Cercador per data
Lectures: Kabul Disco 1. Cómo no fui secuestrado en Afganistán
Nicolas Wild
Ponent Món
La veritat és que vaig començar la lectura d'aquest còmic amb certa suspicàcia. La raó, probablement, és que sóc admirador de Joe Sacco (Palestina, Gorazde), de com aconsegueix fer còmics de valor periodístic sense perdre el sentit humà de la situació. Però Wild no és Sacco, ni ho pretén. És més bé un Guy Delisle (Pyongyang) amb un estil de dibuix bastant més fluix. I Guy Delisle és més bé un curiós que aconsegueix fascinar amb les seves experiències de viatge. Però, la seva documentació és més bé escassa i no hi ha treball de digestió d'allò viscut. Es tracta de contactar amb el país a través de la espontaneïtat del dia a dia, cosa realment difícil quan hom viu entre forasters en un país en la situació en la que està ara per ara Afganistan.
En tot cas, pense que el millor serà deixar de banda el paraigües del marketing proporcionat per gent com Guy Delisle o Marjane Satrapi (Persépolis) i jutjar aquest còmic pel que és. I sincerament he de dir que m'ha semblat d'allò més entretingut. Com en la resta d'obres del gènere, la curiositat sobre un país desconegut forma part l'al·licient que et manté atent a la lectura. Però, s'ha de reconèixer que Wild ha sabut organitzar-ho tot en benefici de l'entreteniment. El guió, estructurat en anècdotes ordenades cronològicament, no perd mai ocasió de plantejar gags, tot burlant-se igualment d'uns i altres, això sí, amb un humor bastant blanc i respectuós.
En conclusió, Kabul Disco no serà un gran còmic però és ben digne, entretingut i certament curiós. Més del que hom podria esperar d'una obra que sembla voler aprofitar els paràmetres de la moda dels còmics de viatge. Per cert, a les pàgines finals s'adjunta el còmic per explicar la constitució afganesa que va realitzar realment. Em recorda a un que vaig llegir de menut sobre el primer Estatut d'Autonomia valencià. Inquietant.
La COS contra les directives europees
Ni 65 hores de treball, ni
expulsions!!!
Treball digne per a totes i tots =
35 hores + 1200 € Salari Mínim
La crisi que la paguen els rics!!!
Permetrà fixar per llei que la
jornada setmanal “normal” (la de 48 h màxim) siga considerada com “una mitjana
anual”, de manera que el/la treballador/a estarà permanentment a la disposició
de l’empresa.
Les hores extra o festius passaran
a ser considerats com hores ordinàries, amb una major pèrdua de poder
adquisitiu, i un molt major increment de l’atur al nostre país, ja que moltes petites
i mitjanes empreses i fàbriques de les nostres comarques no necessitaran ja fer
torns.
A més, ho volen fer amb acords individuals
treballador-empresa, passant-se pel forro
els convenis col·lectius, la representació sindical, etc., deixant-nos a totes
i tots sense la nostra millor arma, l’organització i la unió de totes les
treballadores i treballadors per defensar els nostres drets.
L’any 1919, l’Organització Internacional del Treball
va oficialitzar la jornada màxima de 48 hores, després d’una llarga i dolorosa lluita
del moviment obrer internacional per les 8 hores diàries. Ara, ens volen fer
retrocedir més d’un segle, posant-nos novament en jornades “legals” de
Davant d’una agressió tan salvatge, tots i totes
les treballadores hem de donar una resposta unitària, àmplia, solidària i
contundent! Als Països Catalans i a tota Europa!
Totes i tots ens hem d’organitzar!! I no només per
acudir i participar de les miserables mobilitzacions que volen convocar el 7
d’octubre CCOO i UGT... Ens hem d’organitzar, fer concentracions, aturades, i
tota mena d’accions als nostres barris, pobles, polígons, tots els dies des
d’ara, fins arribar a una gran Vaga General Contra les 65 hores de treball i
contra les expulsions dels nostres companys i companyes d’altres països,
víctimes de la barbàrie dels patrons!! Una Vaga General Europea que acabe amb
les dues Directives!!!
