Moisès Martí

Directes a barraca

Poder i política.

• moisesmarti
• enllaç permanent
• dijous, 28 d'agost de 2008 | 01:02h

Muriel Casals
Presidenta de l'Opinió Catalana i economista.

Govern i/o poder

La memòria històrica també ha de servir per aprendre de situacions del passat. Per exemple, quan ens fixem en la dificultat que tenen els polítics d'ERC per aconseguir incorporar els seus principis de defensa de la plena autonomia del Govern de la Generalitat en l'exercisi del poder a Catalunya, ens ecordem de la situació, molt més dramàtica, viscuda pels governants del mateix partit durant el període 1936-1938.

El problema és que, moltes vegades, ser al govern no vol dir manar; participar de les decisions en un govern de coalició implica acceptar que el que s'imposa no és el programa propi si no el resultat d'una correlació de força entre els diversos partits presents.

Del que es tracta és de saber fins a quin punt es pot cedir en nom de la governabilitat.

Durant la guerra va ser evident que ERC va perdre el control del govern; tenien els despatxos però no el poder. Ara sembla que oblidin el que molts ciutadans esperem, en funció dels càrrecs que ocupen.

He volgut penjar aquest article de Muriel Casals, reflecteix el que molta gent simpatitzant d’ERC, fins i tot del catalanisme en general no entén, de fet tampoc hi posen massa voluntat molts en entendre-ho,d’aquí les discussions que tinc moltes vegades amb gent del meu entorn.

Ocupar despatxos i oficines no és sinònim de poder, CiU en va ocupar durant 23 anys molts de despatxos i àrees de poder, i ara  més enllà de quatre cacics locals no té res més, ni un trist grup de comunicació, el PSOE català disposa de tot un “lobbie” perquè disposa de la cobertura del poder i les eines de tot un estat amb voluntat repressora darrere, i ser botifler i col·laboracionista està ben pagat, ICV no té res, no és estrany el paper ben galdós que fot dia si dia també.

Tornant als companys d’ERC, tenir conselleries, ajuntaments i algun Consell Comarcal és poc poder, és veritat que val més això que res, per això moltes vegades, de fet massa, dóna la sensació que no avancem en gairebé res.

Fins que l’independentisme no comenci a tenir seients als consells d’administració d’entitats financeres, grups de comunicació i empreses d’àmbit energètic, res de res, pa sucat amb oli.

Com s’aconsegueix ?

Però de moment algú ho hauria d’explicar, si no el desencís serà cada vegada més important, perquè la gran majoria de la població es pensen que tot el poder és polític i això és fals, que algú ho expliqui.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article