
Y segueix:”una regidora de l’ajuntament no pot estar aquí al mig fent de capgròs, hauries d’anar amb les autoritats i fer-te la foto”.
Sembla que el criteri que tinc jo de què és participar en les activitats populars és diferent de la que té alguna gent i que el fet de formar part dels qui organitzen i participen dia a dia en qualsevol activitat dels barris des d’abaix i no només en el moment de fer la foto no és ser prou “autoritat”.
Doncs bé, ho sento molt, sempre ho he fet així; abans de ser regidora i ara que ho sóc, i seguiré igual participant en l’organització de qualsevol acte i ajudant en tot allò que pugui, tant me fa fer de capgròs com portar els gegants si cal, i si no surto a la foto de les “autoritats”, què hi farem.
Bé, valgui aquesta anècdota amb la que em trobo tot sovint com a entradeta per convidar a tothom a les festes del carrer de Gurb que tenen com a dia central aquest divendres (1 d’agost) amb l’arribada del carquinyoli.
Apa, festa i gresca per tothom!!
Avui s'ha celebrat una reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat que feia gairebé un any que no és reunia. La darrera vegada fou el 13 de setembre de l'any passat, aquest cop també la cita ha estat a Madrid.

Diuen que els burros només mouen a colps de
tralla. I els polítics incompetents a colps de desgràcia. Però n’hi ha alguns,
com els peperos valencians, encapçalats pel president Francisco Mugabe Camps,
que ni amb tralla ni amb desgràcies. No solament són polítics incompetents,
acabacases i corruptes: són uns malparits prepotents i criminals. Sense
pal·liatius.
S’han gastat una morterada de milions fent un
circuit urbà de Fórmula 1, que no és cap necessitat pública: és el resultat de
la demència d’un grapat de polítics sense escrúpols que volen posar València al
mapa del món a còpia de desficacis.
Què ràpids que correran els bòlids de les
grans marques pels carrers tancats de València! Quines velocitats desbaratades!
Els Alonso, Hamilton, Massa i companyia solcaran els carrers de València a 350
quilòmetres per hora! Si voldrien, s’envolarien… València no és València,
València és diu Le Mans!
Ara fa dos anys moriren al metro de València
43 persones. La justícia no va considerar responsables de res els polítics
valencians que durant anys havien deixat d’invertir en la seguretat i la
millora del metro de València. Impunitat total. El pitjor és que ni la
desgràcia ha mogut la vergonya d’aquesta colla de cabrons que ens governen per
invertir, ni que fóra després de l’accident, un cèntim en la seguretat i la
millora del metro. Els diners se’ls han gastats en el circuit de Fórmula 1.
Avui, un altre comboi de la línia

A Bruges (In Bruges / Escondidos en Brujas / Bons baisers de Bruges / In Bruges. La coscienza dell'assassino), de Martin McDonagh
(..) una obra amb personalitat pròpia, que destaca per enginyosos diàlegs, un humor tirant a absurd i una violència extrema que cap al final va tenyint la pel·lícula d'un to negríssim (Judith Vives, Capgròs i bloc Espaiisidor)
No és exagerat incloure aquesta irònica reflexió sobre la lleialtat, la redempció i el pes de la mala consciència en el llistat de les millors sorpreses de la temporada (Ferran Auberni, Time Out Barcelona)
(..) amb notables alts i baixos Martin McDonagh (..) debuta en el llargmetratge adaptant una de les seves pròpies obres (Quim Casas, Èxit)
Els enllaços amb aquestes crítiques i articles o les referències dels que no tenen enllaç (dels quals en reprodueixo fragments rellevants), anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Brendan Gleeson i Colin Farrell, a A Bruges, de Martib McDonagh

Assassinat - acció d'assassinar. Homicidi - Mort causada a una persona per una altra.

AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 63 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
LA DIPUTACIÓ DE GIRONA PEL SOTERRAMENT

La Universitat de Lleida, l´Alternativa Estel i Edicions El Jonc: l´anàlisi de la transició (la restauració borbònica) en el llibre De l´esperança al desencís: la transició als Països Catalans (i II)
Per Miquel López Crespí, escriptor
Fonts valuoses sobre les primeres dècades de l’independentisme revolucionari català (i, en algun cas, sobre les dècades següents) són, entre d’altres: Orígens i desenvolupament del PSAN, 1969-1974, de Fermí Rubiralta (Barcelona, La Magrana, 1988); Per l’alliberament nacional i de classe (escrits de clandestinitat), de Josep Ferrer (Barcelona, Avançada, 1978); La lluita armada als Països Catalans: història del FAC, de Jordi Vera (Sant Boi de Llobregat, Edicions Lluita, 1985); De la Reforma a l’Estatut, de Josep Huguet (Barcelona, Avançada, 1979); "L’esquerra nacionalista, avui", monogràfic de la revista Quaderns d’alliberament, núm. 7 (febrer 1982); L’independentisme català (1979-1994), de David Bassa, Carles Benítez, Carles Castellanos i Raimon Soler (Barcelona, Llibres de l’Índex, 1995); Terra Lliure: 1979-1985, de Jaume Fernández i Calvet (Barcelona, El Llamp, 1986); Parla Terra Lliure: els documents de l’organització armada catalana, a cura de Carles Sastre (Lleida, El Jonc, 1999, amb segona edició el 2000); les sengles revistes Lluita del PSAN i del PSAN-P/IPC; les revistes La Falç, d’ECT, i La Nova Falç, de l’OSAN/IPC... No oblidem, tampoc, la rica deu d’informació que és Origen de la bandera independentista, del malaguanyat Joan Crexell (Barcelona, El Llamp, 1984). Materials, tots ells, de consulta imprescindible per a poder analitzar, amb coneixement de causa, la trista història de les renúncies i claudicacions de l´època de la restauració borbònica. [Continuar]

L'Antòni Bassas ha estat "plegat" (doblegat) per la direcció de Catalunya Ràdio en unes circumstàncies més pròpies d'un govern despòtic. Aquesta és la democràcia que ens venen com a pura i radicalment justa.
The Buffalo hunt - John Barry (B.S.O. Dances with wolves)

ELS MÉS LLEGITS DE NOVEMBRE 2008. I SE M'HA COLAT UN VIRUS