
Aquesta és una d'aquelles diades que s'ha bellugat del calendari per diversos motius. Abans es celebrava el 8 de setembre, el dia de les Marededéus trobades, o potser per la Puríssima, no ho recordo massa bé. Ara la tenim ubicada el primer diumenge de maig, mes de les flors dedicat també a la Mare de Déu. Mica a mica l'han convertida també en una diada de consumisme i opulència.
Us fico aquest clip musical de la famosa sèrie de dibuixos animats Marco, que buscava la seva pobreta mare i ens va traumatitzar a tots plegats, en plena dècada transitòria dels setanta del segle XX. Quin fart de plorar !!! Dedicat a la meva mare que avui ens convida a dinar, i a totes les mares del món.
Ara que ho penso, en aquells terribles temps del Marco, la televisió ens fotia cada sacsejada que déu n'hi do. La Heidi a la falda del seu iaio, i el Pedro sempre erecte amb permís de la Clara que... El gran Orsowei amb l'arc i la fletxa, saltant per la selva. La Pipi Calzaslargas i els seus amiguets inseparables. Sandokan amb aquelles xolles llargues i brutes. Podríem seguir però, només pensar amb el Mazinguer Z, els ulls s'hem neguen de llàgrimes, ji, ji, ji...
UN POEMA PATRIÒTIC PER LA MEVA MARE
Sant Jordi té una rosa mig desclosa
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d’aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.
La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l’estima fins qui sap a on,
amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.
Josep Maria de Sagarra.