Ja vam deconstruir-nos en una altra ocasió. Però la situació mereix un altre moment de reflexió. D'aquells de parar, enroscar les bombetes de festa major i il·luminar-ho amb lletres vermelles. Talment com un prostíbul.
Sí, aquesta és la imatge del meu fons d'escriptori, allò que no et canses de mirar, el record que, efectivament, no et canses de recordar. I ara toca penjar el cartell vacacional, agafar els trastos i tornar a buscar la fotografia, ni que només sigui per un fons d'escriptori per ajudar a passar el curs.
Vaja, que gaudiu de les vostres vacances. Jo miraré de fer-ho amb les meves, per allò de passar pàgina i re-començar a re-construir el curs carregada de piles.
Però abans, un darrer apunt... l'estiu mola!
[Apunt pels lectors interessats: alguna cosa actualitzaré durant l'agost, la poc-modernor és un estat espiritual que no marxa de vacances, segueix latent en la persona que la protagonitza. Vaja, per si a algú li pot interessar...]


ELS MÉS LLEGITS DE NOVEMBRE 2008. I SE M'HA COLAT UN VIRUS

EL DIARI DE JOHN STUART MILL (Els Rastres del Sentit)