Cercador per data
RETORN DE BARCELONA
He tingut moments que caldria eternitzar.
Però ara no puc.
Ho escric així.
Cal que recordi: Joan, Peu de la Creu, Selene, Xavier, Eugènia, carrer Saragossa, A & T, foganya, amic, ampolla de vi rompuda enterra, figures tutelars, empresari, afectes, la Rambla, Dolors, Fortuny, Carme 42, Mauri, IEC, Fargas, Villa Urània, Victòria, etc.
(...)
Vuit mesos d'aprenentatge, o memòria d'un pare orgullós
Avui, la Roser fa vuit mesos. Val a dir que ha estat una primera etapa intensa, emocionant i, per què no dir-ho, reivindicativa...
AMMAT - posem llum a la M.A.T. - ALS GOVERNANTS -
AMMAT, " Associació de municipis MAT ", formada per 59 Alcaldes de municipis de les comarques Gironines afectats o no, pel pas de la MAT.
Des de aquest bloc intentarem modestament, posar una mica de llum a la foscor amb que la MAT s'està imposant al nostre territori.
LA M.A.T ÉS UNA INFRAESTRUCTURA PEL TRANSPORT I COMERÇ INTERNACIONAL D'ENERGIA ELÈCTRICA QUE TE GREUS CONSEQÜÈNCIES, SOCIOECONÒMIQUES, MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTIQUES, PEL TERRITORI PER ON DISCORRE.
PER AIXÒ, L'AMMAT REBUTJA ROTUNDAMENT AQUEST PROJECTE, TAN EN EL SEU FONS PER LA MANCA DE JUSTIFICACIÓ, COM EN LA SEVA FORMA PER LA MANCA DE DIÀLEG I TRANSPARÈNCIA DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ, AIXÍ COM TAMBÉ DE L'EMPRESA R.E.E. DONCS NO S'HA DEMOSTRAT EXHAUSTIVAMENT, AMB UN DEBAT AMPLI, TRANSPARENT I PLURIDISCIPLINAR, EN CONSENS AMB LES ADMINISTRACIONS LOCALS I AMB PARTICIPACIÓ D'EXPERTS INDEPENDENTS I DELS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS, QUE EXISTEIXEN NECESSITATS LOCALS DE SUBMINISTRAMENT ENERGÈTIC I QUE TAN SOLS, I EXCLUSIVAMENT, ES PODEN COBRIR AMB AQUESTA LINIA, ÉS A DIR QUE HI RESULTEN INVIABLES ALTRES OPCIONS O MODELS ENERGÈTICS.
ALS GOVERNANTSCanet lo Roig (2)
Aquest matí s’han incorporat al grup la família Navarro-Vidal, des de la Vall d’Alba. Paqui, que va fer de mestra a Canet lo Roig el 1988, elabora un treball sobre els alumnes d’Antoni Porcar, ens ha llegit una carta ben emotiva de l’Àlvar Castells, un cant emotiu als mestres, un elogi sincer del seu record d’aquell mestre que solament que va estar a Canet dos cursos, però que va deixar l’ànima, i una petja que els xiquets d’aleshores, ara vells de més de vuitanta anys (els que resten vius), recorden com el primer dia, per com va significar-los l’experiència.
Els xiquets que va tenir Paqui l’any 1988 ara ja tenen fills, i també se’n recorden de la mestra. Ella i uns quants mestres del Moviment d’Escola Popular, el Moviment Freinet valencià, amb Soler i Godes, van inaugurar un taulellet a la vella escola del poble, homenatge a n’Antoni, mestre, víctima de l’acarnissament franquista que es va enderiar especialment contra els mestres.
Ahir va telefonar Ferran Zurriaga, em demanava si encara es conserva la placa, li he dit que n’hi ha un taulell que ha caigut, que ja ho hem fet saber a l’Ajuntament. Mentre nosaltres hem marxart a Rossell, a la fira de Sant Josep, Paqui se n’ha anat a parlar amb Àlvar Castells i Satruo Tena, iaios dels alumnes que ella va tenir, i, casualitats de la vida, alumnes d’Antoni Porcar, al col·legi de Sant Miquel, de Canet lo Roig. L’any 1988 el Moviment d’Escola Popular i l’equip de metres de Canet van organizar una trobada de nets i iaios, d’aleshores i d’ara, i van cantar plegats l’Hereu Riera, amb aquella emoció que feia saltar les llàgrimes dels més vells, per sentits.
Paqui Vidal prepara una investigació sobre el mestre Antoni Porcar i Candel, perquè la memòria pedagògica dels mestres de Castelló, els primers mestres nacionalistes dels anys trenta, no quede en l’oblit. Porcar, l’expressió moderna de l’educació, avançat al seu temps, va estar tancat a la pressó amb Carles Salvador després del colp militar franquista.
