Cercador per data
Poesia als Parcs en vÃdeo
Aquest que us presento, és un dels 28
vídeos meus que van sortir del recital que, amb el Santi Borrell, vàrem
fer al Parc
d'Olèrdola. Quan l’octubre passat hi vam
recitar, l’Ester
Xargay es va encarregar de gravar en vídeo gairebé tot el recital. Després
vam saber que això mateix es feia a tots i cada un dels recitals del cicle Poesia als
Parcs 2007 de
- Comentaris: 2
Nou entrenador de judo
Com ja us vàrem informar la Mireia es va lesionar la setmana passada. La lessió es greu per la qual cosa ja no podrà entrenar més el que queda d'activitats extraescolars, es a dir tot el mes de maig. Per tal de no suspendre l'activitat la Mireia ha estat buscant un nou entrenador.
Us comuniquem que finalment el Rafa Pèrez farà les 8 classes que resten per acabar l'activitat. La Mireia ja ha dissenyat amb ell el programa que hauràn de fer els judocas fins a finals de maig.
Pel que fa a la formació d'en Rafa dir-vos que es cinturò negre. És un judoca expert, coneixedor en profunditat de la disciplina. Ja havía fet alguns entrenaments amb la Mireia per la qual cosa els nens i nenes ja el coneixen. A més a mes és el pare de la Laura i l'Edu. Els joves judocas estàn en bones mans. La Mireia ens ha comentat que seguirà supervisant l'activitat juntament amb el Rafa.
Mireia que et milloris!!!
Barça, Laporta i Rijkaard
Defenso el Barça, Laporta i Rijkaard. Sé que dir això aquests dies no deu ser compartir l'opinió majoritariàriament publicada i, probablement tampoc la reacció de molts socis i seguidors de l'equip. Però defenso el Barça - això no té gaire discussió - però també Laporta i Rijkaard. És més, crec que Rijkaard ha de continuar d'entrenador i, evidentment, Laporta de President fins al final del seu mandat. Tot allò positiu que un i l'altre han aportat al club i a l'equip, em sembla fora de dubte. Un altre dia potser m'entretindré a detallar-ho però així, d'entrada, he de dir que m'ha agradat com tots dos han liderat - amb estils molt i molt diferents - les seves respectives funcions. Potser el lideratge de Laporta, més agressiu, més vehement, està ara recollint la revenja d'aquells que s'han considerats damnificats. I ara està passant la penitència dels pecats que se li han atribuït. Però estic segur que si Laporta decideix que Rijkaard continuï, més tard o més d'hora - espero que ben aviat - tornaran els èxits a can Barça.
- Comentaris: 4
Marató d'Empúries 2008
Amics, amigues: 3h 35.00 a la Marató calurosa d'Empúries. Els entrenaments amb els companys del matí funcionen. La propera setmana anem a la Milla de Montcada.
De Barberà també han participat el Juan Ramón Marmolejo i , el guanyador absolut i campió de Catalunya de Marató, Benito Ojeda.
Fotos de l'Alícia Pou.
CONCLUSIONS (PRECIPITADES, SEGURAMENT) DEL BARÇA – VALÈNCIA
- Comentaris: 5
Gestors culturals: ai uix!
Hi ha polèmiques que comencen a ser recurrents. Aquesta vegada és el periodista especialista en bronques i crítiques sense matís, Manuel Trallero, el que casca contra els gestors culturals. A la seva columna de dissabte a La Vanguardia, l'home fixa la diana en Josep Serra, director del Museu Picasso. Desqualifica pel broc gros la seva gestió i apunta a la llista d'arguments, que segons la seva lògica deuen ser inapelables, el fet que Serra és un gestor. Un gestor! Quin sacrilegi! En aquesta ocasió ni tan sols afegeix l'adjectiu cultural darrera de la denominació professional, però és que segurament per a ell els dos termes (gestor i cultural) deuen ser antitètics, incompatibles.
Novament hem d'intentar ressuscitar el sentit comú i recordar allò que no es pot agafar la part pel tot. Ni tinc prou informació ni hi entenc suficientment com per valorar ara mateix la gestió del senyor Serra al capdavant del Museu Picasso, i entenc, per tant, que a algú li pugui semblar poc afortunada i, fins i tot, nefasta. Ara bé, la hipotètica mala praxi d'un professional individual no desqualifica el conjunt del seu gremi. No entenc perquè l'inefable Trallero desvirtua la feina de tots els gestors (culturals) del món pel fet que, segons ell, el senyor Serra ho fa malament. És com si jo afirmés que tots els periodistes són irresponsables, falten a la veritat o són miops a l'hora d'analitzar la realitat que els envolta, pel simple fet que és aquesta la manera de treballar del senyor Trallero, un exemple individual, no generalitzable, de periodista.
Estic segur que Josep Serra té arguments més que sobrats per argumentar i defensar la seva gestió museística. Insisteixo que no els puc valorar perquè no els coneixo suficientment i em manquen dades bàsiques. Però estic segur que fins i tot en el cas que el director del Picasso estigués equivocat, rebatre la seva feina mereixeria arguments de més alçada i calibre que els que tristament usa el periodista de La Vanguardia. A la fi, és tracta purament d'una qüestió de respecte pel que fa al senyor Serra. I pel que fa als gestors culturals, sembla prou evident que Trallero, senzillament, no sap de què parla.
