
Aquesta és una de les pitjors pel·lícules de l’any 2004. És una comèdia melodramàtica que no va enlloc. És difícil acumular tants defectes. No hi ha focus narratiu i la progressió dramàtica és pràcticament nul·la. La comicitat es basa en ridiculitzar un únic personatge: la dona anglosaxona, Tea Leoni (a la foto), que és una inútil i una histèrica. En canvi, la mexicana Paz Vega és d’una bondat i comprensió infinites. El marit de la Téa Leoni, Adam Sandler, no pot deixar de notar-ho. Ah, són tan bons els hispans, estan tan plens de vida! Això sí, la mexicana s’entesta -per què?- a no voler parlar en anglès (aquí es podria fer una pel·lícula amb aquest argument: "no me gusta el catalán" em va dir ahir una caixera sudamericana). Per acabar-ho d’adobar, la realització de James L.Brooks és molt grisa, plana, televisiva. Pel que fa als actors, Adam Sandler fa la cara d’avorrit de sempre i Paz Vega, lletja i amb dificultats de dicció, està fatal. Només Téa Leoni, que potser no hauria d’haver acceptat un paper tan indigne, capta l’interès de l’espectador ("left, left", va cridant als altres, per què s’apartin, quan corre pels carrers de la urbanització).