
Només els tocats del boll també hi estan per la
fortuna. I afortunats són els que poden mirar de cara la tristesa, els ulls
somorts de la pesantor d’ànim, l’extrema agitació del plany. Sols qui s’ha
trobat sense mans quan calia almoinar, apreua tenir un desig a l’abast. Només
qui ha tastat tant la salabror de la penúria com l’acidesa addictiva del plaer,
té dret a entristir-se i a parlar-ne tal com raja.

Més sobre el funcionament de les primàries