Plagueta de Bord

LA MEMÃ’RIA SENSE RECORDS (VIII)

• bielmamengual
• enllaç permanent
• dimecres, 5 de novembre de 2008 | 20:02h

UNA VEU OSCADA, TOTA PLENA DE FALLES


Escric impregnat de luxúria

Això era una terrassa d'horabaixa a la fi de l'estiu, l'atmosfera del silenci del mar i unes parets de pedra seca que es perden cap als penya-segats. Amb els cabells molts curts, uns pantalons amb un estampat de taques, la silueta de l'adolescent cull la ravenissa groga que creix pel jardí un poc abandonat. Ha deixat una cuixa de xot en el forn amb uns brots de romaní. Té gana? No en té? Guanya temps en pensaments fútils. Damunt la taula del menjador hi ha una escampadissa que ha dut la seva filla: fotos, dibuixos, manuscrits, alguns objectes íntims que ella deixarà per a l'exposció que volen dedicar al seu pare. Ella fulleja amb delicadesa, hi ha una mirada crua i somniadora damunt cada record, toca un anell amb una data a l'interior, es queda dins l'aire d'uns versos (C'est con qu'on se quitte / J'entends hurler le silence / Mon coeur qui palpite...). Li fa cosa veure aquells brins de memòria de qualcú que has estimat tant. El sol és una taronja embolicada d'ombres.
(...)

• Comentaris: 5
• Vull llegir la resta de l'article