
Aquest és el títol en nàhuatl (una llengua de Mèxic, que, segons la lingüista de la Universitat de Barcelona Carme Junyent, és parlada per més de dues mil persones a Catalunya), de un conte bilingüe (castellà/nàhuatl) que s'acaba de publicar amb l'ajut de Linguapax, una organització no governamental internacional amb seu a Barcelona.

Los girasoles ciegos, de José Luís Cuerda
A la pel·lícula, li costa desprendre’s de la flaire de cartó pedra que perfuma les adaptacions literàries del cinema espanyol. Però el més preocupant és que traeix, en la meva opinió, l’esperit del conte original (Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)
Encara que en aquest nou film hi hagi molts conflictes, i gairebé tots siguin d'una envergadura considerable, el resultat final és massa pla i conservador (Quim Casas, El Periódico)
Sap greu, perquè, amb més coratge, ara estaríem parlant d'un film veritablement adult (Víctor Alexandre, Tot Sant Cugat i bloc Víctor Alexandre)
Tota guerra és tremenda, el problema és que en la d'aquí vam tenir una postguerra gairebé pitjor que la guerra (José Luís Cuerda, a David Castillo, Avui)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO -Alta Films- Roger Príncep i Maribel Verdú, a Los girasoles ciegos, de José Luís Cuerda

Avui el Reus Deportiu ha guanyat el 2n campionat mondial de clubs d'hoquei patins davant el barça; el gol d'or l'ha fet el negro Paez a l'inici de la proròga.
L'esclat d'alegria ha estat immediat i hem recuperat la il·lussió en el club, els jugadors i l'entrenador.

Problemes logístics de darrera hora fan que l'activitat de dansa no començi fins el dia 1 d'octubre.
Us preguem disculpes.
Post núm 449 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat

El rei de la muntanya (El rey de la montaña / Les Proies), de Gonzalo López-Gallego
López-Gallego construeix un artefacte d'horror realista d'encomiable precisió (Quim Casas, Èxit)
La manca d'esma en la posada en escena és conseqüència indirecta de l'excés de referència. "El rei de la muntanya" és la clàssica pel·lícula que està més pendent de les citacions dels altres que de la pròpia veritat personal.(Àngel Quintana, El Punt)
Em va agradar com va voler imprimir el seu segell personal entre el videojoc i el cine de gènere (Leonardo Sbaraglia, a Mercedes Jansa, El Periódico)
Han passat els anys i la cosa no ens ha anat malament als que pontificàvem en aquella cafeteria, ja que alguns ens dediquem al cinema. Tenim una feina fantàstica, la que volíem des de petits. La pudent arrogància adolescent s'ha dissipat però continuem ficats en la lluita per "matar el pare", per fer "pel.lícules noves" que posin sobre la taula el fet de ser una nova generació de cineastes (Borja Cobeaga, El Periódico)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO María Valverde, a El rei de la muntanya, de Gonzalo López-Gallego

Ciutadados i PP encapçalen una manifestació a
Barcelona per exigir la superioritat del castellà a Catalunya i l’extermini del
català. Llegiu la notícia a l’AVUI i LEVANTE.
Al País Valencià, els catalanoparlants, a
temps complet o parcial, ja som menys del 50% de la població. Els
exterminacionistes espanyols no preveuen, de moment, fer-ne cap celebració.
Llegiu la notícia a LAS PROVINCIAS.
Amb l’excomunista espanyol Ricardo Peralta al capdavant de

L'Ajuntament de Barcelona té la intenció d’aprovar el projecte d’edificació d’un hotel de cinc estrelles i d’un pàrquing de més de 90 places al costat del Palau de la Música. Per poder-lo dur a terme haurà d’enderrocar tres edificis antics -els que es poden veure a la foto- i afectarà la capella de la veïna escola de La Salle. Molts veïns de Ciutat Vella i d’altres ciutadans i associacions de la ciutat hi estan en contra i han començat una recollida de signatures. De la seva banda, les institucions relacionades amb el Palau de la Música, els comerciants de la zona i la comunitat escolar de La Salle Comtal han respost la iniciativa dels veïns amb un manifest en el qual reclamen “l'execució immediata” del projecte, perquè el consideren “del tot inajornable”.

Los girasoles ciegos
Blind Sunflowers
Director José Luís Cuerda. Guió Rafael Azcona i José Luis Cuerda, basat en la novel·la Los girasoles ciegos, d' Alberto Méndez (Ed. Anagrama). Muntatge Nacho Ruiz Capillas. Fotografia Hans Burmann. Música Lúcio Godoy. Producció Estudios Organizativos y Proyectos Cinematográficos S.L. (Espanya), Producciones A Modiño (Galícia), Producciones Labarouta (Galícia), SOGECINE, S.A. (Espanya). Durada 1h38.
Repartiment Maribel Verdú (Elena), Javier Cámara (Ricardo), Raúl Arévalo (Salvador), Roger Princep (Lorenzo), Irene Escolar (Elenita), Martín Rivas (Lalo), José Ángel Egido (rector del seminari).
Sinopsi Ourense, 1940. Cada vegada que Elena tanca la porta de casa, gira la clau dels seus secrets. El marit, Ricardo, amenaçat per una despietada persecució ideològica, duu anys amagat al pis on conviuen amb els fills: Elenita i Lorenzo. Salvador, un diaca desorientat d'ençà la seva estada al front, torna al seminari d'Ourense. Els dubtes vocacionals del noi porten el rector del seminari a endarrerir-li un any l'accés al sacerdoci. Mentrestant, Salvador farà classes al col·legi on estudia Lorenzo, el fill d'Elena. Salvador es pensa que Elena és vídua i s'hi va obsessionant, fins a assetjar-la. Llavors, la realitat fràgil d'aquella família trontolla. Ferits i sacsejar per les circumstàncies, els protagonistes d'aquesta pel·lícula topen amb un mur de repressió, amors impossibles i derrotes emocionals, mentre busquen una escletxa per reviscolar.
Articles en aquest bloc [Comentari] [Altres Veus]
Webs oficials [girasolesciegos (esp)]
Més informació [IMDB (angl)] [Avui (cat)] [LaButaca (esp)]
Festivals i premis [Toronto 2008: Contemporary Worl Cinema (angl)]
Dist. esp. [Alta Classics]
FOTO -Alta Films- Javier Cámara i Maribel Verdú, a Los girasoles ciegos, de José Luís Cuerda