El servei de missatgeria de la feina és que és la repera. Cada dia igual:
Dilluns, 10:00 h:
— Megarràpid, un segundet si us plau... (10 segons de fil musical) Megarràpid, bon dia?
— Bon dia, sóc la R. P., de Pum-Pam Associats. Voldria un missatger perquè em reculli un sobre abans de les 11…
— Un segundet, sisplau… (10 segons més de fil musical) Mira, em diuen que abans de les 11 no podrà ser.
— I a les 11:30?
— No, tindria que ser a partir de la una i mitja o ja per la tarda.
— Mac-cà!
— És que els dilluns tenim totes les motos a tope.
Dimecres, 9:00 h:
— Em podeu enviar un missatger a les 11, si us plau, per un sobre?
— Un segundet, sisplau, que t’ho pregunto...
— Spero…
— Em diuen que abans de les 12 i mitja impossible.
— Recony.
— És que avui tenim un matí desquiciat.
— I a les 12 no pot ser?
— Et podria posar entre les 12 i mitja-una.
— No pot ser: a dos quarts ja no hi sóc.
— I les 12:15?
— Va, 12:15 i no se'n parli més.
Divendres, 8:00 h:
— Voldria un missatger per recollir un sobre, a les 11, si us plau.
— Mh, me’n sembla que és una mica just. Un segundet, sisplau...
— Hosti, tu…
— Mira, hauria de ser a partir de les 12.
— Però si esteu aquí al costat mateix! Són les vuit del dematí, a quina hora se suposa que he de trucar, per a tenir un missatger a l’hora?
— Oh, és que els divendres, les 11 ja és molt just… Si vols te’l poso urgent.
— Deixa, deixa, a les 12, doncs…
— Mira, et poso recollir entre 12 i una.
— M'has dit les 12.
— Fem una cosa, et poso les 12:30, a veure si les motos et poden fer un huecu.
No sé quines arts té aquesta Yessi que quan penjo ha aconseguit que tingui l'estranya sensació que m'ha fet un favor. I això perquè no he transcrit la negociació de les hores de lliurament, perquè és un altra aventura que riu-te'n, dels regatejos de Khan el Khalili.