
ICONOCLASMA
Havia posat sobre la invitació escrita a mà l'empremta rouge dels seus llavis de peix.
Em creixen «Les tres Gràcies» per dedins, corren per un no-conte que es fa dins el cap. Una és perruquera, Niní, del Pont d'Inca, l'altre és caixera d'Alcampo, Angustias, i la tercera fa d'al·lota dels encàrrecs a la perfumeria Francesa, Jaquelín.
No en pensen de bona. Niní té un novio mig gitanot, el Metxes, que fa de camioner de xatarra. Angustias fa roïssos de tot i té una amant, Catalina, que fa feina en una empresa pirata de neteja. I Jaquelín duu de cul un quillo que fa de mecànic i boxeja.
(...)
ARÀLIA, ET RECORDARÉ EN FUTUR
QUASI JARDÍ. No puc contar-te, Aràlia, tot quant he fet perquè no fossis present en els meus instants. I per adobar-ho en anat a Son Ululavent (quina posessió més nostra, quin bateig férem a Son Cantenidormen, com és coneguda pels pagesos d'Albersana), on cada cosa duu el teu tacte o la teva empremta. He vist ditades teves als romanins del tancat de les herbes aromàtiques. He trencat un brot d'espígol per viatjar als teus armaris on em tancava aquells horabaixes d'estiu quan jugàvem a conillons. I hi quedava estormiat de tactes! He anat fins a la caseta de caça, just devora aquella paret de pedra seca en què l'humitat darrera i les pluges han fet néixer entremig de la molsa i els macs unes falgueres fastuoses que tu, Aràlia llunyana, et posaves a la cabellera viva de tremolors, d'olors. Dolors forts he tingut quan la figura d'Edward apareixia dins el ensomnis, com si la meva trista adolescència no s'hagués clausurat, com si la ferida restàs oberta i bategant.
(...)

HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA A PETRER, PER BRAULI MONTOYA (Els Rastres del Sentit)