
Malgrat sigui a clatellades
Ahir dilluns vaig estar per Barcelona. Vaig constatar que el sistema de comunicació ferroviària amb Reus, continua tant ràpida i neta com de costum. Molts trenets d'alt cost i punyetes per anar cap a Madrid, però els de comarques encara restem al cul del món. D'anada cap allà de bon matí encara, però tornant cap a darrera hora del dia, semblava una llauna de sardines. Estudiants, viatgers diversos, transeünts i altres patidors drets i mig amuntegats. Que no passi mai una desgràcia, una frenada sobtada ens fotaria a tots de cap per avall. Sembla estrany que no pensin en la seguretat de les persones. Ah! es clar, com que ja hem pagat abans de pujar.
A la ciutat comtal costa trobar gent que parli en la nostra llengua. Gent vinguda d'Amèrica, Àsia o Àfrica, sense cap respecte, i descarats de mena. El català està proscrit arreu. I encara s'enfaden si insisteixes en continuar en la teva llengua. Algú els hauria d'explicar en qui'n país viuen, i la realitat de la nostra pobreta llengua catalana. Molts nascuts encara a Catalunya també menyspreen el català. Si ets francès, anglès o alemany, segur que posen més interès però, si ets català estàs arreglat. Mal educats tots plegats.
Us enganxo un vídeo del grup Obrint Pas, amb el tema La Flama. Una mica d'aire fresc i d'esperança, que ens obre els pulmons. Visca Catalunya !!!!