Jaume Ciurana

Centenari de la primera expedició catalana a l'Himàlaia. Tercera part.

• jaumeciurana
• enllaç permanent
• dimecres, 4 de juny de 2008 | 16:54h

(Continua de l'anotació anterior)

El sistema empleat per a fer caminar aquella gent no podia ser més brutal; quan es cansaven o remugaven, els policies desfeien una curta tralla, i sens pietat, la feien brunzir sobre la pell de bronze d'aquelles pobres humanitats de càrrega, caigudes al nivell de bèsties de càrrega; l'espectacle intolerable per a nosaltres, fins ens féu dubtar de seguir l'excursió, i obtinguèrem alguna suavitat, en detriment de la disciplina; més de tant en quant al voltar d'algun precipici, sentíem petar les tralles i la columna de miserables s'acostava al trot, el nostre grup d'homes de l'oest, oberts a la sensibilitat: Cada nit es plantaven les tendes de campanya, un foc nodrit ens treia el fred del cos, i els portadors trobaven un xic de descans al ras, en un grup amoltonat, tancat a cada punta per un policia; l'un d'aquest feia guàrdia i així s'evitaven les desercions d'aquella gent de dissort, requisicionada per l'autoritat medieval dels nostres amics de Srinagar; un estipendi de vint cèntims diaris els pagava les fadigues, i així nosaltres anàvem pujant i travessant pobles i poblets, cada vegada més petits, més aïllats, més miserables. Els boscos, de primer bonics i tallats pels camps de cultiu s'anaven tornant més impenetrables, grandiosos i ombrius; el fred creixia amb l'alçada, i les fregues d'un enèrgic massatge mantenien el vigor necessari per resistir la mica de panteig de les alçàries; els precipicis semblaven tallades produïdes per cataclismes fabulosos, i el pas dels cavalls, cada volta més difícil, sense que el perill fes minvar els arriscats exercicis eqüestres dels nostres dos joves companys; amb esglai, més d'una vegada salvaren d'estimbar-se a en Mariano o a en Sharma petit, les vigoroses mans dels guies o dels fidels policies, que deturaven les reculades de les bèsties enfurismades; allunyant-nos de les planes, acabàrem per no poder seguir a cavall, i la neu eterna vestí la terra ja despullada d'arbres, de tot refugi confortable. ( Continuarà )

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article