Cercador per data
DESCENS DE VENOSC ALS ALPS
Per Joan LLadó
Aquí teniu les imatges d'un gran descens dels Alps. N'hem fets de millors...
Clica aquí.
Oda a les 'camperes'
Sí, amics, avui farem una oda-ovació a les 'camperes'. I per què? Doncs és ben senzill: si l'estètica de ratlles que es van apropiar els britànics dels seixanta –tot el moviment mod– ve de Lloret de Mar –els savis ja van anunciar que havia estat un robatori inspirat en l'estètica dels cantants d'havaneres–, ha arribat el moment d'anunciar al món que les botes camperes venen de Menorca...
D'on us penseu sinó que ve el nom de les mítiques, ultrafaksions (buf, quina al·lèrgia de paraula) i tan catalanes sabates Camper?
- Comentaris: 5
Toros
Al Parlament Europeu es parlarà de tauromàquia. Uns diputats espanyols hi explicaran les bondats de la festa i fins i tot hi aniran coneguts destres.
Les reaccions contraries no s'han fet esperar. I és que la tauromàquia desperta passions enfrontades i a banda del patiment del brau, toro o bou (no castrat) s'hi barregen altres temes.
En parlem? Doncs que soni el clarí i el pasdoble que baixo a l'arena. Ja veurem si eixiré per la porta gran o em llençaran coixinets. (Mentre ningú no em vulgui tallar ni orelles ni cua....)
Però abans d'entrar en matèria: Ja sabeu que la XBS serà enguany a l'UCE? I si sou blocaires, ja heu contestat l'enquesta?
- Comentaris: 2
MOSTRA DE ROCK EN VALENCIÀ: ENTELÈKIA I PELLIKANA
El dissabte 7 de juny, el Centre Cultural Castellut, junt a Batasoni i el càtering Carpanta, organitza la I Mostra de Rock en Valencià, a la Comparsa Pirates de Castalla!
Moltíssimes gràcies a tots els qui ho han fet possible!!! Ells saben molt bé qui són!!
Ens veiem el dissabte a les 23,30 als Pirates!!
- Comentaris: 3
104 La mà quina del temps
En literatura i en cinema des de sempre he tingut tirada cap al gènere fantàstic i la ciència-ficció. Aquesta afició també ha traspuat els bits d'aquest bloc:
φ 045 Zombiosis
φ 059 Fantasmes de Catalunya
φ 074 Somnien els homosimis amb ovicabres?
Un dels temes recurrents de la ciència-ficció són els viatges en el temps i jo, avui, en la meva quarantena he caigut en una mena de forat negre i he retrocedit força més anys. Us ho explico.
Com cada any per aquestes dates, toca que les persones físiques declarem la nostra renda i el nostre patrimoni, és a dir, anualment arriba un moment que, transparents, les treballadores i els treballadors que tenim una nòmina i que cada mes ens retenen un percentatge de les retribucions; l'Agencia Tributaria escanyola decideixi si ja hem contribuït prou o encara ens cal gratar-nos una mica més les butxaques. Podríem parlar de la tributació del capital i de la seva opacitat, però com deia aquell: avui no toca!
La qüestió és que navegava per l'esmentada Agencia...
(...)
LA UNIVERSITAT D'ALACANT: EL SEU URBANISME
L’efecte polític de les grans avingudes on els passejants es senten com a formigues enmig d’espais massa oberts i delineats rectilinament es compensen amb la sensualitat imprevisible dels jardins i l’arbreda. Però alerta, els espais verds són distractius per a retardar l’assumpció d’una evidència: l’aixafament de les individualitats --i de l’escala humana-- en els panorames excessivament colossals, imitació nua -- pura i dura-- d'una perspectiva barroca -- emfàtica i monòtona-- sense els ornaments del barroquisme. Fa anys, em van explicar que un ecòleg s’encarregava de crear-hi un micro-clima especial i fins i tot un àmbient adequat per determinades classes d’ocells que anaven perdent el seu hàbitat per aquestes contrades del sud. Un contrapés naturista per a compensar l'excés de linialitat i quadrangularitat ultrahumana.
