya Acció, la teva determinació en favor de Catalunya és imprescindible.
L'escrit que segueix, basat en
l'observació de la nostra realitat recent, intenta fer-nos veure que
cal donar un pas més i aplicar totes les nostres energies en preparar
el terreny per trencar políticament amb Espanya i decidir-nos a crear
el nostre estat propi català. No ens deixem enganyar, l'estovament i
l'autonomisme ens porten directament a la ruïna econòmica i espiritual.
Passar de "fer país" a construir Estat
Avui dia tota la nostra classe política coneix i segueix de prop el projecte de Catalunya Acció, que no és altre que portar el nostre país fins a la independència als voltants de l'any 2014. També sabem que els intriga i els incomoda bastant, ja que tots ells d'una o altra manera ens volen encaixar a Espanya, mentre que l'objectiu de Catalunya Acció és trencar amb Espanya i constituir un Estat en una dècada aproximadament.
Actualment estem desenvolupant la primera fase del "Pla Independència 2014" –la nostra carta de navegació- que anomenem "Il·lusionar i connectar els convençuts". Sense il·lusió, sense una moral sòlida de victòria i sense una acció coordinada i operativa els catalans no avançarem ni arribarem enlloc. I la mostra la tenim en els pobres resultats dels darrers 30 anys. Només cal veure la situació de la nostra llengua, el coneixement de la nostra història, l'estat de les nostres infraestructures, l'espoli fiscal que patim i que afecta a totes les àrees del nostre benestar i futur (sanitat, universitats, jubilats, ensenyament, etc.). De catalans que volen la independència n'hi ha molts, molts més dels que ens volen fer creure els nostres polítics encaixistes i els enemics del nostre poble. Els convençuts però, són aquells independentistes que a més tenen clar que hem de construir un Estat amb rapidesa si els catalans volem tenir un futur digne i pròsper. Aquests convençuts són els que necessita Catalunya per a portar endavant aquest projecte; estan disposats a posar entusiasme i a encomanar-lo amb el seu exemple, a dedicar-hi esforç, a ser constants i a col·laborar econòmicament, cadascú segons les seves possibilitats, per a poder completar les etapes previstes en aquest Pla.
Hem de ser molt conscients que la independència ens la pagarem els catalans de la nostra butxaca i ja és hora que ens adonem que només amb voluntarisme no s'avança. Cal acompanyar-lo d'estratègia i finançament si volem convertir-lo en acció eficaç i operativa. Hem de sortir de les trinxeres identitàries i passar de fer país a construir Estat. És per això que les aportacions econòmiques dels homes i dones de Catalunya al "Fons per a la Independència" resulten vitals. El que no farem serà demanar subvencions o préstecs bancaris que suposarien perdre la batalla abans de començar-la al privar-nos de la independència de criteri i de decisió.
En la fase actual del Pla cada persona que es fa seu el projecte col·labora de la forma que li és més factible i propera. Des de repartir tríptics entre coneguts i amics per a generar interès sobre aquest projecte, reenviar emails i articles per a difondre pensament, organitzar una conferència, organitzar una entrevista a la ràdio o a la televisió locals, escriure articles, cartes als diaris, buscar finançament, etc. Es tracta de reconstruir la xarxa de tots aquells que ens considerem nacionalment catalans i dotar-la de coordinació i operativitat. Gràcies a la difusió que en fan molts catalans el projecte de Catalunya Acció arriba a desenes de milers de catalans, a la premsa escrita, associacions i entitats, casals catalans d'arreu, etc., escampant de forma imparable aquest esperit que ha començat a remoure el nostre país.
A partir d'aquí, cada català, cada dona i cada home, decideix què vol fer per al futur del nostre país. Ara els catalans ja tenim una organització política, no un partit polític, que pertany al poble català i està al servei del poble català sense cap altre compromís que no sigui la innegociable independència de la nostra nació.
Seguirem treballant amb determinació per a aconseguir i fer realitat aquest objectiu que tants catalans volem: tenir un Estat propi.
Josep Castany
Director General de Catalunya Acció
Amb un estat pensat per subjugar els catalans. BIC 1199
dijous, 24 de juliol de 2008, Diari El Punt
>
L'estat profund
"Espanya, un Estat que implica l'afavoriment dels uns, i el perjudici d'altres, a qui cal discriminar –només cal mirar el disseny d'infraestructures– per poder mantenir l'asimetria de poder. L'entramat institucional bastit –disfressat de Constitució– simplement comporta un seguit d'impediments jurídics i legals –amb la possibilitat de legitimar la violència– a fi de mantenir l'statu quo."
És l'Espanya constitucional, democràtica, o amb l'adjectiu que calgui, la que malgrat les disfresses, representa la continuïtat de l'imperi, la que permet que els Països Catalans siguin sotmesos a allò que alguns anomenen espoli
tribuna
Historiador
XAVIER DÍEZ..
