Consuetudinàrium

A Cal Consueta hi fa vida, la Cultura Popular - (www.consueta.cat)

El Ball de Cercolets de Reus

• bona
• enllaç permanent
• oo Fabulàrium
• dimarts, 3 de juny de 2008 | 14:00h

Els balls i entremesos de la Festa Major de Reus, 3/30.
Text extret del web de la Festa Major de Reus d'Etnocat.
Etnocat autoritza la lliure reproducció dels continguts,
amb finalitats educatives, culturals o informatives.
www.etnocat.org  

El ball de cercolets és caracteritza perquè els balladors porten a les mans uns cèrcols enramats de verd i guarnits amb flors. Els folkloristes vinculen aquesta dansa a rituals agraris.

El ball de cercolets és documentat a Reus, com a mínim, des del segle XVIII. El trobem a la festa major de 1725, festa extraordinària per la promulgació del tractat de pau entre Felip V i l'emperador Carles, però probablement s'havia ballat abans. Al memorial de despeses de la festa hi consta el pagament d'un "ball de sercolets".

Durant aquest segle el trobem, bé que escadusserament, citat diverses vegades. No apareix en la coneguda descripció de la processó de 1792 a Misericòrdia, però sabem que el 1797 participa a les festes del trasllat de la imatge de sant Domènec a la seva nova capella, al costat del portal de Monterols.

Segurament formava part d'aquests seguicis de més de vint danses que, al tombant dels segles XVIII-XIX, participava en les grans solemnitats ciutadanes. 

        
 
El 1833 la trobem documentada en les festes per la jura d'Isabel II. De fet aquell any, en van sortir dues, una a càrrec del gremi dels corders i l'altra de particular. El memorial de la festa la descriu dient: "ladels Cercolets que consiste en formar vistosas figuras con medios aros hermosamente aderezados". I també el 1843, a les festes per la majoria d'edat d'Isabel II o el 1844 per la vinguda a Reus de la reina mare Maria Cristina. Ens consta que en aquest moment el ball continuava vinculat al gremi de corders.

Del 1850 tenim una relació dels balls participants a la processó de trasllat de la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, que es fa per festa major, en la que hi consten els Cercolets. El 1859 els tornem a trobar en festes d'acció de gràcies a la Mare de Déu. A l'igual que el 1865, quan es celebra la fi d'una epidèmia de còlera. (segueix...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article

El pantà de Siurana al Priorat

• bona
• enllaç permanent
• oo Solidàrium
• dimarts, 3 de juny de 2008 | 04:49h

L'aigua que ens regala la vida

L'altre dia parlava amb una coneguda, sobre l'aigua i els pantans i no se com vam anar a parar al de Siurana. L'intermitència de les sequeres implacables amb els aiguats a dojo, fa que l'aigua sigui un tema d'interés general. La meva interlocutora va preguntar-me algunes dades de l'embassament prioratí, que jo vaig buscar per la xarxa i avui us puc oferir. El saber no ocupa lloc, diuen.

El pantà de Siurana es troba a la comarca del Priorat, al terme municipal de Cornudella de Montsant, sota la cinglera de Siurana. Té una capacitat de 12,43 Hm cúbics i una resclosa de 51 m d'alçada. Les obres de construcció es van iniciar el 1968 per proveir l'embassament de Riudecanyes al Baix Camp. Els dos pantans estan connectats per un sistema de conduccions soterrades. El pantà de Siurana és un lloc d'esbarjo en mig de la natura i acull la seu del Club Nàutic de Cornudella, i s'hi practiquen diversos esports nàutics com el rem o el piragüisme.

Siurana s'omple bàsicament del riu del mateix nom, (a la foto), que neix a les muntanyes de Prades. Més enllà de la presa, la conca del riu, travessa l'anomenat Priorat històric i acaba per desembocar a l'Ebre a l'alçada de Garcia, a prop de Mora d'Ebre. És doncs un afluent del marge esquerra del riu Ebre. El Siurana té una sèrie d'afluents dels que recull l'aigua, com ara el riu Prades, el Gorg, el barranc de la Foradada, el riuet de la Gritella, i els rius d'Arbolí, el Montsant o el Cortiella, entre els més importants.

Estat de les reserves d'aigua al sistema Riudecanyes-Siurana.
Actualitzat el dia 31-05-2008 a les 20:00 hores

El terme de Cornudella de Montsant, inclou la població de Siurana, en una cinglera de roca a 737 metres d'altitud que guaita el riu des de dalt. A Siurana hi ha el castell àrab que ens explica la llegenda del salt de la reina mora. Fou l'últim reducte sarraí de l'entorn. També hi podem visitar l'església romànica. Un altre indret del terme municipal de Cornudella, és el poble d'Albarca. Si voleu més informació del tema, sant Google gloriòs, proveirà abastament.

A FER CÓRRER LA CONSUETA PER TOTA LA TRADOSFERA
Lo Consueta de Reus.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article