marginàlies

Jaume Mateu i Martí

ANANT A LA VENTURA

• jmateuimarti
• enllaç permanent
• dilluns, 5 de gener de 2009 | 10:45h

Es tornà a despertar amb la vella melodia de l’ocarina enganxada a la peresa. Aquell primer de març, París clarejava amb una gelor trepanant. Es rentava la cara cantant per ell la cançó terrosa que, com cada pic que el despertava, el retornava amb tots els estris de baixista a la vila que deixà a contracor quan encara era un al·lot pucer. Tocar al carrer començava a fatigar-lo –ja no ets cap nin, que li diria sa padrina- i més en dies freds, que les mans amb els anys havien tornat fredoliques. Ha recorregut tot el món, amb el seu baix de company, tocant en tots els espais imaginables, des d’auditoris prestigiosos de música culta, a sales jazzistes de tota condició fins a carrers de les capitals i ciutats importants europees.

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article