
Castalla La Roja, Setembre de 2008
Maquensi (lamentablement, no es l'actriu porno britànica, ja ens agradaria als de Castalla La Vella!) és una "concejal"de Turisme, gran protectora dels habitants de Castalla "La Nueva", una urbanització il.legal legalitzada, els quals estàn plenament integrats en els altres habitants, els de Castalla la Vella, que habitualment tenen que tindre un traductor per que aquests (els grans respectuosos) pugen parlar en l'idioma natural de tot castellut "que se precie": l'anglés de muntanya alacantina.
Aquesta "senyora", que ara es mou al ritme que li marca Panxeta, el metge clavat a alcalde que habita a les terres de Castalla la Roja, se l'in va l'olla igual que a ell o pitjor. Ara diu que els qui estem a favor del respecte als animals som una minoría ruidosa. I que el bou embolat es tradició a Castalla. Es nota que aquesta senyora ha viscut tota la vida al nostre poble, i que ha anat a molts bous embolats. Com tot castellut "que se precie"...faltaria més! I qui no ha assistit mai al meravellós acte (i molt tradicional a Castalla) de tirar una cabra pel campanari? o al de llançament de prinyols d'oliva? o la "Feria de Abril" ? Son actes que tot castellut "que se precie" ha anat tota la vida o a participat en ells (faltaria més!).
Ai Maquensi Maquensi... si en lo que duem, soles has fet açò (ixir en l'escaparate per a protegir una tradició tan castelluda) que bé que fariem en tirar-te al carrer i contractar a l'actriu porno britànica. Segur que molts castelluts s'apuntarien. Igual no serien una minoria sorollosa. I en lo que cobres, segur que tenim prou pa contractar a eixa i a Nacho Vidal (que es de la terreta!), i així tots contents. Segur que milloraria el turisme (i els euros que ens estalviaríem!!)
Des d'aquest petit raconet dins d'una Castalla Roja imaginaria (recordant vells temps) anime a l'Ajuntament de Castalla La Faxa a que seguisca fent el meravellós treball de recuperar tradicions castelludes oblidades, de conservar les que tenim, de recolzar als grups de música locals, de recolzar la nostra llengua (patrimoni que, com tots sabem, els de Castalla La Nueva voldràn protegir i segurament estaràn aprenent per a no faltar al respecte als habitants de Castalla...no?), la nostra cultura, el nostre paisatge, les nostres serres, els nostres llocs més característics, les nostre bandes de música, el grup de danses... Simplement pel seu meravellós treball!! Ànims!
I recordeu: Quan més festes d'altres llocs porteu, més estareu recolzant les nostres!!!!
Per als de Castalla La Nova: teniu un traductor ben bonic a la dreta, el de "Google Translate", que se que esteu molt ocupats en les classes de valencià i no teniu temps per a traduir!
NOTA DE L'AUTOR: Tot el que passa a Castalla la Roja es fruit de la imaginació desbordada d'algún malalt. Qualsevol nom i qualsevol fet paregut a la realitat, es pura coincidència. De totes formes, si algú es sent identificat: denunciesalkukat@castalla.mesvilaweb.cat .
Gràcies a la Comissió de la Dignitat i al Departament de Vice-presidència de la Generalitat, s'ha celebrat un acte de desgreuge a l'ex-president Lluís Companys. Aquest esdeveniment haurà servit per "reparar" la figura del natural d'El Tarròs amb la presència de la cònsol d'Alemanya, Christine Gläser, i del cònsol de França, Pascal Brice.
El perdó arriba tard, però és necessari per tal que es reconegui que Lluís Companys va ser lliurat a la policia espanyola incomplint i vulnerant tot el Dret Internacional d'extradicions. De fet, és l'únic cap de Govern democràtic que va ser assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, encara avui resta pendent l'anul·lació del sumari del President Companys.
A banda que els consolats alemany i francès "demanessin perdó" -un de manera clara i l'altra passant-hi de puntetes-, el moll de l'òs, la qüestió fonamental en definitiva, és el perdó que esperem d'Espanya. Per aquesta raó, ERC no va donar suport a la Llei per la Memòria Històrica, la qual no admet la condició de víctima i eventualment la reparació que se'n pot derivar, com tampoc anul·la els milers de sumaris -no només contra el President Companys- de milers de catalans que van ser executats pel franquisme. I és que és injust que hagin de ser les víctimes familiars les qui cursin plets per tal d'anul·lar aquests sumaris. Per tant, ERC volia l'anul·lació automàtica de tots ells, sense excepció.
Doncs no havent-hi prou amb un "document de reparació" per part del Ministeri de Justícia, ERC emplaça al Govern de la Generalitat, però sobretot al Conseller d'Interior, Relacions Internacionals i Participació, Joan Saura, que estudiï -abans del 15 d'octubre, quan farà seixanta-vuit anys de l'afusellament- que fent ús de la condició d'il·legitimitat del procés que va dur a la mort del President Companys i al seu assassinat que, com diu Joan Ridao, Secretari General d'ERC i Portaveu al Congrés dels Diputats, fem la prova del cotó: "utilitzant la condició d'il·legitimitat podria servir de palanca per plantejar l'anul·lació del sumari davant l'Audiència Nacional".
Us deixo amb el tall audiovisual del parlament que ha fet Josep-Lluís Carod-Rovira en què ha emfatitzat que "quan parli l'Espanya democràtica i s'anul·li el procés a Companys, només llavors haurà començat el procés de reparació i la dignificació del President català".

