El pèndol de petites oscil·lacions

La lluna és un interrogant

• Victoria
• enllaç permanent
• diumenge, 3 d'agost de 2008 | 23:46h

La lluna és un interrogant, avui, prim i escolat. Com una falç de ferro lluenta i magre, blanquíssima.

Es demana per què el crepuscle taronja ha tornat color de sang? Primer vermella, després morada i negra, com el no-res, quallada, pudenta com una nafra, com un retret infinit...

Per què les buguenvíl·lees es moren arraconades a les voravies, com un presagi aterridor, de set ?

Per què hi ha més avions que ocells, creuant el cel, trencant la barrera del sò, portadors de dissort, eixordadors?

I allò que més la inquieta, es demana per què encara hi ha homes que maten a les dones?

I fa aquesta calor apegalosa que no deixa veure-hi clar, ni amb els ulls ni amb l'ànima, i fa aquesta basarda i aquesta mesquinesa que s'escampa com una taca de petroli, la mort eixint de les entranyes de la terra.  

• Arxius: *Nom Buguenvíl·lees
• Comentaris: 12
• Vull llegir la resta de l'article