Plagueta de Bord

MENYSPREU, DOLÇ MENYSPREU!

• bielmamengual
• enllaç permanent
• diumenge, 5 d'octubre de 2008 | 19:05h

Em barall amb Albert Toldrà a la biblioteca d’Audèrnia. Els finestrals sobre la clastra, closos, ens deixen clapats de retxes blanques i negres com en un film de Jacques Tourneur. L'animeta, tremolosa i viva, que va encendre Jana Cavaller davant un quadre negrísssim que mostra Ramon Llull a la cova de Randa, crea d'altres ombres mòbils. Parlam de les diferències entre el pintor i l'escriptor. Li dic que un text i un quadre són signes fràgils. En un no-res, en un segon, poden esdevenir mentiders, veure's enrolats en una lluita que no és la seva. Cal anar molt viu i protegir-los contra el canibalisme de l'ideològic: de l'idea amarada de comandera. Jana, ahir vespre, em va dir que Albert jeu al sofà del lligador. Per què Albert recorda Le mépris? Aquesta pel·lícula de Godard que ens ha fet tant de bé, que ens ha donat camí per pensar. Diu: «Te'n recordes quan Camille puja al cotxe del productor Jérémie Prokosh? Allà hi ha tot el drama: a la mirada entre Camille i el seu marit, Paul, un guionista insegur i ambiciós. Tant ella com ell comprenen. Ell, sobretot, descobreix el pensament que ha travessat Camille. Camille sap que el seu home l'ha feta servir per seduir el productor.
(...)

• Afegir-hi un comentari
• Vull llegir la resta de l'article