Per tot això... et cridem a organitzar-te i participar! Et cridem a defensar els teus drets i els de tots i totes les treballadores!!
Coordinadora Obrera Sindical
Els totxos de Gal.les
Magà Batalla: El guitarrista!
Bé, guitarrista... guitarrista i molt més!!Com ja us hem anat dient aquests dies el Magí és un noi polivalent, és especialista en saber fer diferents coses a la vegada i totes a la perfecció (tocar i gravar, tocar i estar pendent del so, tocar i cantar...) . I és que ell a la vida ja ho fa això de tenir diferents projectes en marxa i portar-los tots d'allò més bé. A part de tenir un estudi i anar gravant projectes de grups diferents, ser professor de combos i de guitarra... està posat en tres projectes musicals diferents super potents: baixista de Revolta 21, productor d'en Cesk Freixas (i músic acompanyador de tant en tant) i guitarra de L'ombre de ton chien!
Ah, i en les seves estones mortes sabeu què fa? Doncs construir-se un estudi a casa, i no de qualsevol manera, sinó amb tots els detalls! Els del grup, per si té estones que s'aburreix, hem pensat enviar el seu currículum a la tele, per proposar-lo com a presentador del Bricomanía en la secció: "Cómo construir un estudio de putisima madre en un cuartito de tu casa".
Alguna curiositat? Va, ens posarem seriosos... Potser estaria bé explicar que si L'ombre de ton chien existeix és una mica gràcies al Magí, que un dia va pujar a França a visitar l'Anna i al descubrir-la cantar en una festeta entre amics la va animar a muntar un grup de Cançó Francesa, va buscar la resta de músics... i aquí ens teniu al cap de més de 3 anys compartint nous projectes!
Visca el Magí!!!
191 Immobilitat
Malgrat el perill de fer-me pesat (és que quan se'm fot una ceba al cap!) jo segueixo amb el tema de la conciliació familiar (o "la sincronització i l'harmonització entre els diferents temps i el seu ús social": 143 Pla estratègic sobre usos i gestió dels temps).
L'objectiu és disposar de més temps (i de més qualitat) per dedicar-lo a l'àmbit familiar (sense perjudicar excessivament l'esfera laboral). Òbviament un intèrval eixorc, de transició i improductiu és el temps que es perd in itinere, en el meu cas el camí diari de Sabadell a Barcelona i viceversa. Aquest problema es pot resoldre de diverses maneres:
-
Amb el teletreball: porta que, si més no de manera provisional, ja em van tancar temps enrere (068 Teletreball i conciliació familiar).
-
Canviant de feina, buscant feina a Sabadell al sector privat, per exemple. És probable que no sigui el millor moment i que el conjunt de condicions que pugui oferir l'empresari no siguin tan favorables com les de l'Administració Pública. Ara, tampoc es pot descartar del tot.
-
Quan sigui possible demanar el trasllat a la localitat de residència o ben aprop. Vet aquí que aquesta és la porta que, per sort o per dissort, se m'ha tancat avui. L'apunt d'avui és força egocèntric: us ho explico.
Recomanacions lectores (I)
Aquest mes d'agost han caigut uns pocs llibres al sac del Vicent, i uns altres a la del Galduf. Ara parla Vicent, i ja ho farà el Galduf, que passa a recomanar-vos després d'haver-los llegit, uns llibres lleugers i digestius, que és la primera condició que han d'acomplir a l'estiu. hi ha d'altres més pesats que no vos recomane i que el Vicent ha llegit per obligació estudiantil.
- La plaça del Ginjoler, d'Isabel Núñez, una bonica història de lluita no només contra l'especulació, també contra els polítics de la falsa esquerra meninfotista barcelonina.
