
Es tornà a despertar amb la vella melodia de l’ocarina
enganxada a la peresa. Aquell primer de març, París clarejava amb una gelor
trepanant. Es rentava la cara cantant per ell la cançó terrosa que, com cada
pic que el despertava, el retornava amb tots els estris de baixista a la vila
que deixà a contracor quan encara era un al·lot pucer. Tocar al carrer
començava a fatigar-lo –ja no ets cap nin, que li diria sa padrina- i més en
dies freds, que les mans amb els anys havien tornat fredoliques. Ha recorregut
tot el món, amb el seu baix de company, tocant en tots els espais imaginables,
des d’auditoris prestigiosos de música culta, a sales jazzistes de tota
condició fins a carrers de les capitals i ciutats importants europees.