Ahir a Vila-sana
vaig assistir a un acte del Conseller Treserras, vaig rebre un trucada per si
hi volia assistir, sabia que en el fons era un acte de Futur 2014, però cap
problema el Conseller Tresseras és un actiu important i sempre fa patxoca
escoltar-lo.
Dir però, que en
la seva intervenció va estar excel·lent, fins i tot vaig arribar a pensar que
també podria ser un bon líder, el paio és una bèstia, un actiu molt important.
Cal esmentar que
ell defensa continuar amb el govern d’Entesa, argumenta que no es pot tornar a
la trinxera i la oposició sistemàtica,i que cal ser més murri. (segueix)

En un
món que tot sembla absolutament previsible i planificat fa l’efecte que no hi
ha persona que hi habiti que no estigui fitxada per la Delegació d’Hisenda de
cada racó. I en un país on sembla que ja no queda terreny construïble i que els
recursos naturals van a la baixa al contrari que les massificacions humanes que
ocupen a la força els peus, el culs, els braços i els caps de les muntanyes,
han estat dues les notícies acompanyades d’unes impactants imatges que m’han
vingut a trobar darrerament i que han posat en qüestió fins i tot aquestes dues
evidències prèvies. I tant l’una com l’altra m’han traslladat visualment a
llocs remots que desconeixia del tot...

"Estic a la teva total i absoluta disposició, el meu legítim propietari et permetrà fer amb mi tot allò que vulguis. Vine, t'estic esperant, a tu, només a tu. Truca, no triguis..."

Ja s'ha repartit el menú del menjador corresponent al mes de juny. Podeu despenjar-lo des del bloc.
Enllaç on podràs escoltar el reportatge realitzat pel periodista Berenguer Costa (Catalunya Ràdio) a la Najat i el Daniel...
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=253891
Des del minut 19'30'' al 40'20''
Quan Alemanya anava directa cap al nazisme, el cineasta alemany d'origen jueu Fritz Lang ho va predir, si més no, en aquesta obra mestra que es basava en un cas real: l'assassí de nenes que va terroritzar Düsseldorf durant els anys 1920. Encara que al principi va ser una pel·lícula del cinema mut, en els finals d'aquesta era, després en Lang la va readaptar al cinema sonor, tot i que amb alguns inserits de la versió muda (s'apreciarà en plànols on es veuen a personatges movent-se més ràpid, com si anessin a cent per hora). L'actor d'origen hongarès Peter Lorre, que després s'exiliaria a Hollywood (recordat pel seu petit paper a “Casablanca”), dóna vida a l'assassí de nenes, al que busca des de
|
Comença la pel·lícula amb un joc infantil, al qual de nens i nenes, reunits en cercle, un d’ells comença a dir: “Aviat vindrà el vampir, amb el seu ganivet, i farà de tu picadet”. Qui fóra assenyalat, quedava lliure. Una cosa que terroritzava les mares, sabent que la seva filla podria estar en perill mentre no agafessin a l'assassí. Un dels seus crims es suggereix sense mostrar-lo: la mare cridant a xiscles a la seva filla, l’Elsie Beckmann, les escales buides, i la imatge del globus solt i embolicat en uns cables elèctrics. Encara que la pel·lícula té aquest toc de l'Expressionisme alemany, del que en Lang va ser mestre, com en “Metròpolis”, ell sap treure’l de sobre els seus excessos i donar-nos una obra mestra de tint social. M, EL VAMPIR DE DÜSSELDORF: * * * * * |
|
|
|
|
http://www.imdb.com/title/tt0022100/
http://es.youtube.com/watch?v=LHmkfRxtpR0
http://es.youtube.com/watch?v=VEASJtbMu0M
Si la magnífica pel·lícula catalana “Salvador Puig Antich” de Manel Huerga va ser atacada per molts bàndols per no agradar-los gens ni mica com es presentava a l'anarquista català executat pel franquisme el 1974, no gens millor li va anar al Steven Spielberg, cineasta que mai no ha sigut de la meva devoció, encara que hagi aportat excel·lents pel·lícules com “La llista de Schindler” i la que hi comento, reconstrucció de la venjança muntada per l'Estat d'Israel contra els assassins dels atletes israelians durant l'Olimpíada de Munich 1972, que no ha agradat ni als israelians ni als palestins (i això que Spielberg és jueu). Protagonitzada per l'australià Eric Bana (“Hulk”), i amb un repartiment internacional segons els països que apareguin: p. ex., en les escenes a França surten els Matthieu Amalric (“L'escafandra i la papallona”), Michael Londsdale (“El nom de la rosa”, “
MUNICH: * * * *
http://www.imdb.com/title/tt0408306/
http://es.youtube.com/watch?v=MBoN7ZK82Z0
http://es.youtube.com/watch?v=dK3WUiq74rU&feature=related
http://es.youtube.com/watch?v=Z-8Ik27_6Uw&feature=related
Amb dues victòries i una derrota l' Equip d' Occitània s' ha classificat per jugar els quarts de final de l' EUROPEADA,un cop guanyat el primer partit després va venir la derrota per 1 a 2 enfront dels Sorbs i ahir la victòria ampla contra l' Equip dels Croates de Rumania per 5 a 0.
Occitània,que va adquirint experiència en competició oficial,es mostra com una selecció seriosa que juga amb rigor i que es perfila com una clara candidarta a jugar la final d' aquesta Europeada a Suïssa.
Occitània jugarà aquests quarts de final contral el Tirol del Sud.
L' Equip de Catalunya Endavant en canvi no ha conseguit superar la fase de lligeta i ha quedat eliminat.
www.euromin2008.net

Bull França amb una història de sexe, tradició, musulmans i justícia. Aquesta és la història. Aïcha i Nouredine, noms falsos, són dos francesos d'origen marroquí. Ella infermera nascuda a França i ell enginyer nascut al Marroc. Les respectives famílies, benestants, els encaminen al matrimoni. Després d'una temporada de festeig es casen. A les quatre de la matinada, després d'haver-se casat i amb convidats a casa, Nouredine surt de l'habitació nupcial emprenyat i anuncia als convidats que Aïcha no és verge tal i com li havien dit. Escàndol! La noia havia tingut una relació anterior que no s'havia vist en cor de confessar a ningú. S'especula que s'havia fet operar pel casament per semblar verge, però el resultat de l'òperació no va ser el desitjat. Nouredine porta el cas als tribunals i un jutge de Lille anul·la el matrimoni no per "dret a la virginitat" sinó per mentida de la futura esposa. Tot això ho va destapar la setmana passada el diari d'extrema esquerra Libération. La ministra de justicia francesa, d'origen magribí, Rachida Dati d'entrada no va qüestionar la decissió del jutge. L'esquerra francesa l'ha linxat. Pocs dies després ha rectificat i ha fet recórrer la sentència. Sarkozy, un cavaller, ha sortit en defensa seva. Coses de França.
(foto: Rachida Dati )
Quan s'acosta el Congrés d'un partit, i Convergència no n'és excepció, els periodistes corren a buscar què diu l'un o l'altre per intentar resumir amb quatre ratlles la posició de cadascú. I, és clar, quan es tracta de qüestions de pensament polític o d'estratègia, no és fàcil que una frase faci honor a la veritat.