Vaga de bloc per la sobirania 90è dia.

• smartinez
• enllaç permanent
• CONTRA AQUEST ESTAT: senzillament dignitat i sobirania.
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 23:45h

Dia 90 de la vaga.



http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2980091 

("Montilla: 'No es pot respondre amb imposicions a les raons de Catalunya'")

http://www.avui.cat/article/mon_politica/39556/montilla/contesta/solbes/no/es/pot/respondre/amb/imposicions.html

(Optimi-mis-mes no, su us plau.))

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Un moment (50) Del Joan Saura, pobre, desautoritzat, autoritzat, desautoritzat ara per escrit...

• Rafel Molina
• enllaç permanent
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 23:34h

Mira que no m'agrada especialment el tema del fangar, però no en puc fer més. No sé qui va dir que en política l'únic que no es pot fer mai és el ridícul. Sens dubte aquest no era un polític català, o no d'aquest segle. 

• Comentaris: 3
• Vull llegir la resta de l'article

Rellotge de sol per a invidents

• albinyana
• enllaç permanent
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 23:32h

Anàvem en el seu cotxe, el de nom de joguet. Crec que era quan vam pujar a les Cases d'Alcanar. De sobte va dir: 'sabeu que he trobat un rellotge de sol per a cegos?'. La meua primera reacció, coneixent-lo, fou contestar: 'sí, home!', sense tindre gens clar si ho deia seriosament o no. I resulta que sí.

És un rellotge solar en què es pot saber l'hora pel tacte. Com? Així.

• Comentaris: 1
• Vull llegir la resta de l'article

Quina hora dius que és?

• albinyana
• enllaç permanent
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 23:19h

Joan Olivares

Els rellotges de sol han sigut durant mil·lenis els més precisos i fiables instruments de mesura del temps. Els rellotges solars i el sistema horari que coneixem en l’actualitat daten del s. XIV. L’hora que marquen aquests rellotges s’anomena hora solar local, i no coincideix amb l’hora que marquen els rellotges mecànics actuals (hora civil). Entre aquestes dues hores hi ha tres diferències:

-La longitud geogràfica. Per entendre-ho, només cal pensar que a València és la mateixa hora civil, però no la mateixa hora solar.

-L’equació de temps. És una diferència variable que depén de l’època de l’any i que es reflecteix en el gràfic adjunt.

-La diferència administrativa. Per motius econòmics, els governs adopten per al seu país un sistema horari que no correspon amb el del meridià del lloc. Així, al nostre país, l’hora civil va una o dues hores avançada respecte a la solar segons que estiguem en horari d’hivern o d’estiu respectivament.

Així, qan consultem un rellotge solar no hem d'esperar que marque la mateixa hora que el nostre rellotge mecànic. A València, la diferència per longitud respecte al meridià de Greenwich, és molt menuda, per la qual cosa, per4 convertir l'hora solar en civil, n'hi haurà prou d'aplicar el gràfic adjunt.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

EN CONEC UN QUE PERTANY A LA REVOLTADA FAMÍLIA DE G. ORWELL

• Xesca
• enllaç permanent
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 22:10h

Que sap obrir la cremallera de la meva moxil·la de passeig, si flairant-la insistentment i obscena hi detecta la presència d'apetitosos snacks per a mascotes aviciades, decadents i una mica delirants

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

De revistes. Portaveu de Ponts

• vwmollerussa
• enllaç permanent
• Esteve Mestre
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 21:49h

per Esteve Mestre i Roigé

El que molts entenem per “cultura” mai ha estat una necessitat vital per a una gran part dels habitants de la nostra nació. D’ aquesta gran part de la població en surten els líders polítics, socials, econòmics del món local.

En un altre costat tenim als homes i dones que ens agrada llegir, escriure, parlar de coses de l’ esperit...i que pertanyem a una franja petitíssima de la societat. A vegades,en alguns pobles de les nostres comarques, alguns d’ aquests lletraferits, després de parlar-ne molt i de tot un seguit de casualitats, han iniciat uns projectes, que a base de grandeses i misèries, d’ il·lusions i de treball –duríssim treball- han vist la llum i han engendrat una revista, “una revista local”.

Un cop nascudes, moltes d’ aquestes revistes després d’ agafar embranzida, perden aire, decauen i moren de mort natural. D’ altres, segueixen la vida natural dels seus autors i quan aquests canvien d’ estat o d’ humor, també fineixen...d’ altres es converteixen en veritables fars, són el cas de Sió d’ Agramunt -45 anys- El Pregoner d’ Urgell de Bellpuig, que d’ aquí pocs anys, farà 100 anys d’ existència, gràcies al suport de la família Saladrigues..., però número a número al Pla anem sortint El Carrilet de Bellvís, el Barret Picat de Linyola, L’ Esclat de Golmés, l’ Avenç del Palau, La Font d’ Ivars...
Normalment bona part d’ aquestes revistes –apart del que cobrem als subscriptors i anunciants- rebem uns fons públics –res de riuades de diners, de fons de cohesió social, o fons de xoc- que ens permeten respirar...