+ El secretari d'estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, i el director de l'Institut d'Estudis Fiscals, José María Labeaga, presenten la seva versió de les balances fiscals. Foto: EFE
Max Stirner fou un filòsof alemany de mitjan segle XIX, contertulià de Marx, i d'un èxit més primerenc i efímer que el seu coetani. En la seva principal obra, L'ego i la seva propietat, un tractat iconoclasta i provocador, contindria elements que després serien assumits i reelaborats pel seu deixeble intel·lectual Nietzsche. Stirner, que havia presenciat les revolucions burgeses que marquen la transició vers el món contemporani, va elaborar una teoria profundament crítica sobre les transformacions socials i polítiques del seu temps. De fet, allà on els europeus veien canvis, ell trobava continuïtats. La substitució de l'imperi per l'estat, i de l'emperador pel dret, no representava el «progrés dialèctic» hegelià, en la direcció d'una societat més justa i democràtica, sinó un perfeccionament dels mecanismes de poder i submissió. Es tractava, ras i curt, de processos pels quals el poder es reinventava a si mateix, es dotava d'un relat de legitimitat, i permetia que aquells individus sotmesos al domini d'una minoria assumissin la naturalitat de la seva subjecció. Quan el filòsof gratava sobre la superficialitat institucional, trobava el feudalisme profund que feia mantenir intacta la piràmide del poder, les estructures de domini que afectaven grups socials i nacionals.
En aquest sentit, l'estat no seria l'evolució vers estadis organitzatius superiors, sinó un simple fruit de la geopolítica i la història, el producte de les confrontacions del passat, de les victòries dels uns i les derrotes dels altres, que implicaven la superioritat dels primers i la inferiorització dels segons. Des del moment en què el tractat de Westfàlia configura una Europa fonamentada en estats amb sobiranies compartimentades, el que fa és consolidar, mitjançant el dret, la submissió d'uns grups socials respecte d'altres, i d'unes minories nacionals respecte de les hegemòniques. Al cap i a la fi, es tracta de la continuïtat de la violència del món antic, on les cadenes resulten menys visibles, malgrat que continuïn al lloc de sempre. La publicació de les balances fiscals dóna la raó a Stirner. Com assenyalava recentment Vicent Partal, cal fixar-se únicament en els mapes. I per mapes, corre des de l'època en què el filòsof alemany publicà la seva obra principal, un que explicita quina és l'«España uniforme», la «foral» i la «incorporada o asimilada». És evident que, com succeeix en el món antic, els Països Catalans actuen com a estats tributaris tan propis de la història antiga, on el pes de les derrotes militars de l'edat moderna i contemporània configuren un estat, encara imperial, que pateixen un tracte discriminatori, un ampli control i polítiques agressives de desnacionalització per conjurar els perills secessionistes. Les balances fiscals exposen nítidament el pes de la geopolítica i la història, descrit àmpliament en els llibres d'Antoni Simon, Torres Ribé i fins i tot un Henry Kamen profundament desautoritzat pels cercles acadèmics espanyols per la seva capacitat d'exposar allò que els historiadors coneixem, que l'emperador va despullat, i que, tot parafrasejant Orwell, a la granja espanyola, tots els espanyols són iguals, tot i que uns són més iguals que altres. L'Espanya constitucional, democràtica, o amb l'adjectiu que calgui, malgrat les disfresses, representa la continuïtat de l'imperi, que persisteix en la seva lògica de domini. De la mateixa manera que el 1939 explica la continuïtat de l'hegemonia de les mateixes elits –simbolitzades pel cap de l'estat– i el dèficit de drets laborals i econòmics per a la majoria, també explica que el conjunt dels Països Catalans siguin sotmesos a allò que alguns anomenen espoli.
Des d'un punt de vista històric, seria més propi considerar els antics territoris de la Corona d'Aragó, assimilats mitjançant la força i la conquesta militar, com a províncies tributàries que contribueixen amb els seus fons al manteniment de l'Estat i els seus beneficiaris. Un Estat que implica l'afavoriment dels uns, i el perjudici d'altres, a qui cal discriminar –només cal mirar el disseny d'infraestructures– per poder mantenir l'asimetria de poder. L'entramat institucional bastit –disfressat de Constitució– simplement comporta un seguit d'impediments jurídics i legals –amb la possibilitat de legitimar la violència– a fi de mantenir l'statu quo. Perquè, malgrat els relats sobre la solidaritat o la cohesió territorial, desenganyem-nos, el dèficit fiscal no serveix perquè els transsexuals andalusos puguin canviar de sexe a càrrec de la Seguretat Social o els alumnes de Badajoz puguin disposar de portàtil, sinó perquè ducs, marquesos i banquers, titulars de l'Estat, no hagin de pagar impostos. Rere la superficialitat de les paraules, trobarem la profunditat dels fets.
L'entramat institucional bastit simplement comporta un seguit d'impediments jurídics i legals, amb la possibilitat de legitimar la violència, a fi de mantenir l'«statu quo»
XAVIER DÍEZ
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
