
Suposo que si fos americà, si em mogués amb els seus valors i creences, si em sentís identificat amb aquell país i me'n sentís orgullós, hauria votat. I possiblement hauria votat per Obama.Però no sóc americà, sóc europeu. Crec en una societat més igualitària,
on la gent tingui els mateixos drets (a la salut, a l'educació, a la
llibertat d'opinió). Crec en la solidaritat i crec que qui té més ha de contribuir més, perquè diguin el que diguin els apologetes del capitalisme, no és cert que tothom tingui les mateixes oportunitats. I menys als Estats Units, perquè dubto que Obama hagués arribat on ha arribat si els seus origens haguéssin estat en una plantació de cotó en algun estat del Sud, per comptes d'Irlanda i Kènia.
I me n'alegro de no haver hagut d'elegir entre el dolent i el pitjor.

El Wyatt Earp que interpreta Henry Fonda és ferm i decidit quan ha d’entrar en acció, com ara quan expulsa un indi borratxo del poble o en el famós tiroteig de l’O.K.Corral. En canvi, en les seves aproximacions amoroses cap a Clementine Carter (Cathy Downs) és molt tímid. La noia té classe i ell se sent insegur; potser, fins i tot, una mica gran (Fonda ja tenia 41 anys llavors). És un idil·li meravellós aquest, tan a l’antiga, fet només de mirades i de sobreentesos. Al final, Wyatt Earp, abans d’abandonar temporalment el poble, s’acomiada d’ella amb un cast petó a la galta i, ja dalt del cavall, li diu: "Ma’am, I sure like that name: Clementine". Després s’allunya cavalcant cap a l’horitzó. Sensacional. Feia temps que no veia aquest western de John Ford i l’experiència no ha pogut ser més satisfactòria. Ford era únic, sabia transitar de la malenconia a la comicitat, i de l’acció al sentiment més espiritual amb una facilitat que no deixa mai de sorprendre. El seu oest és més ric que el de cap altre director, més variat, més complex. S’hi veuen més coses que en els altres westerns. Hi cap fins i tot un actor shakespearià recitant el "ser o no ser" de Hamlet en el pitjor saloon de Tombstone. No és realisme a ultrança, la llegenda hi té molta cabuda, llegenda per transmetre respecte i admiració pel país i per la gent que el va fer. La vida és dura, a vegades terrible (Wyatt Earp perd dos germans), però el coratge no es perd, ni l’esperança, ni l’optimisme. Finalment, seria injust no destacar Henry Fonda. Quin aplom, quin caminar, quina mirada, quina veu! Estic temptat de dir que és el millor actor que mai ha aparegut en una pantalla. (I les generacions més joves, que mai no veuran aquesta pel·lícula. Una pena).
Vet aquí un home esprimatxat, aparentment dèbil, caminant per una tardor americana, però vet aquí la força de la paraula i dels anhels de llibertat, la convicció, la il·lusió i la passió per la feina pública. La política també és això. També és el Luther King que tenia un somni fa vora quaranta anys, també és Mahatma Gandhi, que tomba l’imperi britànic des de la no violència, també és Barak Obama, que aconsegueix liderar des de la paraula una part de la història del seu país.
La política també és això. La política també consisteix en les complicitats emocionals. La política és gosar poder, com deia un poema del nostre Gabriel Ferrater.
Estic convençut que aquest segle XXI serà el segle dels drets i també hauria de ser el segle de l’Àfrica. Des d’aquí lluitarem perquè també sigui el segle en què els ciutadans que viuen en països oprimits puguin decidir el seu futur.
I tant que podem fer-ho!
Barak Obama, que els déus et siguin favorables!
A partir d'aquest moment, el col·lectiu del Bloc de Callosa posa en
funcionament un InfoBloc que es transmetrà tant per email com imprés. A
més, continuarem renovant la nostra pàgina web amb aportacions setmanals.
Si teniu alguna suggerència o alguna aportació que creieu que hi pot
cabre, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
Tant la nostra web com l'Infobloc pretenen que a Callosa hi haja un mitjà
de comunicació que transmeta opinions, anàlisis, crítiques ... diferents a
aquells que sovint trobem als mitjans de comunicació estàndards o bé
directament pagats per aquells que ens governen. És el punt de vista del
BLOC, però també el posem a disposició de l'usuari perquè hi puga
expressar-se: per això ens importa la teua veu i et convidem a fer-ne ús.
Aquest primer Infobloc ens ha eixit molt crític amb el govern municipal del PP; no és per a menys.
No pretenem tindre la veritat absoluta. No ens creiem amb ella; si alguna
volta ens equivoquem i algú ens ho fa veure rectificarem i n'aprendrem. En els Infoblocs
que el seguiran volem parlar de la Callosa que volem i fer que tu hi participes.

Dies enrere postulava que 213 Un altre món és possible (i sobretot desitjable!); aquella entrada me la va suggerir la lectura del llibre de l'Arcadi Oliveres, i també el fet que l'endemà de comentar 205 Dues notícies vaig ser víctima d'un 207 Assetjament proendeutament.
Hi ha petites coses que podem fer per millorar una mica el noste món i avançar cap a l'altre com 223 Intercanvi i regal. Aquest dissabte l'Alcampo de Sant Quirze ens en suggeria una altra:
(...)

Els qui escrivim i diem versos, estem de sort. Arreu estan sorgint iniciatives que permeten mostrar la nostra feina. Recitals, trobades i festivals variats, tornen a fer sortir els poemes dels llibres i portar-los al carrer, a la gent. De la lletra impresa, a la lletra dita. Del dibuix de les paraules, al dibuix de la veu.
Avui, per exemple, a Reus es donava el tret de sortida a la quarta edició del Festival de Poesia Taca d'Oli que acabarà el proper dissabte dia 8 de novembre. Una untuosa proposta que enguany està dedicada a no oblidar els deu anys de la mort del gran i no sempre ben recordat Joan Brossa.
D'entre tots els actes, m'agradaria destacar el recital que farem un grapat de poetes del Camp de Tarragona dissabte a les 12 del migdia al Passeig Prim. Ramon Garcia Mateos, Xavier Jové, Cinta Mulet, Óscar Palazón, Ramon Sanz i jo mateix aquest que els escriu, direm els nostre versos, després d'escoltar un manifest poètic llegit pel Xavier Amorós.
No serà aquest festival, l'única proposta literària d'aquest proper cap de setmana a la capital ganxeta. Els amics d'Òmnium Cultural del Baix Camp han organitzat les I Jornades de Joves Escriptors. Un seguit d'actes que culminaran, el mateix dissabte, amb el lliurament dels premis literaris per a joves escriptors que l'entitat organitza enguany farà trenta d'anys. Es tracta del Gabriel Ferrater de poesia, que vaig tenir l'honor de guanyar el 1996 i de ser-ne jurat anys després i l'Antoni de Bofarull de narrativa.

VOLEM UN OBAMA, DE PRESIDENT DE CATALUNYA !!!!
...O POTSER JA EL TENIM I NO HO SABEM VEURE ???? 
