marginàlies

Jaume Mateu i Martí

EL SOMRIURE GIOCONDÈS DE MANEL

• jmateuimarti
• enllaç permanent
• dissabte, 3 de gener de 2009 | 11:54h

Els caps d’any no m’han provat mai i els tres darrers encara menys: s’ha estravengut que, per tercer pic consecutiu, en tocar els sants Innocents m’envesteix el refredat més iracund i fins als Reis menj morena. M’afecta primer la veu, escanyant-la; segueixen rosaris interminables d’atxems; se m’irriten els conductes respiratoris però no hi ha manera d’arrabassar els mocs i finalment apareix la tos improductiva. Som mal prenedor, però anit, fatigat de tanta tossina estèril, vaig acceptar un xarop del farmacèutic de capçalera i bavarades d’eucaliptus.

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article