L’escola de Canet i el seu mestre, els xiquets de Canet, van publicar Ibèria: ‘Convidem a tots els nens de les terres Ibèriques a relacionar-se amb nosaltres. La nostra adreça és Escola unitària de nens de Canet lo Roig (Maestrat - País Valencià. El pròxim mes d’agost no publicarem la revista per ésser període de vacances. Canet lo Roig, núm. 6 Juliol 1934, signat, Miquel Astor.
No calen comentaris. O en calen llibres sencers.
- Comentaris: 1
BONICA VIDA
Una vida sense aquells “no estaria tant cansada” ... o,”si no fos per.. tot aniria molt millor”....... i aquests tants “si no fossin” de fet, constants i pesats. Molt pesats.
Però tot requereix un esforç. Costa dominar els pensaments i acostumar-los a anar canviant, tant de rol com de trajectòria. No estem per “a” o per “b” avesats a ser positius.
Mirem les pegues, els inconvenients de les situacions, les incomoditats, i mentre tant, el dia a dia va passant.
Un altra pujada reivindicativa al Puig de XÃ tiva
Aquest proper diumenge, 6 d’abril, la plataforma
Salvem el Puig torna a convocar la pujada reivindicativa
al cim del pujol. L’església gòtica està pràcticament en ruïna, tot i que fa
–si els càlculs no m’erren– almenys 12 anys que hi pugem per reivindicar la
seua rehabilitació. Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva i president provincial del
PP ha fet més mal que bé a l’entorn i al monument. No es pot esperar ficaci i
estima pel patrimoni cultural d’un deficient cultural profund. Això sí, perd el
cul per fer-se la foto beata al costat del papa de Roma. Aquí pequé, aquí pequé… en eixir de missa a qui fotré?
Per als qui
voldreu fer la ruta a peu des de Xàtiva, l’eixida serà a les 9 del matí des de
la plaça de bous. O a les 10 del matí des de la falda del Puig. Cal portar
l'entrepà, aigua, 1 euro per a la canya.... i la voluntat per als
organitzadors. Cal pensar que, com cada any, hi haurà xirimiters i tabalaters
mentre fem la pujada, i mona i mistela quan farem el cim.
Informació sobre
la situació del Puig.
Article de l’Associació d’Amics de
Una rondalla popular sobre l’ermita.
- Comentaris: 3
La Iniciativa que volem
El dissabte 5 d’abril, a les 10:30 hores, Iniciativa del Poble Valencià es reunirà a l’IES Misericòrdia de València per fer una JORNADA DE DEBAT i convida públicament a tots els que vullguen participar de manera activa en la construcció d’esta nova opció d’esquerres, verda i valencianista.
L’acte serà obert i es debatrà sobre quins han de ser els eixos de treball i els objectius de la formació a curt i mitjà termini. (+Info)
Congrés ERC: cal respectar la resolució de la Comissió de Garanties
Avui s'ha conegut la resolució de la Comissió de Garanties d'ERC que s'ha pronunciat sobre la proposta de reglament del proper congrés aprovada pel Comitè Executiu.
- Comentaris: 2
Què tindrà el Coto de Català ?
Fa temps que Edeta.org no es pronunciava però els recents esdeveniments arran de la revisió del Comité de Propopostes de la Unió Europea del PAI del Coto de Català fa inevitable pendre posicions i la nostra, com sempre, està amb els veïns, no només de boqueta sinó donant-los suport públicament i expressant el nostre malestar pel silenci que des de Ca la Vila i des de tots els mitjans locals s'ha donat a aquest tema. El PAI del Coto de Català no és un tema nou per als nostres lectors, ni desconegut però les notícies aparegudes en la premsa demanant una moratòria urbanística per part de tots els Parlamentaris europeus, excepte els populars espanyols, el brillant paper de David Hammerstein i del bloc dels verds europeus fa encara més audible el silenci que com un fantasma recorre les cambres de Ca la Vila. Sap greu que l'electorat d'esquerres i verd de Llíria no puga comptar amb uns representants conseqüents amb allò que pregonen a les campanyes electorals de torn i amb els qualificatius amb els que es vesteixen sense cap tipus de vergonya, com si les paraules foren prou per omplir les carències ideològiques. Al 2004 el plenari va aprovar per unanimitat construir 2200 vivendes "d'alt-stàndin" i un camp de golf, amb el vist-i-plau dels qui ara, com abans, seuen als escons de l'oposició. Trist i lamentable és que mentre Mireia Mollà i Raül Romeva d'Iniciativa defensen a Europa les reclamacions dels veïns de Parcent i el col·lectiu Salvem Porxinos acudeix a defensar Porxinos els seus correligionaris a Llíria no han dit o no volen dir res dels veïns foragitats del Coto de Català. Des d'Edeta.org ens preguntem què tindrà el PAI del Coto de Català que no volen saber res d'ell?