Woody Allen va començar a les clavegueres de la cultura. Va fer de guionista a tant la peça i va treballar en horaris del tot intempestius, fent 'stand ups' davant de públics autistes. Només amb el temps, i gràcies al seu talent (i a algun cop de sort, segur) ha arribat on és ara, a l'olímp dels creadors incontestats. A mi, però, em dóna la sensació que ell encara continua veient-se una mica així: aquell obrer que mirava d'obrir-se camí en el Nova York artístic dels setanta; una mica com si encara portés la granota de fer feina, com si tota la música aduladora que l'acompanya en les seves passejades europees fos només un brogit llunyà al taller. Roda una pel·lícula cada any com aquell que va a la feina el dilluns. Ep, però això no és pas dolent, i més quan ha sabut mantenir una alta qualitat en totes les seves produccions, però és el que és. Woody Allen no s'hi pensa gaire, per fer segons quines pel·lícules. Les fa, i llestos. A vegades ens fa tocar el cel, d'altres ens diverteix i ens commou només (només?) com aquells cantants de blues que van fent discos, sense gaire solta, només per no desengreixar la màquina. Són discos per disfrutar, en els quals descobrim alguna joia, entre una mica de palla, això si, que perdonem perquè hi ha cançons que bé valen un disc!
D'acord, l'última pel·lícula de Woody Allen, la tan comentada Vicky Cristina Barcelona, és un artefacte d'encàrrec... però té l'honradesa de no voler amagar-ho. Té, a més, una frescor envejable. Té, igualment, el ritme atropellat de les seves últimes produccions; la murrieria d'un vell que ja no creu res, i que continua contemplant meravellat aquesta criatura tan esquiva i capritxosa, la moral. Té, finalment, alguna cosa diferent, situada en algun punt de la sinuosa carretera que separa Rohmer i Almodovar (com assenyala encertadíssim Carles Armengol en aquest post). És una altra història començada un dilluns i enllestida un divendres? Un capítol més? Ja hi ha una altra pel·lícula de Woody Allen pendent d'estrenar. Benvinguda sigui. I per molts anys, què voleu que us digui!
Dia 121 de la vaga.
http://blocgran.cat/?p=260 (article de Víctor Terradellas)
http://blocgran.cat/?page_id=249 (article de Xavier Trias)
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/84225/ (recordem-ho)
http://elpatidescobert.blogspot.com/2008/09/propsit-dindependncies.html

Festa d'Homenatge a la Gent Gran 2008, organitzada per l'Associacio de Dones de l'Aleixar.
Benvinguda i agraïment en nom meu i de l'Ajuntament de l'Aleixar, moltes gràcies per l'assistència massiva a aquest magnífic acte: La Festa d'Homenatge a la Gent Gran.
Hi havia Veig entre els assistents, a la viuda de l'alcalde Josep Salvat Cardona, també hi destaca l'alcalde Joan Olesti Ferré com a homenatjat i el regidor Toni Abello com a acompanyant.

Nicolas Sarkozy ha encarregat a Edouard Balladur dirigir una comissió d'experts que haurà de presentar un rapport, en el termini de sis mesos, proposant mesures de reforma estructurals pel que fa a l'administració francesa.

Durant aquesta setmana repartiran el menú del menjador corresponent al mes d'octubre. Podeu agafar exemplars del menú de l'expositor de l'AMPA. Tambè el podeu despenjar des del blog. Hi trobàreu tant el menú normal com el menú sense glutén.
Dins el menú escolar tambè hi ha previstla realització de menús especialsper a nens al·lèrgics o que hagin de fer algun règim. Aquests tipus de menus especialsno representen per a les famílies afectades cap cost addicional, l'únic que ens han de portar és un informe mèdic on s'específiqui bé com han de ser aquests menús. Aquests informe mèdica cal que li ho dongueu a la Imma.
Post núm 452 ♦ ampaescolasantaanna@mesvilaweb.cat