ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges © Xavier Mercadé)

La xuleria indecent de Willie DeVille

• rockviu
• enllaç permanent
• Batalletes
• dijous, 3 de juliol de 2008 | 09:26h

Willie DeVille, sala Bikini (Barcelona), 2 de juliol de 2008



Aquest maleït bastard s’està recuperant. Ja no és l’ombra fantasmagòrica que ens va visitar el juliol de 2006 fent de teloner de B.B. King al Poble Espanyol. Amb la seva xuleria de tota la vida i amb el pas dels anys solcats a les arrugues de la cara, el bigotet ha tornat a aparèixer i fins i tot n’hi va haver algún que li va veure una mica de panxeta.

Un concert força complet vampiritzant l’herència de Nova Orleans, creuant quan convenia el Mississippí, fent una visita als carrerons de Nova York sense oblidar Chicago i trepitjant territoris fronterers. Si, també va baixar fins a Mèxic: “Hey Joe” i “Demasiado corazón” desgraciadament també van sonar.

“Mink DeVille!!!” va cridar un espectador al principi de l’actuació, “no, Mink DeVille ja no existeix, jo sóc Willie DeVille” va respondre. Aquest seguidor no se’n va anar tampoc defraudat ja que “Savoir faire”, “Cadillac Walk”, “Mixed up, shook up girl” o “Spanish stroll” van sonar com en els vells temps.



Amb els anys he tingut un parell de trobades amb aquest senyor. La primera va ser l'any 1988 quan em va voler pispar una birra a la plaça Reial, fet que ja vaig explicar en el seu moment. La segona va tenir lloc en un hotel de Barcelona on l’any 1994 va fer una roda de premsa per presentar “Backstreets of desire”. Una trobada on l’èxit mediàtic de “Demasiado corazón” (cançó de l'estiu de 1993) va ser un dels principals arguments dels periodistes i que Willie DeVille es va prendre amb força desgana passant l’estona fent un dibuix amb un boli Bic del que tenia davant.

En acabar em vaig acostar a ells per que em signés una foto i uns quants discos (entre ells algún bootleg). Això em va valer el premi de ser el fan més fan de la sala (o al menys qui s'havia escoltat algún disc seu) i, després de signar-lo, em va regalar el dibuix que havia fet. Durant una bona temporada va formar part de la decoració del menjador de casa.



Voleu veure com és un DeVille autèntic? clickeu aquí.

• Arxius: willie | dibuix | willie i jo
• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article