mes notices a www.edeta.cat
SENSE AIGUA NO HI HA VIDA
L'exacte vaticini d'en Ramonet
Del patriota Jaume Ramonet Miret, enginyer i inventor —malauradament traspassat fa massa anys— us en parlava, de passada, al meu apunt del dimarts 1r d'abril. Us deia que no n'havia trobat ni rastre a Internet i que havia perdut un treball seu dedicat. Pel que fa a Internet hi he localitzat —Internet és una joia, sobretot als EUA perquè allà tot el que és pagat amb diner públic, és públic i de lliure accés, a l'inrevés de casa nostra— una patent seua del 1965 d'un «bressol multiús transformable» (vegeu-ne els dibuixos i l'explicació pitjant a l'arxiu adjunt al peu; no us estranyi el nom «Jaime» per Jaume atès que al 1965 no podíem tenir el nom inscrit en català als documents de dependents d'Espanya).
Sobre el treball —no és el que cerco— n'he trobat un altre, una conferència seua del 1977. Us he copiat davall el capítol en què parla de l'aigua (l'anterior és sobre l'agricultura i el posterior és sobre l'energia). La il·lustració de l'esquerra reprodueix la dedicatòria que m'estampà al llibret que s'autoedità el mateix Ramonet i que conté tota la conferència (amb una nota mecanoscrita que també podeu veure donant-se de baixa d'ERC). Us adonareu que en Ramonet, fa trenta-un anys, va predir el col·lapse de la societat catalana a causa de no haver resolt ni assegurat el subministrament d'aigua.
Algunes de les «solucions» de què parlen ara determinats polítics ja les havia fixat en Jaume Ramonet al 1977; però és clar, d'un país que prefereix seguir a falsos profetes estrangers abans que als vers de casa, d'un país que prima la cobdícia d'uns pocs tot jugant-se la nostra existència, la pervivència de Catalunya; d'un país que té un «president» mut que sembla que amb ell no vagi la cosa, i uns polítics que es preocupen més de l'autoafalac, d'uns polítics així es pot esperar qualsevulla atzagaiada abans que no ens diguin la veritat: que són uns perfectes sacs d'inutilitat i pagats al seu pes en or!
L'AIGUA*
L'aigua és una veritable espasa de Dàmocles que té avui Catalunya damunt seu; aigua ho és tot; fins i tot ho som nosaltres, físicament parlant: el 70 per cent del pes del nostre cos. Sense aigua no és possible la vida; sense aigua o amb poca aigua es reduirà la vida fins a extingir-se; l'aigua és un element de la Naturalesa de consum progressiu a escala geomètrica; fixeu-vos-hi bé: a escala geomètrica. Els nostres avis vivien amb un consum per persona de l'ordre dels 100 litres d'aigua per jornada; avui nosaltres hem sobrepassat amb escreix el consum de 7.000 litres d'aigua per persona i dia. El salt produït en el consum d'aigua en poc més d'una centúria és el de la multiplicació per deu sobre la unitat inicial de referència; i si això és quelcom de per si important, no oblidem que el procés és geomètric. Sense voler-vos avorrir amb xifres, que sempre resulten fredes i potser pesades, sí que vos prego em permeteu detallar-vos-en mitja dotzena; a fi de donar consciència de la importància de la problemàtica de l'aigua al nostre país:
-
Un quilo de blat té una equivalència de evotranspiració producció de 500 a 1.
-
Un quilo de carn de vedella; quan la vedella és portada a l'escorxador, als dos anys de néixer aproximadament, amb un pes enrassat de 350 kilos una per altra, ha consumit una mitja diària de quinze quilos d'alfals i ha begut uns 45 litres d'aigua. Com l'alfals té una equivalència d'evotranspiració producció de 800 a 1, en resulta que 15 quilos d'alfals al dia equivalen a 12.000 litres d'aigua diaris. Amb dos anys d'engreix, es dedueix fàcilment que cada quilo de carn ha precisat de 25.000 litres d'aigua per produir-se.
Fins ací sols dues insignificants dades, relacionades amb l'agricultura, ja que si entrem a la indústria les xifres són de follia, per exemple:
-
Tres refineries petrolíferes a l'entorn de la ciutat d'Hamburg consumeixen més aigua que tota la ciutat de 1.800.000 habitants, serveis inclosos.
