Cercador per data
PaÃs de música (Bretanya 1)
Em sembla que va ser Gwemdal qui em va obrir la porta d'aquest país. Segurament, no ho puc recordar, devia arribar a ells des de Pentagle o John
Renbourn, recreadors de luxe del folc anglés. Però des dels seu acords i a partir d'ells se'm va obrir un món immens que he gaudit durant dècades, amb la música bretona convertida en una de les meues memòries predilectes. Primer de tot i per damunt de tots amb Alan Stivell. Però també i gràcies ben sovint a ell pels excèntrics però indispensables Tri Yan, pel sobri i rotund Gilles Servat, per l'espectacular Dan Ar Braz o ara pel darrer descobriment, l'elegant i creatiu Didier Squiban.
I tanmateix, tot i que per a mi Bretanya és sobretot música, visitant el Museu de Bretanya a Rohanez (Rennes) m'ha sorprès veure dins una vitrina un disc de vinil d'Alan Stivell, l'imprescindible "Un dewezh barz ger", un dels discos més bonics i personals que mai no he escoltat. M'ha sorprès però alhora m'ha satisfet enormement. De tota la seua discografia per a mi és el seu millor disc i sé que el seu impacte musical, cultural i polític va ser clau per a aquest país i el fa mereixedor per tant de l'honor de ser considerat una autèntica peça de museu. Però cadascú té les seues imatges pròpies i a mi m'ha passat que mentre l'admirava allà darrere la vitrina no podia evitar recrear al meu cap la vella caixa de taronja d'on durant tants anys el vaig treure per fer-lo sonar al vell tocadiscos de casa, una vegada i una altra i una altra més...
- Comentaris: 1
Sant Miquel (Bretanya 2)
L'abadia de Sant Miquel és un dels monuments més corprenedors del món. La marea l'envolta per complet quan és alta, segons Victor Hugo amb la "velocitat que només pot dibuixar un cavall al galop". I la mateixa marea deixa al descobert una plana inaudita de fang i aiguamolls quan és baixa. Sobre ella, sobre la plana o sobre l'aigua depenent de l'hora del dia, es retalla un penyal immensa coronat per l'agulla del monestir. Diuen que en l'edat mitjana els pelegrins veien Sant Miquel com si fos la Jerusalem bíblica. Avui encara em sembla una imatge adequada.
Des de que t'hi vas acostant Sant Miquel es retalla al cel amb una precisió geomètrica impossible. Cases, palaus i l'abadia fan un tot massís envoltat d'unes imponents muralles inexpugnables sobre les quals es dreça la bandera normanda dels dos lleons. Sant Miquel és la frontera entre Bretanya i Normandia. De fet des de les torres es veu amb claredat la ratlla que marca el riu Cuesnon i s'alimenta el dubte sobre a quin país pertany aquesta meravella. La realitat històrica, però, és indiscutible i sempre han estat els normands els qui han senyorejat aquesta fortificació que els bretons coneixen com "la torre que fa de ratlla".
Quan ens n'allunyem cau la nit i el reflex del darrer sol sobre la plana mig mullada omple de brillantors l'horitzó immens que s'allarga fins allà on la mar espera de nou l'hora d'abraçar la muntanya
A La Baula (Bretanya 3)
La Baula és un poble costaner de la regió bretona de Naomed (Nantes) que l'estat francès no considera com a tal i l'exclou de fet de la "regió bretona" oficial. Tanmateix passejant pel port tots els vaixells que duen bandera duen la Gwen Ha Du bretona.
Hi hem vingut precisament per a viure "El Perdó", una manifestació religiosa en els seus orígens però que ha esdevingut una reivindicació política de la pertanyença d'aquest poble i aquesta regió a Bretanya. Dinem en un restaurant de l'avinguda principal que és pràcticament buida. Fa fred i roineja, em fa pensar fins i tot si no suspendran l'acte. El mestre del restaurant ens posa en una taula des d'on no es veu el carrer i la sorpresa és eixir i veure'l ple de gent a les voreres. Falten pocs minuts per a l'inici de la desfilada i els primers bagads enarborant la bandera bretona ja es veuen a la platja. En desfilen quinze. El bagad és la formació tradicional de desfilada de la música bretona, amb gaites, bombardes i percussió. Hi desfilen també grups de dansa que després faran tot al llarg de la vesprada un festival en un parc pròxim. Mentre passen la gent aplaudeix i des d'alguns balcons fan onejar les banderes blanc-i-negres. La música del bagad és molt potent i se't posa al cos amb molta facilitat. Recorde haver escoltat Stivell dient que el bagad amb la seua força va retornar l'autoestima als bretons. Feia anys que esperava escoltar una desfilada com aquesta en aquest país i la gaudisc del primer moment al darrer.
