
AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 62 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
MÉS MENTIDES

Segons la Viquipèdia un oxímoron és "una figura retòrica que consisteix en la presentació consecutiva de paraules que tenen significats que s'exclouen mútuament": per al DIEC: és una "Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat". També podeu consultar la fitxa corresponent a RodaMots.
Negra neu, instant etern, guerra preventiva, tal vegada seguretat nuclear, intel·ligència militar, i de totes totes, justícia espanyola.
(..)

Desmantellada una xarxa de narcotraficants - L’operació causa 20 detencions i s'incauten varis vehicles - La policia reté 319 quilograms de cocaïna que havia de ser transportada a Espanya

Catalunya Acció ha emprès un camí sense tornada:
INDEPENDÈNCIA o INDEPENDÈNCIA
fins a la vida plena,
o com deia Mossén Armengou: "Fins a la pàtria lliure del Cel"
Demà divendres 30 de maig del 2008
a 1/4 de 9 del vespre
es farà
a Caldes de Malavella
una
Conferència - presentació de Catalunya Acció:
"Una nova estratègia independentista"
A càrrec de Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
A la Biblioteca Municipal Francesc Ferrer i Guàrdia de Caldes de Malavella
(C/ de la Llibertat, 6)
(Per més informació sobre Catalunya acció:
http://www.catalunyaaccio.org/
Esperem la vostra difusió i assistència!
A principis dels anys 80 els grans partits de la societat catalana PSC i CiU, i aquí dic PSC perquè llavors encara existia, van créixer a base d’eixamplar una teranyina o una xarxa de clientelisme, dit en altres paraules comprar favors i complicitats.
El pujolisme bàsicament va crear una xarxa a base de la creació dels consells comarcals, a cada comarca va posar el seu consell, i de president l’alcalde més significatiu de la comarca, vicepresidents els altres alcaldes, i col·locats els amics, parents, coneguts i saludats més afins, a la vegada a cada municipi cada alcalde disposava del seu nucli dur, i també xarxa de complicitats a nivell municipal, aquesta xarxa es retroalimentava amb el govern de
Jordi Pujol va tenir l’habilitat de reciclar exfranquistes i cacics locals ver CDC, tots sabem com estava el país a principis dels anys 80, quan alguns diuen que l’independentisme està malament demostren no tenir gens de memòria, en aquell temps Pujol va tenir també l’habilitat de recuperar els bocins que havien quedat de
Va fallar però, en què les maneres de fer política i les males arts d’aquesta colla de cacics locals van continuar igual o pitjor, el que en deien el “pal de paller” del catalanisme polític era només un regionalisme pujadet de to en el millor dels casos.
Tot i que en política els partits representen una ideologia determinada, majoritàriament els grans partits polítics de l’establishment estan farcits de personatge que utilitzen la política per a beneficiar-se’n i per a retroalimentar les seves vanitats i els seus pensaments onírics més patològics. (segueix)

Tercer article de Raül al Bloc (Açò ja comença a ser perillós.....)
Per a que diguen per ahí que la Banda de l'Olleria no és internacional!!!!!! Ahí teniu una proba que corrobora el fet: un cartell del nostre gran amic ISAAC tocant al Japó amb el seu ensemble de metall. JAPÓN TIEMBLA, JARRRRRRRRRRR!!!!! Com diria Mesie: PRIMO, AVANT I SORT, ERES UN FENÓMENO!!!!
P.S.: La foto que més mola és la d'Isaac preparant-se moments abans del concert, ÉS UN ARTISTASSO!!!. AISAC, ens vegem al proper concert de Liberto el 25 de juliol UN FORT ABRAÇ

Ja tenim carnassa de sobretaula. El cuiner Santi Santamaria ha acusat altres cuiners de renom, singularment Ferran Adrià, de fer servir massa química als plats i d'amagar-ho als comensals. El que en podríem dir sector oficial de l'opinió pública ja ha reaccionat tambour battant contra les manifestacions del propietari de Can Fabes. Fins i tot el diari bilingüe de capital extremeny li ha dedicat una combativa portada.
Doncs jo crec que Santamaria té raó. Com a mínim, té raó en que caldria informar millor al client: tanta esferificació, desestructuració i experiment estrambòtic no pot ser massa bo. Que són productes químics autoritzats? Naturalment! Només faltaria que no ho fossin. Però a banda d'aquesta qüestió, ja està bé parar una mica els peus al "geni" del Bulli i imitadors, a l'elitisme i a les aixecades de camisa a l'abast de molt pocs mortals. Tot té un límit. D'acord que en un primer moment la innovació i el trencament d'aquests creatius van ser bons per donar a conèixer la cuina catalana a nivell mundial i omplir el país d'estrelletes Michelin, però crec que ja s'han passat de frenada. Per cert, els diaris estrangers es refereixen als protagonistes de la polèmica com els cuiners "espanyols": això hem aconseguit.
Caldrà potenciar més els plats de tota la vida, amb ingredients naturals i nostrats, servits sense afectacions i cobrats a preus raonables. Dic raonables.
Amb aquests accelerats canvis, recanvis i més canvis, que encara duren per desgràcia, vostés comprendran que la Comunitat Educativa, i en especial el professorat, estiguem decebuts, empipats, cremats, desil·lusionats i fins a més amunt del cap d'aquesta política educativa erràtica .