El pèndol de petites oscil·lacions

La mar era avui una seda tibada. L'amour c'est tout

• Victoria
• enllaç permanent
• dijous, 28 d'agost de 2008 | 18:58h

La mar era avui una seda tibada sense arrugues, talment un estany adormit. Al fons un horitzó de cims flonjos, terres inexistents, límits ignots que imposa la imaginació, boires, com esculls. M’he hagut d’espavilar a baixar del bus a les totes que se’m passava la parada, penjada com estava del paisatge irreal. Quasi ensopego amb el meu xal i em cau el llibre d’en Rilke: Cartes a un poeta jove , editat enguany a Angle Editorial

Agafo l’altre bus que ve de buit. Soc l’única passatgera, quin luxe. Fa fresca de l’aire condicionat. Penso amb les persones que he de veure avui , el cos menut i corbat de na F., que no s’acostuma a l’aïllament dels 9 metres quadrats del seu redol, l’esguard de mico eixerit d’en P., la pell transparent com una instal·lació, escopida de  pètals liles  de buguenvíl·lea, besades de mulata d’havanera quan anava a fer l’esponja mar enllà, ara és prim com una fulla de lledoner i fins i tot el matalàs l’escup defora. Na L., la filla de na M., em portarà el seu temps guanyat al temps, que no sap que n’ha de fer des que sa mare és amb nosaltres 10 hores diàries, i m’explicarà un nou neguit. Vendrà també na P., els electro-xocs l’han moderada tant que ja no té cicles, només aquesta mirada perduda i el silenci, però li agrada fer figures fosques amb el Tangram i paraules de paraules cada dijous com una fita que cal acomplir. 

• Comentaris: 17
• Vull llegir la resta de l'article