HENRY V (1989) Kenneth Branagh
Amb només 29 anys Kenneth Branagh va debutar com a director amb aquest Enric V, que a més va protagonitzar. Va ser un gran èxit, molt merescut, que va servir perquè tota una generació d’espectadors s’adonés de la grandesa de Shakespeare. El famós discurs de Sant Crispinià, que Branagh executa amb tota la passió del món, és vibrant, i si l'espectador tingués una espasa a mà, es llançaria a dins la pantalla. És cert que, comparat amb el posterior Hamlet (1996), aquí Branagh encara està una mica verd com a director i potser abusa del primer pla. Però no importa perquè l’ambientació, molt realista, és boníssima: "els vestits elegants i daurats se’ns han fet malbé de caminar sota la pluja, per les planes polsoses", diu Enric V (Acte IV, Escena III), i això es palpa en aquesta pel·lícula. També hi ha els actors, que són extraordinaris. Començant pel mateix Branagh, que interpreta Enric V amb un entusiasme i una convicció admirables. Costarà molt que algú esborri el record de Branagh en aquest paper. També destaquen el gran Derek Jacobi com a Cor i Paul Scofield (que ha mort recentment) com a rei de França. No sóc un entusiasta d’Emma Thompson, però no desentona com a Caterina. Parlaré més d’aquest Enric V quan el compari amb el d’Olivier, però ja avanço que aquesta versió em sembla superior.
- Comentaris: 1
"Cobardes" ("Covards")
La pel·lícula tracta de l'assetjament escolar, conegut com a bullying, que fa més interessant. Un noi és maltractat de paraula i d'obra per uns companys d'institut (per uns fills de puta, parlant clar) i, a mesura que es va coneixent la situació, tot l'entorn reacciona fent honor al títol del film. Professors, pares, companys de classe, els quatre gallets que li fan la vida impossible i la pròpia víctima es comporten, d'una manera o d'una altra, amb covardia i vetllant pels seus interessos personals, en perfecta coherència amb una societat poruga que confia la seva seguretat en els cossos policials i en els sistemes d'alarma, casualment els àmbits laborals dels pares dels protagonistes. Però hi ha més d'una manera d'enfrontar-se als problemes, com també hi ha més d'una manera de llegir una Bíblia...
M'ha semblat una pel·lícula ben feta, però no puc comparar-la amb Tapas, l'anterior producte de la factoria Corbacho, que mai no he arribat a veure. Al costat de noms coneguts com Lluís Homar o Paz Padilla, un conjunt d'actors no professionals treballen sovint millor que els reconsagrats. Només hi és discutible algun detall del guió, poc creïble però suposo que necessari perquè totes les peces encaixin.
Consell del crític: destinat a qui li interessi un tema de rabiosa actualitat.
Festes de Maig a Badalona (1)
4 de Maig 2008
Aquest cap de setmana ha començat una nova edició de les tradicionals FESTES DE MAIG de la nostra ciutat.
Són unes festes cada cop més marcades per la participació popular, amb tot un ventall d'activitats de caire tradicional, jocs, fires, audicions musicals dels estils més diversos, etc.
Tots aquest seguit d'actes, que giren al voltant de la diada de Sant Anastasi, tindràn com cada any el seu màxim exponent amb la tradicional CREMADA DEL DIMONI del dia 10 a la nit.
Aleshores, els carres de Badalona ...
Veus literaries de les Illes: Jaume Pomar
Veus literaries de les Illes: Jaume Pomar
Per Miquel López Crespí, escriptor
Jaume Pomar és poeta, traductor, narrador i assagista. Vaig conèxier l´autor a mitjans dels anys seixanta. Parl de l´època en què ell començava a escriure els primers poemes de Tota la ira dels justos, poemari que, semblant a una petita antologia, recollia la feina feta entre els anys 1963 i 1966, és a dir: Finestres a la llum, A vint anys i un dia, Poemes a Michelle i L´esperança enfonsada. Recordem que Tota la ira dels justos (Palma, La Sínia, 1967) obtengué el premi Ciutat de Palma de Poesia 1966.
Entre els seus assaigs podem destacar Bartomeu Rosselló-Pòrcel, vida i obra (1966); L´aventura de ‘Nova Palma’ (1976); El meu Llorenç Villalonga (1995) i La raó i el meu dret: biografia de Llorenç Villalonga (1995). La seva obra poètica és formada pels poemaris Tota la ira dels justos (1967), Amb la mort, amorosament (1971), Història personal (1979), Elegies (1986), Carisma del desert (1987), Imatge de la por (1988), Les quatre estacions (1991), Retorn a casa (1992), Llavis de marbre blanc (1992), Frontissa (1993) i La sínia de les hores (1997). També ha publicat la novel·la Un dia o l´altre acabaré de legionari (1988). [Continuar]
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
