Des de Llíria cap a Itaca

Salta al menú principal
Salta al menú de serveis
Salta al contingut de la pàgina
Salta a les planes de peu

Serveis

Cercador per data

« Setembre 2008 »
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

Recomanacions lectores (I)

vicentgalduf
enllaç permanent
De tot un poc
dijous, 4 de setembre de 2008 | 22:37h

Aquest mes d'agost han caigut uns pocs llibres al sac del Vicent, i uns altres a la del Galduf. Ara parla Vicent, i ja ho farà el Galduf, que passa a recomanar-vos després d'haver-los llegit, uns llibres lleugers i digestius, que és la primera condició que han d'acomplir a l'estiu. hi ha d'altres més pesats que no vos recomane i que el Vicent ha llegit per obligació estudiantil.

    - La plaça del Ginjoler, d'Isabel Núñez, una bonica història de lluita no només contra l'especulació, també contra els polítics de la falsa esquerra meninfotista barcelonina.
    - Crematori, de Rafael Chirbes, un excel·lent escriptor de la Safor, que retrata en aquesta novel·la episodis de corrupció que de segur s'han viscut de forma si més no simètrica a com ho conta ell al llarg del País Valencià.
    - Comer y beber a mi manera, de Manolo Vicent. Cau d'un tiró perquè és molt entretingut i, molt important, et desperta la fam. Menjar i beure del País, records de la seua infantessa i repàs d'algus viatges fets per l'autor.
    - Los girasoles ciegos, d'Alberto Méndez. Són quatre boniques històries, comptes, de perdedors de la guerra civil. Un d'ells, el primer, ha servit perquè José Luis Cuerda haja gravat una pel·lícula homònima del llibre amb guió de Rafael Azcona.
Una altra cosa he de dir-vos. Els he llegit tots en castellà perquè els he comprat tots en una zona del País on és quasi impossible trobar literatura en català, així que La plaça del ginjoler en realitat l'he llegit com La plaza del azufaifo. Avantatges del trilingüisme (l'altra llengua que puc llegir és el francés, que de seguida penseu malament).

Una persona ‘cau’, no ‘es cau’. Les coses ‘cauen’, no ‘es cauen’

vicentgalduf
enllaç permanent
CANAL 9: MANIPULACIÓ i DESPOTISME
dijous, 4 de setembre de 2008 | 08:05h

(Article d’Eugeni S. Reig publicat en el setmanari EL PUNT del País Valencià)

He observat que en Canal 9, si una persona rellisca o ensopega, no cau sinó que es cau, si un edifici es molt vell i està molt deteriorat, mai cau, sempre es cau i si la borsa va malament, no cau, es cau. En la nostra televisió autonòmica, el verb caure s’usa, de manera sistemàtica, com a pronominal, cosa que és una autèntica aberració. I eixa barbaritat podem sentir-la tant en telenovel·les com L’Alqueria Blanca, en programes d’humor com Autoindefinits, Maniàtics o Socarrats com, fins i tot, en els informatius. En Canal 9, les persones o les coses, sempre “es cauen”, mai “cauen”.

En la nostra llengua, verb caure no és pronominal i no ho ha sigut mai des de l’any 1400, data en què el tenim documentat per primera vegada.

Jo, fins ara, aquest ús incorrecte del verb caure, l’atribuïa a una qüestió d’ignorància. Pensava: “saben tan poc valencià, pobrets, que s’enganyen contínuament”. Però comence a sospitar que tanta ignorància no és possible. No pot ser que durant tant de temps s’usen de manera incorrecta unes determinades formes verbals i que ningú els haja fet veure l’error. Em tem que el fet d’usar sistemàticament el verb caure com a pronominal, com ho fa el castellà, obeïx a una decisió premeditada d’anar acostant la nostra llengua a la castellana d’una manera subtil i subreptícia, dissimuladament i amb obrepció, “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. ¡Ull al qüè, que és cristí!