-
Una tona de productes químics no escollits, sinó amitjanats, precisa de 77.000 litres d'aigua.
-
Una tona de paper, d'aquest paper, per exemple, que tots tenim a l'abast, precisa de 600.000 litres d'aigua. Però una tona de la fibra «Rayon» precisa de 1.200.000 litres d'aigua. No ens posem ja en la producció de goma, tints, etc.
Si algú està temptat a posar en dubte o en tela de judici, tot pensant «ja serà menys» això que acabo d'exposar, el remeto a la lliçó magistral d'inauguració del curs 1963-1964 donada a la Universitat de València pel catedràtic de Ciències de dita universitat, en Josep Beltran Martínez, amb el títol «El Agua, Problema de Nuestro Tiempo» i que ací tinc a la vostra disposició.
Espero i desitjo que tots hagem comprès que el camp de la recerca científica i tecnològica a l'entorn de la problemàtica de l'aigua és de cabdal importància: amb insuficiència d'aigua haurem de frenar la nostra evolució industrial, i per tant econòmica, social, política, i inclús nacional; que ningú cregui que això és un assumpte llunyà, ja que en realitat està a la volta de la cantonada; com a dada, us diré que el nivell freàtic regional del pla del Llobregat en trenta anys ha baixat de flor de terra, o sia de pous artesians, a seixanta metres de profunditat, tocant-se ja en tal horitzó el sòl impermeable de les argiles. Arribat a aquest punt em crec obligat a aclarir, per tal d'evitar confusionismes, que ningú no entengui les meves paraules com de suport a un projecte més o menys conegut i artificiosament conflictiu, d'unes mastodòntiques obres d'infraestructura que al dir dels més interessats, és la solució dels problemes de l'aigua de Barcelona i el seu interland industrial; parlo exclusivament de la recerca científica i tecnològica i no pas de projectes d'obres, ja que aquest i aquestes, precisen d'uns molt més extensos estudis, econòmics, polítics, militars, socials, comarcals, morals, etc., atès que no sols afecten uns i altres grups de pressió, sinó que afecten la totalitat del país, inclosa la seva defensa en cas de guerra o invasió; per tant són d'estudi i legislació com a mínim parlamentària i, paral·lelament dels professionals de l'estratègia militar.
Seguint el fil de la qüestió, hem dit que els catalans haurem de frenar l'evolució del nostre país per manca d'aigua, però és que ja hi ha indústries que han iniciat la seva emigració industrial fora de Barcelona. Existeixen avui polígons industrials del nostre interland que veuen frenada la seva expansió, davant la impossibilitat d'augmentar a escala geomètrica —no oblidem que el procés d'augment de consum és geomètric— les disponibilitats d'aigua.
Per tot l'exposat comprendreu que és impossible enumerar al detall tot el que enclou la recerca quant a l'aigua; a títol, doncs, sols enunciatiu, que no pas limitador, en citaré uns quants: per exemple, el de l'aprofitament i control pluviomètric; el reciclatge de l'aigua; la conservació del territori quant a conductor i contenidor de l'aigua; la regularització dels cursos superficials; la vigilància de la degradació; el decantament, filtració, depuració de cabals provinents d'usos industrials i urbans; la investigació geològica-hidrològica amb la confecció total i acurada del mapa hidrològic degudament comprovat i contrastat, per mitjà de sondeigs geofísics i mecànics que permetin situar al llarg i l'ample del nostre país no sols el coneixement de l'existència de cabals subterranis, sinó també de zones de recàrrega artificial i embassament de mantells captius; la pròpia creació artificial de tals mantells i embassaments aplicant els drenatges naturals i forçats; la condensació de la humitat nocturna; la dessalinització de l'aigua del mar; la incidència dels embassaments en la provocació de terratrèmols i corriments geològics; la conveniència de frens, dics i retencions d'escalonament calculat en els cursos d'aigua vers la mar a fi d'ajudar a una major percolació subterrània i per tant a l'enriquiment de les deus i mantells aqüífers del nostre subsòl i a l'ensems com a defensa a l'erosió dels mantells i terres de cultiu.
Són tots treballs de recerca científica i tecnològica que s'han de portar a terme si volem reeixir en el nostre futur en tant que poble. Aquí sí que no hi val res ésser ric o pobre, burgès o proletari, capitalista o treballador, industrial o agricultor, de dreta o d'esquerra, botifler o patriota. Quan les nostres possibilitats de progressió geomètrica de consum d'aigua quedin frenades, quedarà també frenada la vida a Catalunya.