- Crematori, de Rafael Chirbes, un excel·lent escriptor de
- Comer y beber a mi manera, de Manolo Vicent. Cau d'un tiró perquè és molt entretingut i, molt important, et desperta la fam. Menjar i beure del País, records de la seua infantessa i repàs d'algus viatges fets per l'autor.
- Los girasoles ciegos, d'Alberto Méndez. Són quatre boniques històries, comptes, de perdedors de la guerra civil. Un d'ells, el primer, ha servit perquè José Luis Cuerda haja gravat una pel·lícula homònima del llibre amb guió de Rafael Azcona.
Una altra cosa he de dir-vos. Els he llegit tots en castellà perquè els he comprat tots en una zona del País on és quasi impossible trobar literatura en català, així que La plaça del ginjoler en realitat l'he llegit com La plaza del azufaifo. Avantatges del trilingüisme (l'altra llengua que puc llegir és el francés, que de seguida penseu malament).
Els digitals es renoven i aposten pels blocaires
Us recomano un parell de blocaires molt atents a la xarxa i els mitjans digitals del país. El periodista Toni Sellas, amb bloc nou, i l'incansable Marc Roca [bloc].
- Comentaris: 2
De com empènyer l'enemic. EA 1075
Extret de Tribuna Catalana:
Recull de premsa
Política
Enric Marín: “la desafecció cap a Catalunya des d'Espanya és molt més forta, intensa i emotiva”
enric_marin2 04/09/2008
Enric Marín reflexiona des de les pàgines d'El Punt sobre els advertiments del president Montilla sobre "la creixent desafecció cap a Espanya de la ciutadania de Catalunya" i en destaca el seu "discurs coherent d'un polític catalanista que aposta des de la lleialtat per la idea d'una Espanya capaç de reconèixer la seva diversitat lingüística i nacional". Però troba que la "resposta que arriba des de l'altra banda és molt decebedora". I és que l'autor assegura que "la desafecció cap a Catalunya des d'Espanya és molt més forta, intensa i emotiva que la desafecció de Catalunya cap a Espanya".
Marín lamenta que la política espanyola es troba "instal·lada en l'antipedagogia", conseqüència de l'oportunitat perduda de la transició, quan "es va apostar pel cafè per a tothom, per la Loapa i per la Lofca" i "durant anys es va alimentar i reforçar la imatge tòpica del català insolidari i egoista". El resultat és un "patriotisme espanyol inversament proporcional a la debilitat que es demostri davant les demandes de la societat catalana. Com més duresa i inflexibilitat, més patriotisme". Però acaba amb un avís als navegants: "El que el potent nacionalisme no entén, o no vol entendre, és que un dels principals generadors de desafecció catalana és la desafecció espanyola".
--------------------------
dimecres, 3 de setembre de 2008
>
La desafecció espanyola
opinió
ENRIC MARÍN I OTTO.