Després, al parc, passegem entre paradetes de llibres bretons, de grups polítics, de menjar... i segueix la música fins que decidim anar-nos-en. Una enorme bandera bretona a la porta del parc recorda a l'estat francès que per més que des de fa dècades neguen la realitat la realitat s'escolta en l'aire, literalment.
(No sé com però la meua menuda va aconseguir fer una foto on aparec reflexat dins el bombo d'un dels bagads. Gràcies.)
La gran guerra bretona (Bretanya 4)
Hi ha un monument a la plaça del poblet, amb un soldat abillat a la manera de la primera guerra mundial. M'hi acoste i quede corprés. Els quatre cantons del monument són plens amb els noms dels joves morts en la guerra fent fila amb l'exèrcit francès. Compte els noms d'una de les quatre plaques. En són trenta sis. Molts d'ells de germans, amb els mateixos cognoms. Trenta sis per quatre fan cent quaranta quatre morts en un poble que dubte molt que ara arribe a tindre tanta gent. I hi ha una altra dada encara més esfereidora: al peu del monument una altra placa recorda els morts de la segona guerra mundial i només en són deu.
Com s'explica tanta diferència? Senzill. Els francesos van usar els bretons com a munició de guerra. Els hi van enviar al front en una proporció descomunal respecte al nombre de joves francesos que hi anaven. En van morir 120.000 segons les dades oficials i això va deixar Bretanya morta, sense els seus joves. Per això quan va arribar la segona guerra simplement no en quedaven ja.
Aquella matança, per cert, va aniquilar els parlants joves del bretó, un cop del qual la llengua no s'ha recuperat.
- Comentaris: 2
Terra de paraigües (Bretanya 5)
El clima és gris i plujós cada dia. Som al cor de l'Europa atlàntica i sembla que el país en ho vulga recordar fins i tot en ple agost. Els nadius, segurament perquè ho són, no perden de vista mai aquest fet. En una desfilada cada grup té una persona encarregada de dur un carret ben peculiar que tragina els paraigües de tots. Útil i sensat. De debò.
El bosc de Brocelà ndia (Bretanya 6)
La carretera comença a entrar en el bosc de Brocelàndia i els arbre comencen a amagar la llum. De sobte tot és verd i espès, rotund, envoltat d'una distorsió lleugera que se't posa ulls endins. Durant segles aquest va ser un dels boscos més grans d'Europa i el més conegut. Brocelàndia és la terra del rei Artús, dels cavallers de la Taula Rodona, de Merlín (el bretó Merzín), de Lancelot i de Viviana.
Avui la major part del bosc és protegit i no s'hi pot entrar però hi ha rutes petites que deixen endevinar el que devia ser en el seu temps, camins de pocs quilòmetres que t'obren un pas entre l'espessor i t'acosten als racons més mítics.
Hi hem caminat per l'ombratge fins la tomba de Merlín i la Font de l'Eterna Joventut. Merlín diuen que hi reposa encadenat per set cercles màgics i la gent deixa paperets amb desitjos entre les restes del megalit que la tradició diu que és la seua tomba. Em sorprèn quanta gent hi ha reunida en aquest cercle de pedres que clouen tres arbres, representant en la tradició celta la saviesa, l'eternitat i la vida. Fa bon dia però passejant per aquesta vorera del bosc endevines com devia sentir-se algú en el seu cor més espès enmig de la pluja i la boira quan aquest espai s'estenia durant quilòmetres i més quilòmetres. La gent del lloc diuen que Brocelàndia és un mar d'arbres perquè no té final i només pots recórrer amb certesa les seues platges, allà on una muralla vegetal es dreça tapant la vista.
El TGV (Bretanya i 7)
El TGV bretó ix de Roazhon (Rennes) i et deixa en dues hores a París. Malgrat que no fa tot el viatge per les vies de l'alta velocitat. Són 350 quilòmetres, la distància exacta entre Barcelona i València. Diuen que quan acabaran de posar tot el tren sobre vies d'alta velocitat les dues hores baixaran a una i mitja. I fa ràbia. Fa ràbia pensar com ens prenen el pèl a nosaltres. Una hora i mitja entre València i Barcelona seria tan sensacional...
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
ELECCIONS PRESIDENCIALS ALS ESTATS UNITS
Oriol Vidal-Aparicio
Més sobre el funcionament de les primàries
Menjar Blanc de Reus
Xavier Bagés
"LES EXCEL.LÈNCIES DELS SERVEIS DE URGÈNCIES" (Sobretot el de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona)
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