Si bé sembla que la revista Carrilet de Bellvís, després de fer front als seus problemes, crec que té garantida la continuïtat, m’ angunieja tenir de seguir la malaltia de Portaveu de Ponts i m’avergonyeix per tot el que significa. Ja sé que no tenen un únic problema. Però a hores d’ ara una revista que ha fet 30 anys d’ història, que ha revitalitzat l’ esperit d’ una comarca, que amb els seus 269 números s’ ha convertit en la Veu del Segre Mitjà, en una revista on, per bé o per mal, s’ hi ha deixat la pell, durant força anys,personatges com Marti Sala o M. Lurdes Vidal, ja és hora de què els poders públics, -locals, comarcals, nacionals- deixin de veure l’ espectacle des de la vorera del davant o des de dalt de la tribuna i s’ impliquin, econòmicament i sense contrapartides, en el rellançament de la revista. Amb diners, diuen que Sant Pere canta. A Ponts, aquests diners significarien, ara per ara, aplanar el camí i una solució a bona part dels problemes de la revista.

Llarga vida al Portaveu de Ponts.

• Vull llegir la resta de l'article

Per l'absolució del Jona

• jordimartif69
• enllaç permanent
• Què passa?
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 21:36h

• Arxius: Còmic Jona
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Les andanes del metro no són la F!

• Testenguaret.
• enllaç permanent
• Comentaris Generals.
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 20:43h

Portem tres dies sense sortir de  la ciutat de la xafogor, ínclita València, tres dies desprès de les curses de F-1 i allò que es pot vore a primera vista, una vegada lluny dels oropels, faria enrojolir per la vergonya. Les andanes del metro no permeten l'accès de minusvàlids amb cadira de rodes al metro, malgrat els 300 milions del circuït, la Generalitat encara no ha gossat fer una rampa perquè els carros puguen pujar als metros, o per canviar el maquinari d'accès a les estacions i evitar els embusos de gent supose que perquè el que no és glamour no els importa als capitostos del Partido Popular.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

29/08/2008: Anem a pels pianos...

• lombredetonchien
• enllaç permanent
• Crònica del disc
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 20:24h

Ja tenim bateria i contrabaix gravats i editats i avui tocava... piano!!!

Ja veieu que el Carles Sanz ha arribat carregat avui a l'estudi, i és que per a l'enregistrament el Carles farà servir tres instruments diferents: el Piano Roland normal que fa servir sempre, el seu teclat Nord Stage xulíssim que s'acaba de comprar per als sons d'orgue, i la Melòdica (que per a aquells que no sabeu què és, podriem dir que és un tecladet petitó amb un tub per on s'ha d'anar bufant perquè soni, i que té un so similar a l'acordió)

Avui però hem començat per algunes de les cançons que només tindran so de piano: Dolces nits de somnis curts, Corro sota la pluja i Quel agréable réveil.

Demà al migdia, tot i ser Festa Major de Vilafranca i que el Magí toca aquesta nit a Manresa amb Revolta 21 ens hi tornem a posar. Esperem estar ben frescos per a seguir treballant!!

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

Partida de pilota al carrer de Sant Vicent

• joanvilaitriadu
• enllaç permanent
• Des de les terres meridionals
• divendres, 29 d'agost de 2008 | 20:18h

En plenes festes d'Alcàntera de Xúquer, ahir vaig tenir l'honor de poder contemplar una partida de pilota valenciana -modalitat de raspall- al carrer. Dóna gust de veure com els valencians han mantingut aquest esport autòcton, continua havent-hi afició entre les generacions més joves i les partides al carrer -més que no pas al trinquet- aixequen passions entre gent de totes les edats. La d'ahir no era una partida qualsevol: s'enfrontaven dues parelles campiones, una de local, la formada pel mític jugador El Moro (a qui el 29 de setembre pròxim se li farà un homenatge a la plaça de l'Ajuntament de València) i el jove -però ja consolidat- Ramon Jerezano, campions de la darrera edició del Campionat Ruralcaixa 2008; contra la parella forània formada per Lluïset i Roberto, campions de l'edició de l'any 2007. La modalitat de raspall és la més practicada a Alcàntera: consisteix a fer passar la pilota a qualsevol alçada, fins i tot arran de terra (no hi ha corda; si n'hi hagués seria la variant de corda, com es desprén del nom) d'una part del camp a l'altra (amb tots els elements del carrer, voreres, portals, balcons, canaleres, jugant també la seva part en la partida), amb els espectadors asseguts als dos extrems. Fins i tot està permès tornar la pilota més enllà dels espectadors, per això hi ha un passadís al mig per tal que el jugador de fons pugui retrocedir més enrera. Tot un espectacle! La partida d'ahir, jugada magistralment -segons els entesos, que jo no ho sóc gens- pel Moro i el Ramon, va acabar 40-35 a favor dels locals.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article