El president Montilla ha parlat de manera reiterada de la creixent desafecció cap a Espanya de la ciutadania de Catalunya. I, quan les circumstàncies ho han requerit, ho ha fet amb solemnitat, escollint curosament el lloc, el moment i les paraules. Mai s'ha instal·lat en la retòrica de l'amenaça. La formulació sempre ha buscat el to del diagnòstic i l'advertiment. És el discurs coherent d'un polític catalanista que aposta des de la lleialtat per la idea d'una Espanya capaç de reconèixer la seva diversitat lingüística i nacional amb totes les conseqüències. Però la resposta que arriba des de l'altra banda és molt decebedora. La frontera òptima de lleialtat amb la qual es viu la relació amb Catalunya des d'Espanya amb prou feines arriba a la conllevancia orteguiana. I l'opinió més aspra, la de la Brunete mediàtica, ja està crònicament instal·lada en l'insult. De fet, la desafecció cap a Catalunya des d'Espanya és molt més forta, intensa i emotiva que la desafecció de Catalunya cap a Espanya. No som davant una desafecció recíprocament simètrica. Tots mirem cap a una altra banda. L'espectacle irrita, però sobretot cansa i avorreix. El tema és complex, però una part del diagnòstic és clar: la política espanyola fa anys que està mancada de pedagogia. O, pitjor, instal·lada en l'antipedagogia. Sortint del franquisme, la transició democràtica no va crear les condicions d'una relació bilateral clara i entenedora entre Catalunya i Espanya. Aquell era, segurament, el moment, però es va apostar pel cafè per a tothom, per la Loapa i per la Lofca. La generalització i l'homogeneïtzació de l'autonomisme va ser una forma de procurar diluir la diferència catalana i basca en un programa de regionalització administrativa. La mateixa supressió del grup parlamentari dels socialistes catalans arran del 23-F és un símptoma clar del tancament del procés de reconeixement de la realitat plurinacional de l'Estat. N'hi ha més, però. Durant anys es va alimentar i reforçar la imatge tòpica del català insolidari i egoista, de manera que quan finalment s'han publicat les balances fiscals el missatge ja no té cap eficàcia. La sensibilitat ja estava anestesiada: abans s'havia produït la intoxicació mediàtica anticatalana massiva que va acompanyar el debat sobre el nou Estatut (un magnífic tema de tesi doctoral!). I, finalment, la discussió sobre el nou model de finançament. Les línies mestres del debat generat des dels centres de creació d'opinió de Madrid han fixat un nou principi de la política espanyola: el grau de patriotisme espanyol és inversament proporcional a la debilitat que es demostri davant les demandes de la societat catalana. Com més duresa i inflexibilitat, més patriotisme. El que el potent nacionalisme no entén, o no vol entendre, és que un dels principals generadors de desafecció catalana és la desafecció espanyola.
Adif i Renfe contra Ascó, Flix, Riba-roja i Tarragona
La CGT del tren organitza xerrades, tancades i concentracions per demanar que no es reculi més i que el tren sigui public i social. Llegiu el comunicat del Sindicat Federal Ferroviari de CGT:
- Comentaris: 5
Joan Segarra al Cel siga.- Català Internacional del temps de Kubala, Ramallets, Besora, del FC Barcelona de les Cinc Copes i del de Balmanya i Helènio Herrera.
Honor i glòria. M'hauria agradat anar a Taradell, avui.
Encara l'havia vist jugar quan el meu oncle de Barcelona em duia al Camp Nou.
Paginador
Accés de l'autor
Cercador per paraules
Blocs recomanats
Els blocs per llistat alfabètic
Els blocs per temes
- Ciència i ensenyament
- Comunicació
- Cultura i llengua
- Economia
- Esports
- Ordinadors i internet
- PolÃtica i govern
- Societat
- Territoris i viatges
- Universitats
- Endeblocs
- Blocs personals
- Barcelonès
- BerguedÃ
- Conca de BarberÃ
- Eivissa i Formentera
- El Camp de Túria
- Europa
- Garraf
- Garrigues
- Garrotxa
- Gironès
- La Costera
- L'AlacantÃ
- L'AlcoiÃ
- La Marina Alta
- La Marina Baixa
- La Plana Alta
- La Plana Baixa
- La Ribera Alta
- La Safor
- La Vall d'Albaida
- L'Horta
- Món
- Mallorca Occidental
- Mallorca Oriental
- Mallorca Septentrional
- Maresme
- MontsiÃ
- Noguera
- Oceania
- Osona
- Pallars JussÃ
- Pallars SobirÃ
- Pla de l'Estany
- Pla d'Urgell
- Priorat
- Ribera d'Ebre
- Ripollès
- Rosselló
- SegriÃ
- Selva
- Solsonès
- Tarragonès
- Urgell
- Vallès Occidental
- Vallès Oriental
