Insane Clown Posse, sala Garatge Club (Barcelona) 22 de maig de 1998
Els venien com una mescla entre Kiss, Alice Cooper i Beastie boys i anunciaven el dark carnival, el carnestoltes de la foscor i l'apocalipsi. Els seus discos van ser segrestats per la comunitat baptista i tenien enemics declarats com el mateix Eminem i tota la comunitat hip-hop. Venien de l’industrial ciutat de Detroit i Violent J i Shaggy 2 Dope van trobar un lloc en un moment que Slipknot començaven a treure el cap i Marilyn Manson triomfava. Green Jelly i els simpàtics Gwar eren els referents més propers a nivell d’espectacle.
La seva música? un parell de blanquets fent hip-hop amb tota la xerrameca, els fucks i els shits corresponents.
La seva gràcia? sortir amb la cara pintada de pallasso (deien que la seva infuència era Stephen King, però jo els veig més a prop de Ronald MacDonald) i llençar litres i litres d’un repugnant refresc anomenat Faygo, algo així com els succedanis de taronjada que et venen al Lidl. Suposem que al rerefons de la seva performance hi havia algun element de crítica radical contra el sistema, però jo no vaig saber trobar la gracia al fet de ruixar a tothom amb aquell líquid fastigós. Sort que ja anava avisat de la seva xarlotada i portava ja l’impermeable preparat.
(què se n'ha fet?)