L'aigua és un tresor nacional de propietat de tothom; qui la malmet o la degrada, comet un crim contra la pàtria; en aquest aspecte ja no parlo de distribució de riquesa, de socialització o cosa per l'estil, sinó de pura i simplement de nacionalització de l'aigua en qualsevol dels seus estats, situacions, orígens, etc.
Queda molt i molt per dir del que la recerca científica i tecnològica ha de fer «per Catalunya» en relació a l'aigua, el temps no ens ho permet. Em sentiré satisfet si n'he pogut donar una petita idea que permeti tenir consciència de la necessitat d'aprofundir més i més en la temàtica.
Als homes de la recerca científica i tecnològica els queda la tasca d'obrir horitzons d'esperança «per Catalunya».
Bé, continuem (i perdoneu si us resulto carregós, si us sembla ho deixem). Què fem?
A cada nova problemàtica analitzada, anem pujant més i més en l'escala d'importància o incidència que té el que anem analitzant; si l'agricultura és important, com crec que haureu entès, més ho és l'aigua, però encara més ho és, em sembla a mi, la tercera i última problemàtica que anem a desgranar i que com ja ha estat anunciada al començament, no és altra que la de les fonts d'energia a Catalunya.
El president Carter dels Estats Units ja insinuà, en la seva campanya electoral, que la inflació que agarrota avui l'economia de tots els països del món no es podria frenar mentre no es limités el preu de l'energia Que aquest és un assumpte tan brut i no pas perquè l'energia la produeixin productes bruts, sinó perquè en la provocació dels estralls que al món comporta l'encariment de l'energia, actuen agermanats. Jo diria més, totalment siamesos per igual, el capital salvatge de les multinacionals capitalistes i els governs dels països que es diuen pàtries del proletariat; els primers, els capitalistes, perquè el que no són pessetes són punyetes i volen més guanyar avui el que puguin que demà no saben si podran; i els segons, tant amants ells del proletariat mundial, perquè d'aquesta manera provoquen misèria, crisi econòmica, malestar social i polític, amb les conseqüents aguditzacions de les problemàtiques reivindicatives obreres les quals, amb altres intervencions indirectes, degudament conjuntades, maniobrades i manipulades, comportin violències, repressions, contra-violències i contra-repressions a fi que degenerin en situacions de veritables frustracions, desesperacions de classe, amb les quals engruixir les files de les militàncies actives en pro de la revolució violenta. A cada dictadura es multiplica la militància als partits de més extrema esquerra, com es pot comprovar a tots els països del món a la fi de cada dictadura d'extrema dreta, precisament per l'encadenament de coincidències i d'interessos d'uns i d'altres.
És avui ja una de les especulacions més generalitzades en els cercles econòmico-científics al servei de capitalistes i marxistes, la que a les petites nacionalitats i als pobles de mitjana industrialització els serà cada vegada més difícil el sostreure's de la dependència dels grans estats, d'un o altre signe, davant de la impossibilitat d'atendre les nombroses despeses que la investigació comporta. Aparentment des de certa perspectiva, això és cert, però crec, i ho crec fermament, perquè crec en la Democràcia i en la Llibertat dels pobles, que si un país petit —com he dit al començament en relació al potencial de creativitat i d'èxits que el nostre poble té— tot ell s'integra a la tasca de la recerca, amb consciencia de país, habilitat, enginy, sentit d'administració simplificat i comunitari, coordinada acció social, ganes de treballar i, sobretot, un molt sever control de l'especulació privada, pot molt bé reeixir aquest petit país davant dels colossos estats. I amb més èxits, avenços, serveis a la Humanitat, a la riquesa general del país, etc., que no pas aquells colossos que tot ho han de tenir reglamentat i comprat amb diners cantants i sonants, incloent-hi la subjugada iniciativa individual que es veu impotent per desenrotllar-se entre tanta burocràcia i tecnocràcia i, si no, feu comparació i comprovació dels pressupostos teòricament destinats a la recerca al nostre país i desgraneu-ne els resultats obtinguts en relació als diners esmerçats en la burocràcia que l'acompanya i el sosteniment d'organismes i institucions que a l'ombra de la recerca viuen.
Jaume Ramonet Miret
* Capítol de l'opuscle La recerca científica i tecnològica en el futur de Catalunya (pàgs. 17 a 21. Edició de l'autor, Barcelona, 1977, 32 pàgines) que és la transcripció de la Conferència del mateix títol del cicle «Els dilluns a l'Esquerra», pronunciada per en Jaume Ramonet el dia 21 de gener de 1977 a la seu d'ERC a Barcelona.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
