Tinc una relació molt especial amb els telèfons mòbils. Apart de ser la típica experta en carregar-se aquests aparatets (no sé com s'ho fan algunes per llençar-los al terra i que l'aparell sobrevisqui, a mi abans de caure ja se m'ha trencat l'artilugi), també sóc una crack rebent missatges de publicitat que jo-no-he-demanat-a-ningú i sempre són molt (in)oportuns. Sí, a mi el senyor Orange m'avisa quan tindré un bon dia –jornades memorables, vaja–, i el mestre Vodafone m'anuncia –molt educadament– que ja puc canviar de parella. Ahir, vaig rebre un missatge del senyor Carrefour, anunciant-me que podia anar a veure a Andy & Lucas, que presentaran al supermercat de nom'interessaon el seu darrer disc –han tret un disc? Encara existeixen? Mare meva!–. És espectacular... d'on ha tret el senyor Carrefour el meu p*** telèfon móbil si ni tansols compro al seu supermercat???? A més, òbviament, el meu telèfon no parla català, perquè sempre que
se'm trenquen –en el moment inoportú– i vaig corrents a la botiga,
m'acaben prenent el pèl –que si tots els de Nokia ja són en català, que
si per punts no en tens cap que parli la teva llengua, bla, bla, bla–.
Bé, res, que de pas, us desvetllo unes quantes grans veritats... perquè no tota la publicitat et fa venir arcades.
