Joan Pinyol

Des de la terra del paper

Gràcies a Sàpiens, a ICV, a El País i al Corriere della Sera

• jpinyol
• enllaç permanent
• dilluns, 4 d'agost de 2008 | 23:42h

En el camí que mena cap a l’objectiu de posar les coses a lloc, sobretot el cos del meu avi matern que Franco va robar en el seu moment a la meva família, no hauria imaginat mai que pogués rebre tants suports decisius. Deu ser que el nostre és un país massa acostumat a les esperes llargues i a les realitzacions gairebé impossibles dels desitjos més legítims. Però des del moment que la revista Sàpiens –gràcies a la qual a finals d’abril vaig saber que el cos del meu avi es troba al Valle de los Caidos- em va proposar d’aprofundir més en el tema en forma d’una entrevista com a part afectada i que aquesta entrevista fins i tot repercutí gràficament en la portada del número de juliol passat, la meva reinvindicació no ha parat de rebre suports tan incondicionals com significatius. I això, amic lector i amiga lectora d’aquest bloc, reconforta d’allò més.

Primer va ser la notícia que el grup parlamentari d’ICV estava disposat a presentar una proposició no de llei al Congrés dels Diputats de Madrid tot agafant el meu cas particular com a referent de tantes altres famílies que es troben en el mateix cas que la meva i ara acaben de saber que els seus éssers estimats, molts d’ells a meitat dels anys 30 defensors de la República, en el seu moment van ser traslladats (amb nocturnitat i traïdoria) al Valle de los Caidos com si fossin trofeus de caça per engrandir la tomba del seu botxí.

Després va ser el diari El País el que va proposar-nos (a mi i a la meva mare) una entrevista que es publicà el diumenge 6 de juliol i que podeu llegir en aquest mateix bloc, una mica més avall. I fins i tot un dia després va ser el diari italià el Corriere de la Sera, el que es féu ressò del tema a escala ja internacional.

Tot plegat em va agafar molt lluny de Catalunya, però des de Buenos Aires vaig trobar el moment per penjar les dues notícies en posts anteriors, sobretot mogut per l’emoció de sentir-me acompanyat en la travessia del desert que suposa remoure a Madrid qualsevol reivindicació que tingui a veure amb la Guerra Incivil que vam patir tants.

I en tornar al país per al qual el meu avi el 6 de març del 1939 va donar la vida, he retrobat una nova notícia al número d’agost de Sàpiens, que reprodueix de nou la fotografia del meu avi, que dóna compte de la iniciativa del grup parlamentari d’ICV i que assegura que, quan es produeixi, farà un seguiment exhaustiu de la resolució que emeti el govern respecte de les peticions formulades.

Des d’aquí vull agrair molt sincerament totes les persones que fins ara m’ha fet costat : la Queralt Solé –gràcies a la qual s’ha començat a trencar la boira que envolta la història del meu avi-, el Jordi Creus -director de Sàpiens, per l’absoluta predisposició que té a recolzar la meva causa-, la Sílvia Marimon –que va signar l’emotiu reportatge que Sàpiens va publicar al juliol-, el Dani Codina -autor de les imatges-, la Roser Comellas –per totes les atencions rebudes des d’ICV-, el Joan Herrera –per la sensibilitat humana demostrada i l’empenta d’endreçar alguns desgavells històrics pendents-, la Natalia Junquera –per l’excel·lent article publicat a El País- i la Rosaspina Elisabetta –pel seu suport també des del Corriere della Sera-. I evidentment també agraeixo el detall de totes les persones que a títol anònim i a través d’aquest bloc, m’han reconfortat també amb les seves paraules i suport confessat.

Ara que ja torno a ser al país, i per molt que passem per un dels mesos menys propicis de l’any a l’hora de moure una pols que no sigui la del vent de les atapeïdes platges catalanes, us ben asseguro a tots i a totes que torno a la recerca decidida de tota aquella informació que m’ajudi a aclarir què va passar realment amb el meu avi i em faci possible complir un dels meus oibjectius actuals més ferms : retornar-lo a Capellades. On hauria d’estar, sinó?

Si continueu llegint trobareu l’article que el 7 de juliol va publicar el Corriere della Sera…

• Comentaris: 2
• Vull llegir la resta de l'article