BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Eppur si muove

• aniol
• enllaç permanent
• dilluns, 5 de gener de 2009 | 17:53h

2009, Any internacional de l’astronomia

Ara fa 400 anys, Galileu va enfocar el seu telescopi –un enginy patentat un any abans per Hans Lipperhey i que ell mateix havia millorat- cap al cel. I va veure per primer cop els cràters de la Lluna, les estrelles que formen la Via Làctia i quatre satèl·lits que giraven al voltant de Júpiter – cosa que va demostrar que no tots els cossos celestes orbitaven la Terra. La seva defensa de l’univers heliocèntric li costaria una condemna de l’Església a cadena perpètua el 1633, que per sort es va commutar per un arrest domiciliari que li va permetre seguir treballant en les seves obres.

Molts segles després de la seva mort, la sonda planetària que porta el seu nom faria aquesta foto d’Io, un d’aquells quatre satèl·lits de Júpiter.

Però ara fa 400 anys també, el fill d’una presumpta bruixa, un home obsessionat per la recerca de la precisió absoluta i la mesura de totes les coses, publicava la seva Nova astronomia, on formulava dues lleis planetàries que encara s’ensenyen avui: la llei de les el·lipses i la llei de la igualtat de les àrees. Es deia Johannes Kepler. I el seu descobriment de les òrbites el·líptiques va encetar una nova era en astronomia.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article