Si exhumem el seu origen urbanístic,
Una volta va vindre un sociòleg de procedència nord-americana que havia visitat desenes d’universitats, ens adreçàvem amb ell a una aula en forma d’hemicicle escalonat – metàfora simbòlica dels altres hemicicles parlamentaris democratoides: llàstima que el bipartidisme desbrave la veritable cultura democràtica de les nacions avançades!—i el bon home, amb tots els seus 70 anys i tot el seu jove esperit entremaliat de creador original, s’hi va ficar enmig del passadís d’un aulari, en la ranura quadrada de l’exterior d’una aula, va fer el posat d’un sant catòl·lic, pietós i excels, amb ànim escarnidor i va dir: “Deberían ustedes poner algun San Juan en estos vacíos”.
Imatge: Immediacions del Museu de la Universitat d'Alacant o Le Corbusier portat als límits de la superficialitat angoixant. Si Le Corbusier construïa "machines a habiter", ací la ment calenta dels arquitectes -- la ment calenta d'un deductivisme racional fora mida, com una impostura que desafia la vitalitat dels rotgles espontanis-- ha transformat l'espai en amples dispositius hegemònics que aspiren a marcar els fluxos visuals i humans en el no-res d'un vast sil·logisme urbanístic que s'auto-nega. Un consell: gaudiu de les companyies als trajectes entre edificis, fixeu-vos en les persones, oblideu que esteu dins un disseny sideral, per a evitar que un sentiment de pertorbació inconscient vos faça fugir del seu absurd esteticida.
[Hi ha més...]
- Comentaris: 1
Una nit per a la història
M'he queda enganxat a les televisions americanes fins ben entrada la nit. Una nit que és història. Barack Obama ja és el candidat a a presidència pel Partit Demòcrata i després de veure el que vaig veure anit i de llegir aquest extraordinari article del Washington Post d'avui em fa la impressió que si no passa res massa extraordinari serà el pròxim president dels Estats Units.
- Comentaris: 3
The Fuzztones
Ei! Avui és l'últim concert d'aquest grup de "garatge" a la nau de BCN.
Escissions? No, grà cies...
Comencen a sentir-se rumors, intencionats o no, d'escissió (com a exemple, vegeu aquest post d'avui mateix del Manel Bargalló). La que ens faltava, canalla, fins a aquí podíem arribar!
De debò, no m'ho vull creure, no em vull creure que ningú, a aquestes alçades es pugui plantejar seriosament una tal cosa. Per descomptat, cal esperar (i respectar!) que alguns o algunes militants, segons com acabi la cosa el dia 14, no se sentin individualment representats per la direcció o la línia política que decideixin els 4000 militants inscrits al congrés i es pensin seriosament si toquen el dos o no. Ara, d'això a que algú estigui realment planejant, de manera organitzada, picar sola en grup... n'hi ha un bon tros, no?
Els que portem molts anys a les trinxeres tot això ja ho hem viscut vàries vegades i mai, però mai, cap escissió ha servit per a que l'independentisme d'esquerres avanci. És cert, i ho penso i ho he dit sovint, que partits i organitzacions polítiques són irrellevants per ells mateixos, que la seva única utilitat és la de ser l'eina adient per tal de fer anar endavant els projectes, que sí que són rellevants. Ara bé, pensem-nos-ho bé: quina utilitat tindria avui fragmentar encara més l'espai? Jo penso que cap ni una, si més no ara per ara: qui sap què pot arribar a passar d'aquí a un temps?
De debò que no, no m'ho vull creure: que ni el partit, ni l'independentisme d'esquerres, ni el país es mereixerien això. I que, què voleu que us digui, que ja n'hi ha prou de fer bestieses!
- Comentaris: 3
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
