

Els temps de crisis profundes són temps de grans desafiaments i, per tant, de grans oportunitats.
Saber
entrellucar i fer créixer les oportunitats allà on aparentment només hi
ha caos, mediocritat, odi, límit, desengany, és patrimoni dels guerrers
espirituals, tal com els defineix el xaman indi iaqui D. Joan: "La vida
d'un guerrer espiritual és un desafiament sense fi i els desafiaments
poden ser bons o dolents. La diferència bàsica entre una persona
ordinària i un guerrer és que un guerrer s'ho pren tot com un
desfiament, mentre que una persona ordinària s'ho pren tot com una
benedicció o com una maledicció".
Vivim uns moments històrics, en els quals la tragèdia del poble català és tan escruixidora que ens obliga a fer la tria entre continuar sent persones ordinàries, persones que es veuen i es viuen com a víctimes del destí, de la història, o esdevenir guerrers espirituals. Esdevenir homes que assumeixen el seu lloc i el seu moment personal i històric.
No el blasmen, sinó que l'entenen com l'oportunitat per a esdevenir
actors, per a créixer a un nou nivell de coneixement i de praxis que
els fa conscients d'infinites capacitats adormides en el seu interior
que malden per manifestar-se, per encarnar-se.
Assumir
com a patrimoni propi aquesta capacitat de ser el creador de la teva
pròpia realitat individual i col·lectiva és un procés ardu.
Deixar enrera l'home ordinari, l'home-víctima, passa per assumir
plenament el nostre aquí i ara, consumint-lo. Experimentant el dolor,
la ràbia, la por, els límits que intentem evitar, negar i reprimir tot
al llarg de la nostra vida.
El primer pas per
a esdevenir guerrer demana obrir-se plenament i acceptar totes aquestes
emocions i vivències: experimentar el dolor que et consumeix les
entranyes, plorar fins que se t'assequin els ulls, sentir la ràbia que
t'inunda el pit com una onada calenta i el cor com un verí. Viure
l'abandonament i la impotència amb plena consciència, sense
pal·liar-los. Només quan haurem passat per aquesta catarsi, vivint
aquestes emocions i deixant-les enrera, descobrirem que cap d'aquestes
energies que tant havíem temut i evitat és en realitat el nostre
enemic, i que consumint-les quan es presenten i deixar-les
inmediatament enrera, ens obren a tota una nova perspectiva del nostre
ésser, ens obren les portes a forces més profundes que es mantenien a
l'espera. La transformació que hom experimenta quan assumeix
l'aquí i l'ara, quan assumeix viure plenament el regal del seu moment
vital i històric, quan es beu tota la copa de vi, per amarg que sigui,
que la vida li ofereix, és d'una qualitat difícil d'explicar. Cal
viure-la.
Quan hom accepta esdevenir
guerrer espiritual s'adona que la situació més injusta esdevé la més
gran oportunitat i aprèn a beneir les persones i les situacions més
abjectes. Un gran guerrer, el Dalai Lama, beneeix els xinesos com a
instruments del seu destí. D'un destí que l'empeny cap a un nivell més
elevat de coneixement i de praxis. És plenament conscient del
sofriment, el dolor i la injustícia que els xinesos fan viure al poble
tibetà, però la seva perspectiva, enlloc d'encallar-lo en l'odi, el
victimisme, o la resistència estèril, l'obliga a cercar en el més
profund de si mateix tot de capacitats creatives insospitades. El
condueix a viure en aquest espai interior d'on brolla tot. Aquest punt
que ens manté ferms enmig de les tempestes de la vida.
El
nostre moment històric ens empeny a fer el salt. A passar d'homes
ordinaris a guerrers espirituals, per esdevenir homes de coneixement i
de poder, de compassió i fermesa, d'humilitat i fortalesa,
d'intel.ligència i pragmatisme, de saviesa i coratge. Homes de servei.
Homes dignes.
Tenim un repte històric que ens apel.la: l'alliberament del nostre poble. Tots
aquests segles de colonització i opressió, a voltes brutal, a voltes
més subtil, però sempre present, ens han corcat l'ànima i la voluntat.
Han desenvolupat els aspectes més mesquins del nostre caràcter
col·lectiu: ens han fet mesells, acomodaticis i egoistes, han corsecat
els nostres ideals com a poble i ens han fet refugiar en "el cadascú a
casa seva". Han desenvolupat l'autoodi i ens ha fet
desentendre del benestar col.lectiu, deixant camp lliure als que veuen
el nostre país com a objecte d'especulació i rapinya. No és
estrany. Estem sotmesos a una metròpolis que només ens contempla com a
objecte d'espoliació i de benefici, i incrusta aquesta mentalitat en
els sectors de població més proclius a seguir el joc del poder
establert.
Aquesta mateixa situació, però,
també ha interpel·lat moltes persones, que han respost esdevenint
lluitadors clarividents per la llibertat. Homes que han esdevingut
guerrers. Ara ens cal, més que mai, respondre a aquest impuls interior
que el moment històric requereix. No és un moment per a homes ordinaris. Es un moment de grans decisions i de compromisos vitals. I el primer ha de ser a nivell individual. Cada
un de nosaltres és cridat a decidir si vol assumir esdevenir un guerrer
al servei d'aquest poble, o continuar com a víctima i instrument dels
botxins. Només la transformació interior de cada un de
nosaltres garantirà la regeneració col·lectiva necessària i vital per a
l'alliberament del nostre poble.
L'esperit
que sacseja aquest poble, que l'empeny a desvetllar-se i a posar-se
dempeus per ocupar el lloc que li correspon et repta a no doblegar més
el genoll ni l'ànima davant la mentida i la manipulació. Et repta a
desenmascarar la colonització cultural i lingüistica que ens ofega. Et
repta a acceptar el compromís d'esdevenir llum en la foscor,
regeneració davant la mediocritat, fermesa enmig de la tebior i la
claudicació. Fes-te'n digne.