Fa molts anys, en un viatge a l'illa de Corfú, em vaig comprar una samarreta negra que portava gravades en blanc aquestes paraules de Nikos Kazantzakis, en realitat el seu epitafi. Estava escrit en grec i, evidentment, jo no entenia res, però el meu amic Toni Góngora m'ho va traduir: "No espero res, no temo res, sóc lliure". El missatge em va entusiasmar, potser perquè no vaig dedicar més de tres segons a reflexionar-hi. Ben mirat, qui pot subscriure de debò aquesta afirmació? Qui tingui l'humor suficient per demanar que l'escriguin a la seva làpida del cementiri i, potser, un moribund que ja no tem la mort, si és que això (la manca de temor davant la mort) existeix. Ningú més, crec.

Més sobre el funcionament de les primàries