
Aquesta és una altra pel·lícula poc inspirada de Woody Allen, d’aquelles que no deixen rastre i que aviat, si continua la tònica actual, seran majoria en la seva filmografia. (Per cert, no he vist Vicky Cristina Barcelona, però no tinc cap pressa per veure-la). Bé, Melinda i Melinda té un punt de partida força enginyós (la vida de Melinda, en dues versions: còmica i tràgica) però un desenvolupament força pobre i una sensació final d’indiferència. Es nota que Allen escriu massa ràpid, sense esforçar-s'hi gaire. Tampoc no destaca la direcció, realment grisa, ni l’ambientació, tristoia. En qualsevol cas, funciona millor la Melinda còmica -amb Will Ferrell fent el clàssic paper de Woody Allen- que no pas la tràgica. La presència, per primera vegada, d’un actor negre en un paper destacat "obliga" Allen a presentar-lo com un compendi de virtuts (no fos cas que Spike Lee li tornés a picar el crostó). Conclusió: film mediocre, rutinari, que no diu gran cosa sobre l’essència de la comèdia i de la tragèdia, i sí molt sobre la decadència de Woody Allen des de l’inici dels anys 90.

Més sobre el funcionament de les primàries