Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

Salta al menú principal
Salta al menú de serveis
Salta al contingut de la pàgina
Salta a les planes de peu

Serveis

Cercador per data

« Abril 2008 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30

L’adéu de Zaplana: és preferible esperar i riure els últims

cucarella
enllaç permanent
Ninots
dimarts, 29 d'abril de 2008 | 19:48h

L’adéu de Zaplana a la política està provocant algunes mostres d’alegria. Alegria incomprensible. Zaplana s’ha retirat a viure de sangonera a cals seus amics de Telefónica. Quan va morir Franco, tothom va obrir ampolles de cava i va fer festa. Però el dictador havia mort al llit i fent testament polític, testament que encara patim avui dia. Cal tenir en compte que Zaplana ha fet una retirada estratègica, i potser tornarà a la política. L’única possibilitat que ens donaria una alegria vertadera seria veure’l entrar a la presó, amb sentència ferma. Llavors es destruïria el “mite” del Zaplana triomfador per donar pas al retrat verídic del Zaplana corrupte. De moment, Zapalana viurà de gorra a compte dels clients de Telefónica de España S.A. I com viurà com un rei, continuarà gastant i triomfant i rient-se de nosaltres. Val la pena esperar per veure si tenim sort i riem els últims.

Esquerra de govern, Esquerra de lluita

cucarella
enllaç permanent
De política opinió
dimarts, 29 d'abril de 2008 | 18:37h

L’afer del transvasament ha tornat a mostrar les contradiccions d’Esquerra. Ja va passar amb el referèndum per l’Estatut: la direcció pensava i votava una cosa, i la militància pensava i en votava una altra. I les dues darreres cites electorals han posat de manifest el desacord profund que hi ha entre l’electorat que havia posat Esquerra ben amunt, i que ha anat retirant-li bona part del crèdit, de la confiança.

Amb el transvasament, Esquerra torna a convulsionar-se, i pren mal amb la baixa del partit de l’alcalde d’Ulldecona, que no ha consentit que els seus dirigents el deixaren amb el cul a l’aire.

Llegint les opinions del partit italià Sinistra Crítica, hi trobe que diferencien entre l’esquerra de govern i l’esquerra de lluita. Trobe que aquests conceptes, que no crec que calga perfilar, ajuden a entendre el daltabaix d’Esquerra: han actuat com una esquerra de govern i no ha volgut entendre que l’havien votada perquè es pensaven que era una esquerra de lluita (lluita per la igualdat social i la independència nacional).

No sé si a hores d’ara serà possible encara recuperar el crèdit perdut. Però el que em sembla evident és que els dirigents d’Esquerra hauran de decidir ben aviat, per no continuar sangant crèdit, si la seua lleialtat està amb el seu electorat o amb al govern de Montilla. Com més tarden a prendre la decisió, entre una Esquerra de govern o una Esquerra de lluita, Esquerra tindrà menys capacitat de recuperació, i tardarà molt a tornar a ser l’esperança que alguns es pensaren que era.

Zaplana i la cova de Telefónica

cucarella
enllaç permanent
Ninots
dimarts, 29 d'abril de 2008 | 14:55h

Coneixem el pardal, i coneixem l’empresa i els qui se la repartiren. Així doncs, quan Zaplana entre per primera vegada –i totes les següents– a la seu de Telefónica com a nou delegat per a Europa, s’aturarà davant la porta i dirà les paraules secretes: Obre’t, Sèsam!

Surrealisme lingüístic a l’Agencia Tributaria

cucarella
enllaç permanent
De política però linguïstica
dimarts, 29 d'abril de 2008 | 11:48h

Els de l’Agencia Tributaria (sense accents catalans perquè és espanyola) m’han enviat, sense haver-lo demanat, l’esborrany de la declaració de renda. En espanyol, és clar. Com que no em fie un pèl d’aquesta banda de sangoneres, demane a algú de confiança que m’ajude a traure’n l’aigua clara perquè no capisque res del que m’escudella el paperet. I com que tot és tèrbol a Espanya, resulta que l’esborrany té més errades que faltes d'ortografia una redacció en català dels presidents Camps i Montilla. Són tantes les errades que m’aconsellen que no faça rectificació i demane hora per a fer-la de cap i de nou. Vaig a l’oficina que l’Agencia Tributaria té a Xàtiva i em diuen que haig de demanar cita prèvia per telèfon. Això faig. Marque el número que m’han donat. Una veu d’operadora robòtica em diu que si vull continuar sent ser atès en castellano, he de prémer la tecla 1, si en català la 2, si en gallec la 3 i si en valencià (caga’t ja, Martorell!) la 4. M’espere per saber si hi ha opcions per al tortosí, el fragatí, el mallorquí, el menorquí i etcètera. En la varietat està el gust. No n’hi ha, però. Són ben incoherents, aquests del fisco espanyol. Pique la tecla 2, òbviament, que no vull ser col·laboracionista del segregacionisme lingüístic espanyol i els seus còmplices. Em prepare mentalment per ser atès per un/una operador/operadora humà/na que m’atendrà en català oriental i que tal volta em preguntarà, potser irritadament, per què he pitjat l’opició 2 si visc al País Valencià. I, jas, bolet, que de tot això res de res: m’atèn un operador en espanyol d’Andalusia, tot i que no podria aclarir-vos si andalús de Màlaga, de Còrdova o de Cadis… Per a l’espanyol l’opció és única. Com que he pitjat una opció lingüística no espanyola, jo li explique el cas en el meu català meridional. En una cosa hem eixit guanyant: l’operador no m’exigeix que li parle en espanyol, i, tot i les dificultats que mostra per comprendre el que li explique, acabem la conversa a fi de bé. Em dóna un altre número de telèfon i li done les gràcies, que ser educat i ben parlat no costa una merda. Supose que una vegada he penjat l’auricular, l’operador humà s’ha degut cagar en tota la meua família: “¡Lo que me faltava, un valenciano catalanista!”, deu haver remugat. En fi, jo he marcat el número de telèfon que m’ha donat. He estat jugant amb un operador robòtic amb accent oriental (no xinès, sinó català), sí o no, premi 1, premi 2. I al final he guanyat el premi: cità prèvia per a fer la declaració de renda. Victòria! M'he quedat baldat, però.