Poc-moderna

Bloc d'Elisenda Soriguera

Carbó, carbó que no he estat bona

• esoriguera
• enllaç permanent
• paranoia personal
• dilluns, 5 de gener de 2009 | 09:43h

Sí, ho confeso. Hi ha un dia a l'any en que les corones m'atrauen més que res. Somnio amb reis. M'agraden. Concretament tres d'ells. Sóc fanàtica dels mestres i mags d'orient. Tot i que a casa desde fa anys que passin de llarg –som més de fotre cops a la fusta, que hi farem–. Tot i que ja no sigui com quan erets un nap buf que es pixava al llit. Tot i que no hagis estat bona (però vagis recordant al món sense humilitat i amb molta sornegueria que, per sort, sí que estàs bona). Tot i que no siguis monàrquica. Tot i que els reis, per regla general, et provoquin una ràbia interna d'aquelles de clavar mossegada. Tot i que ja no passis la tarda del dia 5 preparant un fanalet de benvinguda (que després es cremarà amb menys de trenta segons) ni vagis a veure'ls entrar al poble o a la ciutat. Ni que no passis el dia emocionada i excitada esperant-los. Ni que ara emboliquis els regals dels altres enlloc de desembolicar els teus.

Porter-Me Carbó - Marc Parrot


A més, hi ha uns quants referents encantadors; la gent atabalada comprant regals de mal gust a darrera hora, colar-se entre la gent que fa cua a les xurreries de la gran via per comprar una paperina del menjar més llardós i bo, les cançons d'aquells recopilatoris nadalencs reclamant carbó (cal imaginar els músics amb cara de marrecs entremaliats, així guanyen punts) o vídeos que sempre t'han fet una especial gràcia. Perquè hi ha pares que són com reis...





I no us oblideu, d'escriure la carta...

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article